Lluís Tolosa ha editat la Guia d'Enoturisme de la Conca de Barberà. En ella el sociòleg, autor de més de 25 llibres d'enoturisme, la descriu com una comarca"potent i molt desconeguda". ENOTURISTA l'entrevista.
LLUIS TOLOSA
És un dels escriptors més experimentats (fa més de 30 anys que escriu sobre enoturisme) i prolífic (ha escrit més de 26 llibres). El darrer és la Guia d’Enoturisme de la Conca de Barberà. Un llibre que ha escrit amb Nico Planell, un dels guies d'enoturisme que més coses tindrà a dir en el futur. Cellers, restaurants, allotjaments, espais d’interès... amb vins i caves d’una de les comarques amb més tradició vinícola i i menys conegudes de Catalunya.
ENOTURISME A LA CONCA DE BARBERÀ
Per què la Conca de Barberà?
Tenia moltes ganes de fer-la! És un petit tresor. S'estan fent bé les coses a la Conca, però crec que faltava una gran acció de comunicació. Una guia que és a l'hora d'enoturisme i de vins era la manera de tenir-ho tot concentrat en una única publicació.
Com descriuriues l'oferta d'enoturisme a la comarca?
Potent i molt desconeguda. A vegades no sabem el potencial enoturístic de la Conca de Barberà... ni tot el potencial turístic! L'únic que hem fet ha sigut reunir tota l'oferta per mostrar que t'hi pots passar quatre dies i no t'ho acabes.
QUÈ VISITAR A LA CONCA?
Quines són les ofertes desconegudes que t'han sorprès més?
Hi ha una moguda importantíssima amb el trepat, una varietat de raïm autòctona. Ara estem vivint la segona generació. Surten trepats més despullats, sense les metodologies d'elaboració de la primera generació. És xulo tastar dos trepats diferents i veure aquest estil.
Abans reivindicaves el descobriment turístic. Quins llocs t'han agradat més?
Les coves de l'Espluga de Francolí. No sé si som conscients del que tenim allà, però està entre les set coves d'aquesta tipologia més llarges del món. És sorprenent veure un quilòmetre i mig de recorregut amb unes dimensions que podries anar amb cotxe per dins. Això està fet pel riu Francolí, que abans era subterrani. Quan rasques una mica veus que els primers indicis de consum de vi a la Conca de Barberà estan precisament dins d'aquestes coves. Hi ha restes de copes i vaixelles fetes expressament pel consum de vi en època íbera.
Què més recomanaries?
A la mateixa Espluga de Francolí, des de les coves te'n vas caminant al Museu de la Vida Rural, que és un museu complet i molt xulo. I a la finca del costat hi ha la Fassina Balanyà, on veus com era una destil·leria en un moment en què Reus era la gran capital de l'exportació de destil·lats. Per tant, només amb un poblet tens tres visites turístiques bastant sorprenents.
TREPAT I CATEDRALS DEL VI
Al llibre també destaques els cellers cooperatius construïts per Cèsar Martinell, un dels grans artífexs del modernisme, o la Ruta del Cister,...
El Monestir de Poblet és patrimoni de la UNESCO, amb un parc natural brutal al seu voltant. Un cas únic on dins del monestir hi ha un celler de la DO Conca de Barberà, Abadia de Poblet, que està elaborant vins dins del monestir, amb una història mil·lenària. I després tens un conjunt de cellers modernistes a la comarca absolutament brutal. Sabem que hi ha passió pel modernisme i que la Sagrada Família és una icona turístic i la Ruta del Modernisme de Barcelona atrau gent de tot el món... i aquí tenim modernisme i cellers.
Tot això amb una copa de vi a la mà!
Hi ha una moguda amb els vins naturals absolutament brutal. Hi ha tendències molt xules. A més de la trepat hi ha una recuperació de la Macabeu i de la Parellada, amb molts monovarietals blancs d'aquestes varietats. Hi ha molta gent jove, a través del Viver de Celleristes, tenint una pila d'iniciatives. Al costat dels vins clàssics surten vins divertits, frescos, joves, amb etiquetes trencadores. Hi ha una moguda neorural xulíssima i això està fent un xup-xup molt xulo.
ENOTURISME A CATALUNYA
Has escrit més de 25 llibres d'enoturisme durant prop de 30 anys. Actualment, com veus l'enoturisme a Catalunya?
Venia d'una efervescència brutal i la pandèmia ha generat una altre efervescència encara més brutal. Molts cellers han fet el juliol i l'agost de la seva vida i hem superat alguns dels traumes que teníem inicialment amb l'enoturisme. Aquesta obsessió amb la visita al celler. I per tant, això tan repetitiu de veure les tines d'acer inoxidable, les barriques, la cadena d'embotellat... que ens quedava clavat en els 10€ per persona. I que molts cellers veien que no era rendible!
La pandèmia ha accelerat aquest canvi?
La pandèmia ens ha obligat a sortir als espais exteriors. Són incomptables els wine bar que s'han obert arreu de Catalunya. I també incomptables els casos d'èxit de gent que ha vist que enlloc de dedicar una hora i mitja a atendre una visita t'atenc cinc minutets al wine bar. Tu t'hi estàs una hora i mitja i no cal que estigui amb tu i t'acabes gastant el mateix. Has vist totes les modalitats: des de quatre barriques amb tamburets, fins a uns palets amb coixinets, fins uns wine bar amb unes carpes que flipes. Hem revolucionat i hem fet una cosa que semblava un intangible, però és molt important...
Quina?
Hem canviat el producte bàsic de l'enoturisme. Fins ara era visitar el celler i ara és estar al celler. I això implica que pot haver repetició! Abans la gent et deia: "aquest celler ja l'he visitat". Per tant, descartava tornar-lo a visitar perquè es tractava de visitar-ne uns altres. Això és una estratègia d'infidelització. El concepte de wine bar de sobte genera repetició i fidelització.
EL POST-COVID I L'ENOTURISME
Amb la pandèmia ens hem adonat que teníem un gran patrimoni paisatgístic, històric i cultural molt a prop de casa?
El confinament perimetral ens va obligar, encara més, a conèixer Catalunya. Per tant això s'ha notat al Pirineu... Però s'ha notat molt a les comarques enoturístiques. S'ha produït un allau de catalanets que han anat als cellers en paral·lel als estrangers. Els cellers que vivien molt dels estrangers han tingut una frenada. I per tant hi ha hagut una inversió i estem tenint un boom d'enoturisme.
Quines són les coses que encara podem fer millor amb l'enoturisme a Catalunya?
Tenim tres grans reptes. Un primer és el volum. No sabem quants enoturistes tenim a Catalunya i qualsevol mercat madur el primer que ha de tenir són dades perquè això sigui un negoci. El segon repte és la despesa mitja. Quan veus que algunes rutes del vi a Catalunya la despesa mitja és de 10-11€ per enoturista i celler, quan sabem que a Alsàcia, Burdeus o Napa Valley són 70 o 90€ ja veus que aquí cal tot un recorregut. I en tercer lloc, hem de crèixer en estada mitja. No pot ser que l'estada mitja al Penedès sigui d'un dia sense pernoctació, perquè això és sinònim de domingueros. No acabes de crear destinació enoturística ni crees un triangle màgic entre cellers, restaurants i allotjaments.
Què s'hauria de fer?
Quan crees una destinació enoturística, crees estades de dos, tres, quatre dies,... que és el que passa a les destinacions madures, com pot ser la Toscana, Burdeus o Alsàcia.
ARTICLES RELACIONATS
Enoturisme a la Conca de Barberà
Mariona Rendé: "Hisenda es va endur el 25% de la solidaritat"
Ricard Sebastià: "L'objectiu és posar la Conca al món"
15 anys de vins de trepat negre: de la Conca al New York Times
Bernat Andreu: "A la Conca tenim molta feina a fer en enoturisme"