Ricard Sebastià, president de la DO Conca de Barberà, i propietari del celler Josep Foraster de Montblanc valora el paper del trepat en l’enoturisme en aquesta entrevista a ENOTURISTA.
una verema excel·Lent
Què es pot esperar del 2022?
La verema de 2021 fa pensar que serà un gran any! A més de qualitat hi ha hagut quantitat de raïm collit, que també s’agraeix després dels anys que venim...
Als viticultors us costa molt admetre que tot ha anat bé...
En general, la verema va ser molt bona. El setembre va començar amb complicacions: humitats, algunes pluges... Però a la Conca gran part de la verema és a l’octubre, i va ser un mes fantàstic, amb molt contrast tèrmic: dies secs i bastant càlids i nits fresques. La maduració ha anat molt bé.
EL TREPAT I L'ENOTURISME
La varietat tradicional més coneguda de la Conca és el trepat. Com seran els vins de trepat de 2021?
Pel que estem veient en els primers vins, tenen molta fruita, espècies i aquesta frescor tan característica del trepat. Són vins amb molt de potencial.
Hi haurà més ampolles de trepat que mai?
Segur. En els darrers anys ha augmentat molt la superfície plantada i el número de cellers que elaboren vins de trepat. Amb els vins negres de trepat encara estem aprenent. Crec que ja sabem una miqueta com treballar el trepat des de la vinya fins el vi.
Hi ha vida més enllà del trepat?
El trepat és la varietat més significativa i diferent de la Conca. Però això no pot desmerèixer els macabeus, les parellades i tampoc els Cabernets. Hi ha Cabernets des de fa més de 30 anys i tampoc podem renegar del que van fer els nostres avis.
Això s'estava fent?
Al final, plantar cabernets era una realitat del moment. S’ha de saber en quin moment es va fer i s’ha de mantenir. El trepat és important perquè ens ha donat una porta d’entrada i ens ha situat. Després podem ensenyar que tenim tota la resta i que estem orgullosos del que tenim.
VALOR DEL PAISATGE
Durant anys, algunes vinyes de trepat s’arrencaven perquè era una varietat amb poc color, poc grau i difícil de treballar. Avui és difícil trobar vinyes velles de trepat?
Hem d'entendre que hi ha gent que ha passat moltes penúries i els ha costat valorar una vinya vella, quan una de les coses que més es pagaven era la producció, la quantitat. Si aquesta és l'escala, és lògic que tinguessis vinyes amb el seu moment òptim de producció, que és quan estan al màxim vigor.
Avui tot això ha canviat?
Avui volem proposar que la viticultura, que l'enologia, siguin una manera de posar en valor el paisatge. Això és el que hem de fer entre tots. Amb l'experiència dels més grans i la innovació dels més joves. Podem trobar l'equilibri mantenint aquestes vinyes, perquè són part del territori de la nostra riquesa.
ELABORADORS MOLT JOVES
Tot i així a la Conca hi ha una mitjana de nous elaboradors molt joves, no?
Tenim un moviment que avança lentament, però és molt persistent. Gent d'entre 35 a 45 anys, que tira endavant. Tothom ho té molt clar. Crec que hi ha una bona sintonia entre els cellers. Això fa que cadascú amb la seva personalitat i les seves característiques tingui un objectiu comú de situar la Conca al món. I el trepat ajuda.
Com és el debat intergeneracional?
A nosaltres ens queda molt de camí per fer. Però al final crec que el camí que seguim és una conseqüència d’haver mantingut aquestes vinyes, com van fer els pares. Estem fent uns vins que anem polint i descobrint coses noves. Al final ho fem una mica entre tots. És una cosa intergeneracional. No és tant un valor d'uns o altres sinó que la gent s’adoni del potencial que hi ha dins del territori.
varietat arrelada
Per què creus que el trepat ha passat de ser una varietat menor, que s'utilitzava exclusivament per fer rosats, a convertir-se en un emblema de la Denominació d'Origen en només 15 anys?
Els vins de trepat van a favor de la gastronomia, del que mengem. Mengem mediterrani, mengem coses lleugeres, no molt pesades. Són vins amb graus alcohòlics moderats, frescos, no molt tànics, que no passen per damunt de res, però tampoc deixen que gairebé res els passi per damunt. En una taula on un menja peix, i un altre carn, el trepat s’adapta bé a tot i marida molt bé.
Els restaurants de la comarca tenen els vins de la DO a les seves cartes?
Igual que en altres llocs, a la Conca també ha costat i queda feina per fer. Independentment de les varietats, la Conca és la Denominació d’Origen més alta i més freda de Catalunya, cosa que fa que els vins també tinguin frescor, graus alcohòlics moderats i això va bé amb la gastronomia de la Conca, que és d’interior, però amb molts tocs mediterranis, com la cuina del bacallà, que sol ser un peix d’interior. Crec que va bé amb vins frescos, de tanins polits, fàcils de beure.
atractius turístics
Fa pocs mesos es va presentar la Guia d’Enoturisme de la Conca de Barberà, escrita per Lluís Tolosa i Nico Planell. Com pot ajudar a posar la Conca en el mapa turístic?
La Guia d’Enoturisme és un treball brutal. Valoro molt que és un treball fet des de fora. Ells han vingut a parlar amb uns i altres i han vist coses que ni els de la Conca coneixem! Això passa a tothom! De vegades hi ha coses que desconeixes de la teva pròpia casa. Si parles amb uns i altres trobes llocs per visitar, llocs paisatgístics, cases rurals, a part dels cellers...
En Lluís Tolosa reconeixia en una entrevista recent a ENOTURISTA que li havia sorprès el potencial de la Conca de Barberà, en contrast amb el poc que es coneixia...
Crec que el potencial hi és: hi ha Montblanc, el monestir de Poblet, les muntanyes de Prades, les Coves de l’Espluga, hi ha moltes altres coses,... Crec que és un paisatge brutal i diferent a la resta. I està molt a prop de tot! Crec que pot ajudar molt a que vingui més gent...
Com us agradaria que fos el contacte amb els turistes?
Tampoc cal passar-se. Ja tenim molt de turisme, sobretot a Montblanc i Poblet. Però hem de saber aprofitar aquest turisme amb allotjaments, restaurants... per tancar el cercle. Cada cop els restaurants ho estan fent més: ofereixen la tòfona, el safrà, els vins de la Conca,... El que vol la gent quan va a un territori és tancar el cercle i impregnar-se del que hi ha en aquell territori. La Conca té gairebé de tot.
ARTICLES RELACIONATS
Enoturisme a la Conca de Barberà
Mariona Rendé: "Hisenda es va endur el 25% de la solidaritat"
15 anys de vins de trepat negre: de la Conca al New York Times
Bernat Andreu: "A la Conca tenim molta feina a fer en enoturisme"