Mariona Rendé valora en una entrevista a ENOTURISTA el paper del polítics quatre anys després de la riuda que es va endur de soca-rel el celler Rendé Masdéu de l'Espluga de Francolí l’octubre de 2019.
EL PAPER DELS POLÍTICS
Després de la riuda que va arrasar el celler heu rebut les ajudes que us van prometre els polítics quan us van visitar?
Zero. Cap.
Zero?
Sí, zero. Això va ser una cosa que políticament va anar molt bé, perquè van venir tots (els polítics) a la Conca de Barberà, a l’Espluga i a Montblanc, a fer-se la foto. Als petits afectats, a les petites empreses ens ho van prometre, però no va venir res. No va arribar res. Ni ha arribat res a dia d’avui.
Gairebé quatre anys després, heu arribat fins on sou gràcies a la solidaritat, i no per les ajudes de les administracions públiques?
Exacte. Nosaltres som aquí gràcies a la gent que ens va ajudar. Ho dic sempre, fins i tot a les visites al celler. Gràcies també als mitjans de comunicació, que van fer molta difusió; a totes les persones que van comprar Vi de fang; a les Denominacions d’Origen, que ens van ajudar a fer el Vi Solidari, sobretot la DO Conca i la DO Montsant, i a tothom: clients, no clients, companys del sector... Ens va ajudar tothom menys qui ens havia dit que no patíssim.
ZONA CATASTRÒFICA
En perspectiva, creus que hauria sigut cabdal que s’hagués aprovat zona catastròfica?
Era bàsic. El nostre gestor ens ho va dir des del primer minut. Heu de parlar amb l’Ajuntament, o amb qui sigui, perquè intentin que es declari zona catastròfica, perquè sinó, no us condonaran cap impost.
Per tant, no us van condonar cap impost?
Cap. És més: de totes les donacions, de vendes del vi solidari, de tot el que vam cobrar de l’assegurança,... ens va imputar com un benefici! I quan va tocar passar comptes amb l’estat espanyol, es va quedar un 25% del benefici. Ells deien que era “benefici”, però realment van ser les ajudes privades que ens van permetre menjar, tirar endavant, i comprar aquestes noves instal·lacions, perquè ho havíem perdut absolutament tot.
Sense ajudes públiques, i a sobre l’estat es va enquirir un 25% amb la desgràcia?
No només no ens van donar res, sinó que es va enriquir amb el 25% del “benefici” de la nostra empresa. Que realment no era benefici, sinó una necessitat pura, que la gent va aportar en donacions, com la venda del Vi de fang, el Vi Solidari, i tot plegat. I et diré més: la Riuada Solidària, que va ser una associació de gent que es va mobilitzar al poble amb actes, concerts, vermuts per recaptar diners. Aquests diners que ens van donar també van pagar un 25% d’impostos.
PATACADA D'HISENDA
L’assegurança us va permetre recuperar les pèrdues?
Mira...el meu pare va crear el celler amb el meu oncle l’any 1994. Molta de la maquinària era d’aquells anys. Si una tina al 1994 valia 10, ara val 50. El Consorci de Compensació, perquè en desgràcies com aquesta l’assegurança no ho cobreix, ells no ho valoren igual.
És a dir, que has de tornar a començar amb una maquinària que val tres o quatre vegades més amb els recursos del 1994.
Com heu tirat endavant?
Si hagués estat declarat zona catastròfica, no haguéssim hagut de pagar cap impost. Això ja m’ho va dir un company de La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), a qui se li va cremar una granja d’ovelles. Em va advertir “Mariona, et vindran tots els polítics a fer-se la foto, però a l’hora de la veritat, qui m’ha ajudat a tenir la granja de nou han estat els companys i la gent del poble”. Nosaltres vam fer el mateix. No vam haver de fer el celler de nou, perquè l’actual ja el vam comprar construït, però l’hem hagut de pagar, de comprar la maquinària, d’adequar-lo... És una inversió molt gran.
Gairebé quatre anys després, com esteu a nivell personal?
Estem súper bé, gràcies a que la gent ha respost. Perquè podríem haver un fet un celler nou, i que no vingués ningú, o que no venguéssim vi. Ho hem aconseguit amb l’esforç de tots. Sempre volem donar les gràcies a qui confia en nosaltres: distribució, restauració i el particular que compra el nostre vi, perquè li agrada. Aquí el nostre plat fort és l’enoturisme. La gent ve molt a veure’ns al nou celler.
ENOTURISME A L'ESPLUGA
Venen encuriosits per saber com heu tirat endavant després de la riuada?
Cada vegada menys. Ja fa gairebé tres anys que som aquí. Els primers mesos potser sí que va venir molta gent encuriosida. I agraïts de que vinguessin! Però ara ve molta gent que no sap res de la nostra història, sobretot a l’estiu. Venen molts estrangers, gent d’Espanya que no se’n van assabentar i també catalans que no van estar al cas. Per això, al vídeo d’introducció de la visita, aclarim què va passar.
Com reben els visitants l’impacte de la història?
Hi ha vegades que encenem els ulls i la gent té llàgrimes als ulls, perquè els ha afectat molt. Alguns poden haver passat per alguna situació similar, com perdre un negoci. Nosaltres vam perdre el negoci pel canvi climàtic, per aquestes pluges tan mal caigudes. Però d’altres perden el negoci en altres circumstàncies i potser se senten identificats.
RIUADA DE SOLIDARITAT
És una història commovedora...
Sí, però no volem fer pena. Expliquem els nostres inicis, amb la família, el besavi, que va ser impulsor del moviment cooperativista,.. i no podem deixar de parlar del 22 d’octubre, perquè marca un abans i un després. Però seguim amb les noves generacions, amb els fills, que segueixen amb l’activitat i canviaran coses. I parlem del canvi climàtic i del granet d’arena que aportem. L’últim que volem i més ara és aquella pena. Hem seguit endavant gràcies a tothom que ens heu donat corda i ens heu encoratjat i ara ja és aigua passada.
És una lliçó de vida?
Enlloc de fer pena pot sevir com una lliçó de vida, és veritat. Perquè... Si sempre penso en el company del costat, el Joan Carles, que tenia el restaurant i només se li va inundar. Lo nostre va ser el que al dia següent veiéssim que d’un edifici de vora 1.000 metres quadrats, no hi havia res. Això és el que ... si hagués estat inundat, fet malbé, cremat... Però anar l’endemà i veure 0, com un pàrking, allò és el que ens va impactar més. Però després... gràcies als nostres 2 fills que volen seguir, és per això que hem tirat endavant. No som joves ni grans. Tenim 50 anys i tornar a començar una activitat que costa tant de remuntar i costa tant, potser no ens haguéssim vist amb cor. Però ens espenyien el jovent, per això vam seguir.
ARTICLES RELACIONATS
Enoturisme a la Conca de Barberà
Ricard Sebastià: "L'objectiu és posar la Conca al món"
15 anys de vins de trepat negre: de la Conca al New York Times
Bernat Andreu: "A la Conca tenim molta feina a fer en enoturisme"