L'associació Terra de Garnatxes fa 10 anys. És una entitat integrada per cellers com Vinyes Domènech, La Vinyeta, o Clos Figueras. Per què la garnatxa ha passat de varietat desprestigiada a una de les més estimades?
"La Garnatxa és Mediterrani”. Ho diu Pedro Ballesteros, Master of Wine. “El més important -assegura Ballesteros- és la capacitat per expressar un paisatge, guardant un cert aire de família, d’ambient, d’història i de gent molt diversa”. La Garnatxa s’ha fet al Mediterrani, com una cançó del Serrat: d’Algesires a Istambul. N’hi ha a Austràlia, els Estats Units, el Liban, el Marroc, o Sud-Àfrica. El president de Terra de Garnatxes, Joan Ignasi Domènech, assenyala que "és una manera de posar en valor un territori en conjunt i principalment una varietat que en aquells moments no tenia reconeixement o no estava on es mereixia, amb uns informes més aviat despectius i negatius. La idea era que la Garnatxa, una varietat mediterrània per excel·lència, no tingués fronteres".
Pedro Ballesteros, Master of Wine, durant la conferència de "Garnatxa i canvi climàtic a la Barcelona Wine Week.
“La Garnatxa és una varietat que no coneix fronteres”, subratlla Josep Serra, del celler La Vinyeta (DO Empordà). Té tants noms com identitats: des del Rosselló (Grenache), passant per l’Empordà (Lledoner), Alella (Grenatxa), la Terra Alta (Vernatxa) o l’Aragó (Garnacha). “Cadascuna de les nostres Garnatxes és singular per si sola -raona Sergi Garcia, del celler La Gravera, a Alfarràs, “perquè busquem mostrar la tipicitat, sense cobrir la seva expressió”. Marcelo Desvalls, del celler Viladellops (DO Penedès) creu que definir la Garnatxa “és tan fàcil com tancar els ulls i imaginar la pedra, el massís del Garraf a la copa”.
D'esquerra a dreta Sergi Garcia, Joan Àngel Lliberia, Emma Perrier de l'Hospital Sant Joan de Déu, Anne Canaan, Joan Ignasi Domènech i Josep Serra
Hi ha garnatxa negra, blanca, roja (o grisa), peluda i tintorera. A Catalunya hi ha unes 6.000 hectàrees en total, segons dades de l’INCAVI. La negra és la varietat més estesa, amb prop de 3.700 hectàrees; la blanca n’ocupa prop de 2.000, de les quals unes 1.500 són a la Terra Alta. Ara la Garnatxa Peluda té gairebé 100 hectàrees, però va passar per un període molt crític. La Garnatxa Roja, amb unes 70 hectàrees, fa vins singulars a l’Empordà i el Priorat.
Estand de Terra de Garnatxes a la Barcelona Wine Week
Sabem que els cartoixans d’Scala Dei ja l’havien plantada al Priorat. Alguns estudiosos creuen que porta 600 anys entre nosaltres. Per això s’apunta com una varietat amb futur per encarar el canvi climàtic i l’escalfament global. Joan Ignasi Domènech, de Vinyes Domènech (DO Montsant) creu que “la Garnatxa Peluda és una mutació de la Garnatxa Negra que segurament va passar fa centenars d’anys en una època en què hi havia un augment de la temperatura”. Ara aquest increment està causat per l’activitat humana i és una realitat científica. La Garnatxa Peluda és una varietat amb molt de futur, però a punt va estar de desaparèixer. La va salvar, en part, el reconeixement del Teixar de Vinyes Domènech com a Vi de Finca, una espècie de ‘grand cru’ a la catalana, la màxima distinció d’un vi que concedeix l’INCAVI. Domènech creu que "creiem poc en lo nostre. Cal tenir conviccions pròpies de la varietat que tenim fa més de 600 anys, que està a casa, que s’ha adaptat millor al canvi climàtic que totes les modes i totes les investigacions que hi han hagut. I una cosa és posar de moda i una altra cosa és investigar per preservar el que tenim i mantenir la nostra identitat".
Vinyes de Garnatxa Peluda a Capçanes, al celler de Vinyes Domènech (DO Montsant).
Recentment un altre vi de Garnatxa Peluda ha estat reconegut com a Vi de Finca: l’Edetària Selecció, del celler Edetària (DO Terra Alta). El seu propietari, Joan Àngel Lliberia, ha començat un projecte per buscar la Garnatxa Peluda més autòctona. “Ho farem en base a una selecció clonal, buscant el fenotip que millor s’expressi”. El procés durarà entre 6 i 8 anys, però acabarà donant el material vegetal més autòcton, per evitar que ara es comprin plantes que s’han cultivat al Sud de França o a Califòrnia i que es pogués perdre la tipicitat genuïna. Domènech considera que "fer vi de finca és deixar un llegat a les properes generacions perquè això no ho pot tocar ningú".
Edetària i altres cellers mostrant la Garnatxa a la Barcelona Wine Week
Alguns vins amb Garnatxa que s’elaboren a Catalunya són referència mundial, com l’Ermita d’Àlvaro Palacios o el Clos Erasmus. Alguns dels fills d’aquell Nou Priorat continuen prestigiant la Garnatxa, com René Barbier o Anne Canaan, del celler Clos Figueras. “A mi això de les modes m’avorreix una mica”, somriu Cannan. “M’agradaria que la Garnatxa s’anés posant de moda a poc a poc, però sobretot que mai passés de moda”.
El canvi que ha protagonitzat la Garnatxa és meteòric. “Fa 10 anys s’arrencava i ara cada vegada se’n planta més”, assegurava Joan Ignasi Domènech fa uns dies en una entrevista a ENOTURISTA. Fa 10 anys era una varietat que no tenia reconeixement, que s’emetien uns informes més aviat despectius o negatius”. El Master of Wine Pedro Ballesteros creu que la tecnologia hi ha jugat un paper clau: “La ciència ha ajudat a la Garnatxa a treure el millor de si mateixa. Però la Garnatxa va néixer humil i serà gran mantenint la seva humilitat”.
El tast de Garnatxes, amb cellers de Catalunya i de l'Estat, coordinat pel Master of Wine Pedro Ballesteros
Terra de Garnatxes arriba als 10 anys amb el repte de créixer sense morir d’èxit. “El canvi ha estat espectacular -reconeix Josep Serra- Abans en parlàvem amb la boca petita, però ara tenim una Garnatxa que dóna vins espectaculars”. Per Joan Àngel Lliberia “Encara necessitem molta ajuda. La Garnatxa ha estat molt oblidada i ara sembla que comença a repuntar”. Joan Ignasi Domènech confia que la protecció dels Vins de Finca blindi aquesta varietat. “Podré deixar aquest llegat a les properes generacions. No és només deixar un bon vi, sinó dir que aquestes vinyes, passi el que passi, seguiran sent un Vi de Finca i aquest territori estarà protegit”.
La Garnatxa Valenta és el vi solidari que elaboren els set cellers agrupats a Terra de Garnatxes, que destina els diners a la investigació del càncer infantil
En un món canviant és reconfortant saber que hi ha una associació que vetlla per prestigiar una varietat, sigui el Trepat, el Xarel·lo o la Garnatxa. Que fan iniciatives com la G-Night, l’elaboració d’un vi solidari com ‘La Garnatxa Valenta’, o fomenten debats al voltant de la plantació de varietats tradicionals per combatre l’escalfament global. “Som ‘nois-per-tot’”, assegura Anne Canaan. "Hem de protegir i avançar per no carregar-nos la nostra identitat", rebla Joan Ignasi Domènech. És una manera d’anar junts pel món i explicar les diferències de la Garnatxa mediterrània donant una visió global de país”, afegeix Joan Àngel Lliberia. I Sergi Garcia remata: “Som un grup d’amics apassionats, uns bojos de la Garnatxa”.