Entrevista a Marta Rovira, directora del celler Mas d’en Gil de Bellmunt, que detalla com és l’enoturisme al Priorat en una xerrada amb ENOTURISTA. El 2023 ha fet 25 anys que van arribar al Priorat.
ENtrevista marta rovira
Com comença l’enoturisme a Mas d’en Gil?
Les visites comencen, en part, pels estrangers: americans, belgues, suïssos que venien amb bici!... Vam veure que calia obrir portes.
I vau fer-ho...
Sí, fa pocs anys que ho fem. En part també perquè tenim vistes al Priorat. Mas d’en Gil ajuda a entendre què és el Priorat, perquè es veu la serra del Montsant i Llaberia, les fronteres naturals. Es una finca amb molta biodiversitat: veiem els Ports de Beseit. Des d’aquí s’entén on està el Priorat. Mas d’en Gil és com un balcó al sud del Priorat.
FAMÍLIA ROVIRA AL PRIORAT
Com arriba la família Rovira al Priorat?
L’ofici de comerciant de vi va ser l’ofici de la família del pare. Als anys 60 el meu pare va començar a venir aquí a comprar vi a cooperatives, o al celler, al Priorat i la Terra Alta. Eren viatges d’un dia per les carreteres. D’aquella època, abans de casats, els meus pares ja es van enamorar d’aquesta terra, que era negra però que brillava.
Per què s’hi van enamorar?
El seu desig era que d’aquesta terra tan especial podria arribar a fer grans vins. Al cap de 40 anys van tornar al Priorat per cuidar d’una de les finques històriques de la zona.
25 ANYS DE MAS D'EN GIL
Aquest any fa 25 anys que us vau fer càrrec de Mas d’en Gil!
Sí. Aquest any ha fet 25 veremes! Nosaltres hi vam arribar el 1998. Abans hi havia la família Barril, de qui vam heretar un llegat d’uns 50 anys. Ens vam trobar una finca amb vins amb aromes a herbes i menys color, perquè eren vins de garnatxa amb poca extracció. Ens va enamorar aquest perfum. Hem intentat conservar el llegat històric, conservant el nom de les parcel·les que esta en petits cartells, conservant la vall de blancs i de negres, la que té més llicorella.
És veritat que has dividit la finca en 53 microparcel·les, i estudies el moment òptim per fer verema a cadascun dels terrers?
Sí. La meitat de la finca és bosc. Les vinyes estan envoltades d’alzines, pins, oliveres, avellaners i ametlles. Fem un vi de cada parcel·la. És com si tinguéssim un hort amb 53 tomàquets i féssim un vi amb cadascun d’ells. Al final de la vinificació, intentem ajuntar les parcel·les que creiem que tenen un caràcter. Fer-ho per separat ens ha ajudat a entendre el gust de cada terra.
vins del priorat al món
Què busqueu en els vostres vins?
La nostra família som la quarta generació del mon del vi. El vi del Priorat ens ha portat al món, als 5 continents. Hem venut vins fins a Sud-Àfrica. Viatjant pel món hem tastat vins, i els grans vins del món són els vins fins i clàssics. És amb el que ens sentim identificats. Intentem trobar la solera de Mas d’en Gil i oferir-la a la copa
La teva aportació és l’agricultura biodinàmica?
A casa sempre hem estat biodinàmics, sense títol. L’àvia Pilar ens feia moltes receptes d’herbes i ens feia collir plantes. Sempre hem fet les podes amb amb la lluna que tocava. Jo vaig viure cinc anys a Alemanya, on la biodinàmica era el més normal. L’any 2000 feia una truita de patates amb patates biodinàmiques!
BIODINÀmICA A MAS D'EN GIL
I com arriba als vins?
Vaig començar a tastar vins... i tenien més vida! Venint de pagesos, i amb hort a casa, t’adones que els productes frescos tenen més vida. Els vins biodinàmics em recordaven a aquells tomàquets de l’hort de l’avi, o fruits i vegetals que tenien més tensió i vibració. Això m’agradava dels vins biodinàmics.
Finalment ho apliqueu a Mas d’en Gil...
Després d’uns anys de recerca i estudi, vaig buscar l’acompanyament teòric i pràctic per poder-ho introduir aquí. Vam començar amb 6 hectàrees al 2008. I als 3 anys, vam tenir tota la finca en biodinàmica.
vi de finca qualificada
25 anys després teniu dos Vins de Finca Qualificada?
El més important en una finca com aquesta és apostar per la qualitat i poder protegir la història. Aquesta finca amb tants anys d’història, amb parcel·les com la que tenim aquí, de vinyes velles de macabeu, dels anys 40, que té mineralitat perquè ve d’uns sòls amb pedra de riu, amb sorres... són vinyes que hem de poder protegir.
És un reconeixement important?
A Catalunya s’ha fet aquesta iniciativa que són vinyes amb noms i cognoms. Aquí el primer cognom és Priorat i el segon cognom és la Vinya del Coma Blanca. Si les protegim, protegirem el llegat històric. Són vinyes que han anat per tot el món. Només hi ha 2.000 ampolles. Arriba des del Japó fins els Estats Units en petites quantitats.
Del somni dels teus pares al món, sents que heu tancat el cercle?
Estem caminant en aquesta direcció. Al món del vi fa falta paciència, humilitat i constància,... i poder cuidar la terra. Tot això ho veus amb el pas dels anys. Si poses amor a la terra, el raïm t’ho torna a la copa. A França fa anys van començar a classificar els vins, a fer vins de vinyes classificades, etc. Aquí, al nostre país fa menys anys que estem embotellant, hem de trobar la nostra identitat i poder-la presentar al món. Si som autèntics, elegants, i fins ens farem un lloc al al món.