Jancis Robinson, una de les crítiques de vins més importants del món, ha comparat l'Empordà amb Califòrnia. ENOTURISTA entrevista Ferran Centelles per l'article dels vins de l'Empordà al Financial Times.
ENTREVISTA FERRAN CENTELLES
Aquest estiu Jancis Robinson, una de les periodistes del vi més importants del món va visitar l’Empordà. I n’ha escrit una columna al Financial Times! Robinson és una de les veus més influents del sector. “La majoria dels especialistes del vi hem passat pels seus llibres. És de les persones més conegudes i reputades com a crítica de vins”, explica Ferran Centelles. El sommelier és col·laborador de Jancis Robinson a Espanya i la va acompanyar en aquest viatge.
Ferran Centelles, per què Jancis Robinson va venir a l’Empordà aquest estiu?
Va venir per feina. No va venir a fer enoturisme, eh? És d’aquestes persones que planifica molt bé els viatges per treballar. A Jancis Robinson li encanta l’hotel Almadraba Park (Roses). Havia fet el seu darrer viatge el 2013. Fins aquest estiu ella no havia tornat a l’Empordà.
Què coneixia de l’Empordà?
A l’època d’El Bulli l’havíem pogut atendre algunes vegades, no? És una zona que li agrada, que se sent a gust, que li agraden els vins... Sempre que pot, que l’agenda coincideix o troba el moment li agrada venir i aprofitar un parell de dies per fer feina, atendre els vins, explicar què li agrada i què no li agrada de la zona... i per fer un article tan influent com els que fa ella.
Com es cuina aquest article?
Ella em truca i em demana actualitzar la regió i fer un tast. Des de Jancis Robinson ens agrada fer-ho a través del Consell Regulador de la DO Empordà. Demanem una mostra temàtica dels vins. Ens vam decantar per vins de garnatxa i carinyena. Tots els cellers que volguessin participar podien enviar una o dues mostres. Més no podem perquè per temps per tastar bé no ens podíem ajuntar amb 300 mostres. Teníem entre 80 i 100 mostres, que és el màxim que es pot fer en un matí de feina.
Després del tast, Jancis Robinson decideix que vol visitar un parell de cellers?
Sí. És la manera d’entrar en contacte amb la zona, conèixer la viticultura, comprendre l’enologia que es practica. Ho volíem rematar amb més tastos a diferents cellers. La Jancis ja havia anat a Perelada, llavors aquest cop va començar al celler Espelt. A la vinya impressionant del Mas Marès on estan traient vins fabulosos, molt delicats i plens de paisatge. És un dels vins d’Espelt que millor transmet el paisatge.
Robinson escriu: “Espelt és un celler modern, que cuida el turisme, situat a Vilajuïga. Les seves vinyes es dibuixen en diferents indrets, però pots sentir que el cor de l’Anna Espelt està més amatent per aquelles que va plantar al Cap de Creus, mirant el mar”.
Ferran Centelles és el Wine Contributor in Spain de la prestigiosa crítica de vins Jancis Robinson
És poc habitual plantar vinya en aquesta zona?
Hi havia hagut molta vinya plantada al Cap de Creus abans de la fil·loxera, però després no se’n va replantar. Ha sigut un treball molt bo del celler Espelt, de l’Anna Espelt i del Parc Natural. Plantar vinya per recuperar biodiversitat a la zona i per fer de tallafocs. Va més enllà de produir vi: va de cuidar i recuperar un paisatge i protegir-lo.
Després del Cap de Creus visiteu La Vinyeta, a Mollet de Perelada?
Sí. És un celler modern, que tracta l’enoturisme de manera fabulosa. De fet, visitem La Vinyeta perquè el dia anterior, durant el tast, un dels vins que més li va agradar a la Jancis va ser la carinyena blanca, un dels Microvins de La Vinyeta. És un blanc fabulós. Va aprofitar l’avintantesa per conèixer més qui hi havia al darrera.
La conclusió de Robinson és rotunda: “Definitivament, l’Empordà està en marxa. El passat amb què flirtejava amb varietats internacionals queda enrere i ara s’ha concentrat en dues de les varietats més plantades, les dues autòctones: la Garnatxa (o lledoner) i la Carinyena.
Ferran Centelles havia estat sommelier d'El Bulli i és un gran coneixedor dels vins i de la restauració de l'Empordà
Quina conclusió en treus?
Jo no ho hagués dit millor. A mi, particularment, m’agraden molt les varietats internacionals. No tinc cap problema amb els Cabernets, Syrahs, que també trobem a la zona. Entenc que el mercat i les tendències està recuperant les varietats locals, les “autòctones”, si es pot dir així. És un bon moviment per part de l’Empordà dedicar esforços a aquestes varietats. Si hi ha altres varietats també es poden gaudir. Aquest pèndol del món del vi (ara cap aquí, ara cap allà) estem amb les varietats tradicionals quan fa 20 anys es feien amb altres varietats internacionals.
Què suposa per un celler de l’Empordà ser ressenyat per Jancis Robinson?
El Financial Times deu ser un dels tres mitjans més influents del món on pots aparèixer actualment. Jo no sé que suposarà per un celler. Jo t’explico que quan ella venia a El Bulli i la podia atendre, perquè érem un equip de sommeliers, jo no m’he fotut mai tan nerviós com amb ella pel nivell d’admiració que se li té. No sé el que suposarà per un celler, però per la gent que ens estimem el vi i la Jancis Robinson és una felicitat semblant a quan ella venia a El Bulli i jo la podia atendre, no?
Després vas acabar treballant amb ella no?
Sí, jo sóc el col·laborador de Jancis Robinson a l’estat! Ara bé, sempre tinc el puntet aquest d’estar a l’aguait. Tenim una relació d’amistat, però no et creguis que em confio. El mitjà no es pot permetre no fer les coses molt bé.
Acabem llegint una de les parts de l'article que diu:
"L'equip de La Vinyeta ha mostrat de debò a la gent de l'Empordà com atraure visitants, amb la seva terrassa a l'aire lliure, les seves ovelles, els seus propis formatges i l'oli d'oliva. La Vinyeta sembla ben bé com si fos un celler de Califòrnia"
. Què fort!
Per estar orgullós, eh? Ben content! Bé això de Califònia depèn de com tu prenguis...
(Rient) Sí, és veritat! Però ens ho hem de prendre en positiu, no?
(Rient) Sí,sí... jo m'ho agafo superbé.
Recupera l'article de l'Empordà del blog de Jancis Robinson i l'extracte que en va publicar uns dies més tard al Financial Times titulat 'Cool Catalans'.
