Sara Jové forma part de la segona generació de Mas Blanch i Jové, un dels projectes més singulars de Les Garrigues. El celler, situat a La Pobla de Cérvoles, combina vins ecològics, oli, paisatge i art contemporani enmig d’un entorn de secà marcat per les oliveres, els ametllers i la vinya de muntanya.
Aquest 2026 el projecte celebra 20 anys amb una gran festa oberta al públic. Però darrere de l’aniversari també hi ha una història familiar construïda lentament, amb moltes hores de feina i una idea molt concreta del territori. En aquesta conversa amb ENOTURISTA, Sara Jové reflexiona sobre la Vinya dels Artistes, el llegat cultural del celler i la manera com entenen l’enoturisme a Lleida.
“Volíem una celebració amb música, màgia i llibertat”
Com heu imaginat aquesta festa del 20è aniversari?
Hem imaginat un espai on passin moltes coses simultàniament, una celebració amb diversió, amb música, amb un punt màgic, on les persones ho puguin fer tot al seu ritme. També volíem que hi hagués un punt de ball i de celebració, en definitiva.
Per què la festa es diu “A quatre vents”?
Bàsicament es diu “A quatre vents” perquè la majoria dels espectacles passaran a l’aire lliure, on hi haurà camp als quatre costats i segur que ens visita la marinada, que és un vent que sempre tenim present cada tarda.
Què diries a la gent perquè vingui?
Veniu el dia 27 de juny. Serà molt xulo i molt divertit. És una festa en una zona rural amb molt encant, molt rural glam. Per 18 euros tindreu l’entrada amb una copa, una copeta de vi i una capa, i podreu gaudir des de la rumba fins al Tomeu Penya, circ, diferents acrobàcies i jocs. Crec que serà un dia d’aquests inoblidables per compartir amb els amics, amb la família o amb qui tu vulguis.
“Ha estat un somni construït dia a dia”
Avui heu fet una mica de memòria de tots aquests 20 anys. Com els has viscut?
Han passat volant, com sempre passa. Han passat moltes coses, hi ha hagut molts aprenentatges i molts reptes. Quan mires enrere penses que hem fet moltes coses, però alhora sembla que hagi passat molt ràpid.
Ho miro amb il·lusió i satisfacció per la feina feta, però també amb la idea que la feina es construeix cada dia. Aquí estem, aquí seguim i continuem mirant cap al futur.
“Guinovart va ser un dels grans impulsors del projecte”
L’art és un dels grans fets diferencials del celler. Tot va començar amb la relació amb Josep Guinovart?
Sí. Guinovart tenia la Fundació Josep Guinovart d’Agramunt. Nosaltres som originaris d’Agramunt i, arran d’aquesta fundació, els meus pares es van fer amics seus fa moltíssims anys.
Sempre dic que va ser una amistat cuinada a foc lent. Ell ens va ajudar amb el disseny del celler. Encara recordo quan pintàvem la paret i deia “més ocre, més ocre!”. El meu pare estava allà amb el sulfat de ferro pintant la paret. També va decidir les finestres, que havien de ser com uns mig ulls.
Va fer l’obra “In Vino Veritas” dins del celler i tenim molta obra seva. Va ser un dels ideòlegs i impulsors del projecte i li tinc molt carinyo.
“La Vinya dels Artistes és gairebé un museu a l’aire lliure”
Us va sorprendre que el món artístic continués implicant-se amb el projecte?
Sí. Ara la Vinya dels Artistes és gairebé un museu a l’aire lliure. Són obres on diferents artistes han marcat el territori amb el seu propi llenguatge i amb total llibertat creativa.
L’única consigna que reben és que sigui una obra integrada al territori. Per a cadascun d’ells, aquesta integració significa una cosa diferent.
També sempre explico que la persona artesana que hi ha darrere de moltes d’aquestes obres és el meu pare. Ell és ferrer d’ofici i és qui sovint ha muntat, soldat o tallat les peces. També en fa el manteniment. Sense la seva figura, això seria impossible perquè tindria un cost massa elevat per nosaltres.
“Si no s’entén que això ho fa una família, no s’entén el projecte”
La dimensió familiar és essencial per entendre Mas Blanch i Jové?
Sí. Els meus pares encara treballen. El meu pare encara és ferrer i cada dia va amb el mono amb 74 anys. La meva mare també està molt activa.
Ells tenen aquesta energia i aquesta il·lusió per fer coses. Crec que, si no fossin així, implosionarien.
Al final, aquest projecte requereix moltes hores, però també hi ha recompenses més enllà de l’econòmica. Hi ha satisfacció en fer les coses com tu les vols fer i en tenir un impacte positiu al territori. També en crear iniciatives culturals i veure que la gent ve aquí i és feliç durant l’estona que hi és.
“M’agradaria que això fos patrimoni cultural del país”
Has parlat molt de la idea de llegat. Com ho vius personalment?
No hi penso gaire per no agobiar-me, perquè sí que és una responsabilitat. Això ja ho hem creat junts perquè jo també porto 20 anys involucrada en aquest projecte.
Però sí que penso sovint què passarà amb la Vinyada dels Artistes quan nosaltres no ens en puguem fer càrrec. Per això vaig impulsar que fos declarada Bé Cultural d’Interès Local.
És un espai integrat al territori i al poble. M’agradaria que formés part del patrimoni cultural del país i que tingués la seva pròpia protecció. Al final, les vides de les persones són limitades, però moltes d’aquestes obres poden tenir una vida més llarga que la nostra.
“Volem que la gent faci una pausa de la seva vida”
Com enteneu l’enoturisme a Mas Blanch i Jové?
Intentem que la gent vingui aquí i entengui què significa elaborar vi i on estem. Que entenguin per què els vins són així, per què són frescos i concentrats.
També volem que es passegin per un entorn meravellós, entre obres d’art enormes, arbres, oliveres, ametllers i vinya. Que facin una pausa de la seva vida diària. Que hi hagi un espai de reflexió, on puguis sentir els ocellets i sembli que siguis a l’altra punta del món.
El que volem és que la gent s’ho passi bé, que disfruti i que passi un dia memorable amb qui vulgui. I també que gaudeixi dels vins i olis ecològics que elaborem aquí.
“El vi és una obra d’art efímera”
Per tu, elaborar vi també és una forma d’art?
Sí, però efímera.
Sempre dic que és una obra d’art que no està pensada per sobreviure, sinó perquè la gent l’obri, la begui i la disfruti.
M’agrada aquest punt modest de les coses. Les coses senzilles, modestes i pausades són les que potser més m’impacten i més em connecten amb el món.
Crec que el vi té aquesta possibilitat de crear vincles entre persones i de millorar moments. Per mi, al final, el vi és un vehicle per moltes altres coses més enllà del gaudi en si mateix.
Un projecte clau per entendre el nou relat enoturístic de Lleida
En un moment en què moltes zones vitivinícoles competeixen per assemblar-se entre elles, Mas Blanch i Jové ha construït un relat propi des de les Garrigues. El celler no només ha ajudat a posicionar l’enoturisme de Ponent amb vins i visites, sinó també amb cultura, paisatge i identitat territorial.
La Vinya dels Artistes s’ha convertit amb els anys en una de les propostes més singulars del vi català. I probablement explica molt bé cap a on poden evolucionar territoris com les Garrigues: menys artifici, més autenticitat i una relació molt més profunda entre el vi, les persones i el lloc on neix.