Tot i que de ben segur es plantaven ceps i es feia vi molt abans a Catalunya, probablement l'orígen de la viticultura al Priorat es remunta al segle XII, amb la fundació de la Cartoixa d'Scala Dei. La llegenda diu que els monjos, provinents de la Provença (França) van decidir aixecar el seu temple en un lloc on un pastor assegurava haver vist àngels que pujaven al cel amb una escala. D'aquí el nom en llatí (Scala Dei), que vol dir escala dels Déus. 

Els cartoixans representen l'orígen de la viticultura del Priorat, perquè que van portar les tècniques i els coneixements perquè la viticultura arrenquès amb força a la comarca i hi pogués arrelar, malgrat que els terrers característics de pissarra (coneguda com a llicorella) fan difícil l'agricultura convencional. La Cartoixa d'Scala Dei va dominar les sis viles que històricament van integrar el Priorat: la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja, Gratallops i la Vilella Alta. Els altres tres: La Vilella Alta, Bellmunt i el Lloar es van integrar a la DOQ a partir de 1932. De fet, el nom de la comarca radica precisament en la influència que el Prior d'Scala Dei tenia en aquestes viles. Avui en dia la comarca del Priorat està integrada per 23 municipis.

A partir de 1835 el govern d'Espanya posa en marxa la Llei Mendizàbal que va conduir a la fi de les congregacions religioses, amb una sèrie de normes que permetien la venda dels béns immobles monacals, la supressió dels monestirs i el tancament dels convents. Els monjos van abandonar les terres que fins llavors havien estat propietat seva. Les vinyes dels cartoixans es van vendre en subhastes. Les famílies més adinerades van poder comprar els terrenys i els pagesos que havien treballat la terra van tornar a quedar fora de les mans dels petits viticultors.

A finals del segle XIX l'arribada de la fil·loxera va arrasar les vinya europea i va fer estralls al Priorat. Afavorits per la industrialització molts pagesos van abandonar les terres i se'n van anar a treballar a les fàbriques, deixant també despoblada la comarca. Durant molts anys el Priorat va ser la comarca més pobre de Catalunya, sense gent al camp, sense fàbriques, i amb un nivell de subsidis altíssims. Els pocs viticultors que van mantenir les vinyes són considerats els custodis de la riquesa actual.

A finals dels anys 80 un grup de viticultors joves, encapçalats per René Barbier i Álvaro Palacios, es van instal·lar al Priorat convençuts que la terra erma i pobre podria donar bons vins. Fins al moment el Priorat era un lloc on fer vins a doll, que en molts casos es veien a d'altres llocs per donar color o grau. Aquesta nova fornada va dur al Priorat a una nova dimensió, afavorida per molts altres actors locals i internacionals, com el marxant de vins Christopher Cannan, que van acabar portant el nom del Priorat a les grans guies vinícoles del món, especialment The Wine Advocate de Robert Parker.

Actualment el Priorat viu una nova revolució. El Consell Regulador ha aprovat una piràmide de qualitat dels vins que certifica l'origen de cada parcel·la i reconeix les més antigues i riques, en una legislació anomenada Els noms de la Terra (teniu més detalls a continuació en aquest article).En els darrers anys els cellers han reduït dràsticament l'ús de bótes de roure francès per envellir els vins, deixant pas a criances amb foudres més grans o tines de ciment, que han afavorit una corrent de vins més frescos, igualment rics, sense tanta potència en boca.

La DOQ Priorat es caracteritza per una geologia insòlita, marcada pels costers de pissarra, coneguts popularment com a llicorella. Els geòlegs creuen fa milions d'anys hi va haver un xoc entre dues falles tectòniques que va provocar que la zona de la DOQ Priorat es caracteritzés per turons de pissarra, ben diferent a la DO Montsant, veïna, amb qui comparteixen comarca, però tenen sóls amb enormes diferències.

La DOQ Priorat s'estén en una regió muntanyosa de les comarques de Tarragona, al sud de Catalunya. Al nord delimita amb la Serralada del Montsant, al oest amb la serra de La Figuera, a l'est amb la carena del Molló i al sud s'obre un passadís fins al mar mediterrani i les Terres de l'Ebre, que tanquen amb el Parc Natural d'Els Ports, al límit amb la comarca de la Terra Alta. Aquest corredor afavoreix l'entrada d'aires calents procedents de la costa a l'hivern i de vent frescos a la posta de sol a l'estiu, que refreseca les zones més altes de la DOQ.

Les vinyes de la DOQ Priorat es troben entre els 200 metres a la part més baixa, al costat del riu Siurana, que travessa la comarca fins als 650 metres de les vinyes més altes. El Siurana té cada cop menys aigua i ha donat nom a un moviment "Volem lo riu Siurana Viu" que lamenta els transvassaments dels seus afluents. El Priorat té una geografia muntanyosa, sovint escarpada, que es pot resoldre en tradicionals costers, que aprofiten la ondulació natural dels pendents, o en bancals, que són feixes fetes per les dones i els homes amb parets de pedra seca construïdes amb la llicorella dels camps. La DOQ Priorat preserva que no es facin malbé els terrenys i limita la plantació de ceps, que tradicionalment s'havien hagut de treballar amb animals, perquè el seu pas estret fa impossible que en alguns llocs hi passin els tractors.

El terrer de llicorella obliga als ceps a arrelar (literalment) buscant espais entre la roca, cercant nutrients. Això fa que la producció de raïm sigui molt limitada a la DOQ Priorat, i fa que els seus vins siguin més cars que en d'altres llocs de Catalunya. La roca dóna al Priorat una personalitat única als seus vins, un toc mineral molt preuat, diferent depenenent de cada zona geogràfica.

La climatologia també té un efecte enorme en els seus vins. La pissarra s'escalfa molt durant el dia i arriba a temperatures molt altes. En canvi, el contrast tèrmic durant la nit és enorme. A conseqüència d'aquest refredament el raïm madura molt a poc a poc. L'entrada de vents del mar és essencial per afavorir la maduració.

Tot plegat que fa que el Priorat sigui una Denominació d'Origen molt complicada de treballar. Vinyes penjades de muntanyes, ceps raquítics de poquíssima producció, una geologia que obliga a treballar la majoria de les vegades sense ajuda mecànica,... Per això sovint es parla de "viticultura heròïca".

Els Noms de la Terra és una ambiciosa catalogació, aprovada el 2020, pionera a Catalunya, que permeta la DOQ Priorat conèixer l'origen de tots els vins emparats. La clau és un sistema que permet conèixer amb detall la traçabilitat de cada vi, en funció de la parcel·la (o parcel·les) d'on surt el seu raïm. El Consell Regulador ha identificat les parcel·les vinícoles dels cellers emperats en la DOQ per garantir l’origen del raïm segons la classificació atorgada, que es divideix en cinc categories: