Les Vinyes del Convent

El Taj Mahal d’Horta de Sant Joan
Terra Alta Terra Alta

Horta de Sant Joan és un paradís natural de les Terres de l’Ebre, pas de frontera. Encara avui, les cases s’apinyen dalt del turó, arrambades les unes contra les altres, com si esperessin una nova ràtzia musulmana. Quan els templers van expulsar els àrabs, hi van plantar les primeres vinyes, van reconstruir la vil·la, el castell i més tard van construir el vetust convent de Sant Salvador d'Horta. Horta atrau sants i pintors, com Pablo Picasso. Els sants van al cel i els surrealistes a París. Però el convent i les vinyes s’han quedat. En ple mar de ceps, s’aixeca un dels cellers més inesperats de Catalunya: les Vinyes del Convent. El propietari, Elies Gil, podria haver escrit una novel·la, però va construir un monument. Un Taj Mahal, perquè el celler és un acte d’amor als avantpassats.
Image

El primer que veureu quan travesseu les portes del celler de les Vinyes del Convent és un impressionant claustre. Heu de saber que és una rèplica molt exacta del que els templers van construir als afores d’Horta, als peus de la muntanya de Santa Bàrbara. El convent és un lloc de pelegrinatge de la gent del poble, que hi va a fer dinars a l’aire lliure.

Image

Algunes columnes no tenen base perquè estiguin en contacte amb el cel


Fa uns anys que Elies Gil va proposar a les autoritats locals restaurar-lo i aprofitar l’arquitectura dels cavallers per tornar a construir-hi un celler. Però la idea no va resultar. Prova de la determinació de Gil és que va aixecar un altre convent, tot nou, i hi va fer construir un dels cellers més moderns de l’estat. Fins i tot hi ha una capella privada. A l’altar hi ha fet cisellar: “Jo sóc el cep, vosaltres els sarments”.
 

Image

La capella només s'ensenya a qui ho demana

Les Vinyes del Convent té una història de novel·la. El millor que us pot passar és que us l’expliqui el propi Elies Gil o la Lourdes, la responsable d’enoturisme. En una placa de metall gravada a l’entrada hi ha el primer capítol. “Aquest celler s’ha construït en homenatge a una família acabussada a la terra, a la seua fe i al seu esforç. A una manera de fer, de sempre complir, d’estimar i de patir Horta”. Hi ha el nom de tots els barons de la família, des del 1769, i un merescut reconeixement a totes les joves. Però la història es remunta als templers, que al 1296 van escriure “Els costums d’Orta”, una sort d’ordenança que consideren molt important perquè suposa una regulació del comerç del vi a la Comanda. Llegim un fragment en veu alta durant la visita. 
 
Image

Sospito que Elies Gil és un cavaller templer, però direu que no existeixen

El celler s’alça com un turó perfecte per observar Horta i el Parc Natural dels Ports. Avís als instagramers: no acabareu. La bellesa salvatge d’Horta és amazònica, però el nivell de detallisme del celler és increïble. Als jardins de Sol i Serena us vindrà de gust retratar les damajoanes obeses que esperen a  fer vi ranci, o les ampolletes liles de cul rodó on hi dorm la mistela. Les vinyes són de Polaroid. Amb la primera llum del matí o amb l’última de la tarda entendreu per què Picasso va dir “Tot el que sé ho he après a Horta”. 

Image

Les ampolles daten del 1900 i durant cent anys s’hi han fet vins dolços

 
El paisatge és roca i vinya, com un Stonehenge natural: les Roques de Benet, Santa Bàrbara, Horta penjada d’un tossal, els Ports... I la vinya, que van plantar de bell nou l’any 2000, és un museu de la ‘vernatxa’. “N’hi ha de les cinc varietats que hi ha el món”, diu l’Elies Gil, provocador. Cinc?! “Sí, la blanca, la negra, la peluda, la tintorera... i la vernatxa alta”. Resulta que hi ha una varietat que s’emparra cel amunt, que dóna poca raïm i és negra: es diu alta. Atenció, que la proporció de la producció de les vinyes del celler és que només 1 de cada 5 grans que cullin acabaran sent vi. La selecció és enorme.
 
Image

La garnatxa està plantada per ordre: alta, negra, blanca, peluda i tintorera

 
Normalment fa mandra veure els cups, les tines i la recepció del raïm, però en el cas de Les Vinyes del Convent hi ha dues coses sorprenents. És un dels cellers més moderns de l’estat, amb una tecnificació puntera. I segon, que està tot tremendament ordenat, perfectament polit, esperant les visites.

Image

A aquesta sala es fan esdeveniments multitudinaris

La pols demana permís per posar-se sobre la cuina d’alta tecnologia que hi ha al costat de la sala de recepcions preparada per trobades d’empreses, casaments i esdeveniments de tot tipus, a la part de dalt d’un celler de postal, on els foudres bressolen vins preciosos, que acabaran en ampolles de disseny, al costat del primer escumós fet a la Terra Alta. Ai, ara potser hem escrit de més.
 
Image    

Els foudres de 5000 litres de fusta eslovena busquen no emmascarar el vi

  
De la sala de tines, passem a la sala de tastos, però abans feu una volta pel museu. Podria ser un equipament municipal o comarcal. Hi ha tres tractors, eines de veremar, botes antigues, premses... El viatge al passat és un pont a la nostàlgia.
 

ImageUna petita part del Museu


La Terra Alta, la comarca empobrida, allunyada de les capitals, en un córner, entre tres països, com un triangle amorós,... I Horta, la verda, abrupta, ancestral Horta, tan lluny de tot, que feia vins amb menys graduació que la resta de la Terra Alta i que es va trencar la cara per evitar que hi instal·lessin molins de vent... i va guanyar. I ara té un dels millors skylines del sud de Catalunya
 
Image

Quina pena tenir un mòbil d’última generació i no haver retratat això

 
Tant de bo sapigueu apreciar tot el paisatge a la copa. Tastareu entre dos i cinc vins, depenent del preu, que va dels 5 als 16 €. En la nostra visita tastem Els Costums blanc, una garnatxa delicada, fragant i premiada. I bevem el Mas de Sotorres, un blanc prolongat i sensual, com una besada. La visita és molt flexible i us donaran moltes opcions. Fins i tot si voleu, podeu formar part del selecte Club de Vins del celler, que dóna dret a comprar vins d’avançada, de desar-los en un elegant armari i de beure’l en una sala de fusta, de notes aristòcrates, amb vistes a Horta.
 
Image

Els blancs de Garnatxa que tastem a Les Vinyes del Convent 

 
Un detall que no passa desapercebut. El celler cuida dels menuts. El tast es fa en una sala amb vistes a un parc infantil. Els pares i les mares poden beure tranquils i els menuts s’esbargeixen. Amb la copa als dits, veient la immensitat del projecte, un veritable transatlàntic d’amor, potser coincidiu amb les nostres paraules. Aquest és un celler de la lliga “never-ending story”. Les Vinyes del Convent te l’acabes quan saps que tornaràs. A fer un vinet, a portar-hi els pares, a compartir les vistes, a buscar una ampolla en aquell club de Phineas Fogg, o senzillament per quedar-vos dret al mig del Claustre, a la voreta del xiprer, mirant al cel, i pensant que els que ja no hi són, si vinguessin, se’ls estarrufarien els pels del clatell. Ai, si sabessin que ara Horta embotella vins que diuen “t’estimo, t’enyoro”.    

 
Judith
Judith
Per entendre a fons Les Vinyes del Convent cal explorar Horta, deixar-se perdre pels carrers dels poble. El nucli urbà s’arreplega sobre el turó com un grup de banyistes en un roquissar, com si les cases no volguessin tocar les vinyes, que s’estenen en onades verdes. Si podeu, visiteu el Convent de Sant Salvador, que es diu així per un sant que feia miracles. Perdeu-vos per les vinyes emboscades del Mas de Sotorres, en ple Parc Natural dels Ports, una zona considerada Reserva de la Biosfera. Les vinyes estan plantades sobre un canó natural, que són els afluents del riu Canaletes, que dóna frescor a l’Amazonia de la Terra Alta. No em digueu que té el mateix gust un raïm aquí que un que creix al costat de l’autopista.

David
David
La Manuela ho va canviar tot. El paper de la dona és cabdal en el món, també en el del vi. Ella va ser l’amor tendre i commovedor del besavi d’Elies Gil, en Ramon, el 1827. La família no la va acceptar i el matrimoni va deixar el mas familiar per comprar una petita finca, allunyada d’Horta. La història és tràgica, però bonica. Els Gil van empènyer fort i de la finca més gran i més bona del poble van passar a una de les més allunyades, però van anar treballant fins a situar-se en una posició cabdal per la història del vi a la comarca. Manuela, com un bolero... qui sap si algun dia tindrà nom de vi, com el Lola Bel, el rosat de Garnatxa Peluda que homenatja la mare d’Elies Gil.  



DADES PRÀCTIQUES
Ofereixen diferents tipus de visites. Totes inclouen un passeig pel claustre, el museu i el celler. En funció dels vins que tasteu, els preus van des dels 5€ (dos vins) fins els 16€ per persona (es tasten els cinc vins que fa el celler). És un lloc on podeu anar amb nens.
Cal que feu reserva prèvia. Es fan visites guiades i tastos als matins i a les tardes. Una bona idea és dormir a Horta de Sant Joan, a un minut del celler en cotxe. Trobareu bones opcions per dormir i per menjar.
 

Adreça
Carretera T-334 km. 0'5
43596 Horta de Sant Joan (Tarragona)

Vins de Les Vinyes del Convent
Comparteix aquest celler a les teves xarxes socials