L'Avellà és un poblet amb poc més de 50 habitants, que viuen en cases de pedra, envoltats de vinya i bosc. És un dels punts més alts i panoràmics de l'Alt Penedès, i un dels llocs recomenats per fer-hi enoturisme. L'Avellà pertany al municipi de Font-Rubí. Històricament era un dels llocs on hi havia més raïm de la varietat Sumoll, però poc a poc va anar desapareixent. MontRubí va ser el celler pioner a recuperar-la, anys després d'adquirir l'històric celler cooperatiu. Des de fa uns anys l'edifici més cridaner és el restaurant del celler MontRubí, el negoci més cèlebre del poble. Ara també ha obert un petit hotel boutique amb només 10 habitacions. Parlem amb el responsable, el xef i sommelier Alejo Peris, asseguts en un banc amb vistes a les vinyes, on la calma de l'Avellà sembla haver-s'hi empadronat.
MONTRUBÍ, RESTAURANT EN UNA CASA D'INDIANS
Alejo, tu vas néixer a l'Avellà?
No, però porto tota la meva vida aquí. Tinc la meitat del cor a Barcelona i l’altre meitat al Penedès
Quin és el vincle de la teva família amb l’Avellà?
Aquesta casa (assenyala el restaurant de MontRubí) era la casa de la millor amiga de la meva àvia: Paquita Miró Freixes. Alguns caps de setmana pujàvem a passar temps amb elles. El meu pare es va enamorar de la zona. El celler d’aquí al davant (assenyala el celler MontRubí) portava un segle i mig tancat. El meu pare va decidir obrir-lo i reformar-lo. Als anys 80 comença a fer caves.
En quin moment t’incorpores al projecte?
Primer la meva àvia va aterrar aquí. Després el meu pare va ser l’impulsor. Ara estic jo al capdavant. El meu pare sempre dóna la seva opinió. M’agrada que ho faci.
Ets tu qui penses en obrir al celler a l’enoturisme, amb restaurant i hotel?
El meu pare mai s’havia dedicat a la cuina, ni al turisme. Ell va impulsar la part vitivinícola del projecte. Jo he impulsat la part gastronòmica i turística.
UN NOU celler A L'ANTIGA COOPERATIVA
Com va ser aquest canvi?
El celler va estar tancat al públic fins el 2019. Quan jo vaig entrar al projecte, el 2017, ja tenia la idea d’obrir-lo. Ara és immens. En aquell moment, la meva família no es volia posar al capdavant, i així és difícil de gestionar. Pel meu pare era un hobbie. En canvi, per mi és la meva feina full-time, set dies a la setmana, i pràcticament 24 hores al dia. Estic súper feliç de fer-ho, però calia que algú de la família s’hi fiqués per poder-ho obrir.
Com vas desenvolupant aquest projecte?
Primer vam reformar la casa de l’amiga de la meva àvia, que estava a punt de caure. Aquí vam fer l’espai per rebre la gent. Després ens van començar a animar amb la reforma perquè la meva germana és arquitecta, i vam fer la cuina.
Tu ets xef de professió!
Sí, i després em vaig treure el títol de sommelier. Crec que hi ha dues coses molt importants per a la gent: menjar i dormir. Si aconsegueixes que mengin i dormin bé, tens molt guanyat, i és fàcil tenir el client content.
RESTAURANT AMB PRODUCTES DE PROXIMITAT
Per qui no conegui Montrubí, com li descriuries la sensació de pujar fins a l’Avellà?
Espero que la gent hi trobi emoció. Porto cinc anys pujant cada dia (encara que alguns em quedo aquí) i tinc emoció. Em sembla un lloc espectacular i es nota l’ànima que té al darrere. No són edificis nous ni volem sortir de l’Avellà històric. Estem recuperant edificis, recuperar vinyes antigues, treure varietats franceses (Cabernet, Pinot Noir,...) que no entenem què hi feien. Som molt puristes de la terra. Tornem al que hi havia abans: Parellada, Xarel·lo d’alçada, Sumoll, Garnatxa, Samsó,...
I la proposta gastronòmica...
Puc dir que està fet amb molt estima. Tenim l’hort al costat de la cuina. D’aquí surten molts productes que van als plats del restaurant. Treballem només amb proveïdors de la zona. Tot el que posem a taula ve del Penedès. I això és important.
HOTEL BOUTIQUE AMB ENCANT
I vas fer un hotel boutique integrat al restaurant?
Això va sortir per sorpresa. Teníem un edifici darrera del celler i volíem fer un espai on envellir ampolles. Jo anava tocant parets i vaig fer distribució sobre plànol que va animar el pare. Ara tenim un hotelet amb 10 habitacions.
Un dels hotels amb més encant del Penedès!
I encara ens queden un parell d’edificis al poble, mig caiguts, amb molta pedra i amb molta feina. Si seguim anant tant bé, i sent més coneguts, farem més habitacions. L’hotel ha estat molt fàcil d’omplir. El restaurant costa més, sobretot a les nits, que és quan costa que la gent pugi fins aquí. Amb més habitacions s’omplirà més el restaurant.
L'ENCANT RURAL DEL PENEDÈS INDÒMIT
Creus que el projecte ha donat una injecció de vitalitat a l’Avellà?
Està clar! Fa cinc anys que el vam començar. Els veïns veien grans obres i estaven espantats per si portàvem gent i soroll. Ara els veïns venen, ens porten amics i estan contents amb el projecte perquè els visitants estan per aquí però no molesten.
Què hi veieu de positiu?
Que estem aportant coses que no hi eren, com llocs de feina de qualitat ( gent de cuina, de sala...) Molts membres de l’equip han vingut a viure aquí. És qualitat de vida per nosaltres i pel poble. Està tot més cuidat i vigilat, pressionem a l’ajuntament perquè faci manteniment dels carrers...
MONTRUBÍ, PIONERS EN (re)VINIFICAR SUMOLL
Per què el celler MontRubí està tan vinculat a la varietat de raïm Sumoll?
Després dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 molts dels cellers del Penedès que fèiem cava vam veure com els preus queien en picat i ens havíem de reinventar, perquè no sortien els números. El meu pare i l’enòleg, Josep Queralt, van fer l’aposta. En Josep és una figura súper important pel projecte perquè porta tota la vida amb nosaltres.
Què van fer?
Van començar a investigar possibles vies alternatives al cava i va sorgir la idea de recuperar el Sumoll, aquest raïm autòcton del Penedès, que estava pràcticament extingit. Sabíem que en aquesta finca històricament hi havia hagut molt de Sumoll plantat. Al 1999 vam començar a estudiar-lo. Al 2001 va sortir el primer vi de Sumoll.
Com ha sigut aquest camí?
Jo era petit quan van començar, però sé que ha costat molt. Problemes per cultivar-lo, també per empeltar,... És un raïm molt complicat de treballar, que madura de forma molt irregular. El tenim plantat en vas, i en espatllera, en pals de fusta llargs, integrat al bosc, a les planes de la finca, i anem veient com millorar-lo.
EL DIFÍCIL CAMÍ PER RECUPERAR el sumoll
Ara sou els grans ambaixadors del sumoll!
Al Penedès hi ha molts cellers que en són ambaixadors, i m’hi sento molt proper perquè fan sumolls espectaculars. Però sí que podem dir que som els pioners, perquè vam ser els primers en fer-lo. I això és important. És bo que hi hagin molts cellers fent Sumoll i que altres Denominacions s’animin a incorporar-lo, com el Pla de Bages o la Terra Alta. Ens sembla perfecte!
Perquè el vi més famós del celler es diu Gaintus?
Gaintus és el nom que va donar l’enòleg Josep Queralt a una via d’escalada que van trobar a Montserrat. Es diu que és on van trobar la primera vinya històrica de sumoll d’on van treure fusta per empeltar i fer el nostre primer sumoll. Aquesta via d’escalada es diu Gaintus. A nivell comercial i d’exportació no és un nom fàcil. Estem exportant més del 70% del sumoll que produïm. I a vegades als francesos i anglesos els costa dir Gaintus però costa més dir Sumoll. I no ho canviarem.
El camí de MontRubí ha estat com una escalada?
És l’explicació que donem sempre. El camí per produir sumoll de qualitat és molt complicat. Els primers anys eren vins astringents i complicats de beure. Al final arribes al cim i tot va millor. Ara estem en un moment molt dolç pel celler, en vendes i enoturisme.
més informació
Vols visitar el celler MontRubí? Consulta la fitxa d'ENOTURISTA.
Tens ganes de saber més coses del restaurant MontRubí. Dóna un cop d'ull a la ressenya d'ENOTURISTA.
Busques un allotjament rural amb encant? Consulta la fitxa d'ENOTURISTA de l'Hotel Boutique Casa Gran 1771, de MontRubí.
Vols fer enoturisme al Penedès? Consulta totes les opcions a ENOTURISTA, la Guia Digital d'Enoturisme de Catalunya.