"Bevem vi per estar contents, no per no estar tristos"

02 Febrer 2021

ENOENTREVISTA


"Substituïm els aliments per abraçades que no ens podem donar"

El director de la Fundació Alícia, el gastrònom Toni Massanés, analitza un any de pandèmia als nostres estòmacs. Una de les conclusions és que els efectes del virus també es nota al cos i a l'ànima. En aquest directe per IGTV que pots recuperar en vídeo també parlem de com mengem i com bevem en un any tan difícil.





- Portem gairebé un any de pandèmia. Com podem adaptar la nostra alimentació per estar millor?

- Diuen que estem “fatigats anímicament”. L’alimentació ens pot animar. Hem de menjar nutrients que facin que el nostre “aparell del benestar” funcioni, també a nivell mental.

- Quins aliments?  

- Molt fàcil: fruita, verdura, peix amb omega 3,... Hem d’estar ben alimentats, perquè prou dur és l’exterior perquè no tinguem l’interior ben endreçat.

- I el vi?

El vi ben begut, sí. Hem de fer-ne un ús com una eina per celebrar i compartir. 

- Què vol dir ‘ben begut’?

- A la Fundació Alícia treballem per l’alimentació i la salut. Fa segles que tenim relació amb el vi. És un aliment i és cultura. Però també provoca embriaguesa i el seu abús pot comportar malalties greus com l’alcoholisme, que és molt fotut a nivell personal i familiar.

- Saber beure... 

- Sí, i en especial quan estem tristos. Hem de beure per estar contents i no per no estar tristos. 

- I tan tristos com estem ara...

El problema de la pandèmia és que la part social se’ns ha complicat molt. Ara no podem compartir una copa de vi amb persones que estimem i que ens equilibren mentalment i emocional. 

- Com d’important és això?

- Molt. En un estudi recent a la Gran Bretanya amb més de 8.000 persones van trobar que menjar sol és una de les principals causes de tristesa. Què podem fer? Compartir aquesta copa de vi de manera virtual amb el vi de manera presencial.

- Menjar sol per obligació és un dels principals motius per estar tristos!

- A Catalunya hi ha prop de 800.000 persones que viuen soles. Si des de la Fundació Alícia no els donem eines per compartir la causa de la infelicitat, aquesta pèrdua de qualitat de vida, acabarà comportant una pèrdua de salut...

- Veure les persones en tota la seva dimensió?

- Les hem de mirar de manera completa. No només som aparells biològics, no només som animals... Tenim una dimensió humana, social o cultural tan important que aquest equilibri el que ens dóna salut. La OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix salut com un compendi de tot això.

- Què puc fer perquè alimentar-me m’ajudi a ser més feliç?

- Els aliments no són només contenidors de compostos bioquímics. Són estímuls organolèptics. Per una banda ens serveixen per explicar què conté l’aliment. En el cas del vi ho hem refinat fins al punt de convertir un tast de vi en una aventura per intentar endevinar que conté.

- Per què tastar és una aventura?

- Quan tastem un vi intentem trobar coses com préssec, vainilla, o cuir... Sembla que hi són, però en realitat no hi són al vi. I encara donem una volta més i trobem el caràcter del ‘terroir’, i el caràcter del productor... En realitat és tot un joc, però tastar és sobretot un fet biològic.

- Què vol dir?

Quan tastem fem servir aquest mediador entre l’aliment i nosaltres. En realitat estem incorporant valors, coneixements, aprenentatges, que fan que aquest gaudi que experimentem sigui molt més potent. A més, aquest menjar, o aquest beure, que és menjar líquid, passa a formar part de nosaltres. El nostre cos avalua si ens convé o no endevinant els components que té amagats. I el més meravellós és que ho hem convertit en un joc! 

- I què bé que ens ho passem!

- Aquesta és la part de saber beure el vi: l’aventura del compromís amb els productors, el territori, amb una cultura mil·lenària, amb la nostra mediterraneïtat... Fins i tot com tenim organitzat el país i les festes! El vi ens explica tantes coses que el més important és el seu valor afegit.

- Abans parlàvem de menjar sols. Per què quan mengem amb amics solem ingerir més greixos? A mi em passa, per exemple, amb el consum de patates xips...

- Mengem i bevem per alimentar-nos, però també per celebrar. És tan important que els grecs definien un ciutadà de ple dret com el que podia compartir un banquet. Això et separava dels no-civilitzats. 
 
- Què puc fer per no menjar com un bàrbar?

- Com més celebrem més allunyem del principi de menjar de manera sana i sostenible, que és el que ha de guiar el nostre dia a dia. O sigui, el dia de Nadal, sinó tenim una malaltia, no hem de menjar de manera sana i sostenible. Però és que estem fent una altra cosa, estrenyent llaços, etc.

- I com ho hem enyorat aquest Nadal!

- I tant! Fins i tot posant en risc la nostra salut! Mira si és important! Si només mengéssim per alimentar-nos tampoc seria sa. Però tornant a la bossa de patates, també arribem a casa, estem sols i ens la mengem sencera, quan sabem que hi ha molt de greix i sal...

- Per què ens passa?

- El sistema de desig-plaer ens garanteix el que es s’anomena homeòstasi: tenir garantit tot allò que el cos necessita per funcionar. Són desenes de milers de components, que encara la ciència està estudiant. Estem en un estadi evolutiu de fer poc que hem abandonat la selva...

- ... Perdona?!

- Permet-me la simplificació. A la selva, de vegades trobaves menjar i de vegades, no. Què feies? Menjaves una mica més per si en dos o tres dies no trobaves res. Això ho acumulàvem en un lloc que en termes científics es diu ‘mitxelin’...

- Hahaha... 

- El ‘mitxelin’ et garantia una reserva per si en tres dies no trobaves cap bossa de patates. El problema és que ara sempre tens garantides les bosses de patates... i hem d’aprendre a gestionar això.

- Com?

- Sense renunciar al plaer. El plaer és l’eina que ens ha donat l’evolució, des de l’alimentació fins a la reproducció. Però sabent que hem d’aprendre a gaudir del que ens convé per no acabar sent més infeliços.

- Hem de saber menjar! Crec que estic abusant de la xocolata...

- La xocolata funciona com un ‘aliment confort’, on recórrer quan ho passem malament. Solen ser menjars dolços, o aliments que menjàvem quan érem petits... En moments d’incertesa com aquests solem recórrer a la seguretat d’un aliment refugi. Substituïm els aliments per les abraçades que no ens podem donar. 

- Aviat portarem un any així. El problema és que estem augmentant els sacsons...

- A la Fundació Alícia tenim el compromís que tothom mengi millor, més sa, més sostenible, més bo,... i en aquest temps hem col·laborat amb l’Hospital Clínic, que reconeix que s’està generant problemes amb l’obesitat i que s’han de gestionar. 

- Què recomanes?

Hi ha coses senzilles, com cuinar. Cuinar sempre va a favor. No ho deixem de fer.  Hi ha gent que pensa que fer un fricandó engreixa, però és molt més sa que segons quins fregits. Un guisat sol ser molt més lleuger del que la gent es pensa, sobretot de llegums. I un altre truc per matar el cuquet.

- Estic apuntant...   

- Hi ha una evidència científica que el que veiem primer tenim més opcions de menjar-nos-ho. Tens un 30% més de possibilitats de menjar-te una cosa que tens a l’abast. La fruita és el millor Snack. Tinguem fruita bona, de temporada... Ara les taronges són boníssimes. No comprem coses que ara no toquen, que a més seran verdes,... 

- Al sofà menjant una taronja... No sé... 
 
- Agafem cigrons cuits i tunejem-los amb curri, orenga, pebre vermell,... te’l poses amb una paperina davant de la tele i vas menjant. La menja ansiosa es pot fer de manera sana. Fes unes crispetes al microones i després les amaneixes amb oli. És cereal integral, molt airejat. El del supermercat que ve amb una bossa no! Compra les crispetes a granel.

- I si vull beure una copeta de vi?  

- També, però sobretot tastem-lo molt, busquem totes aquelles coses que dèiem, perquè en realitat el gaudirem més i en beurem menys.

- Què penses dels aliments processats? 

- Un aliment processat és un aliment que t’ha cuinat la indústria alimentària. D’entrada no tindria perquè ser més dolent. Hem d’exigir a la indústria que posi el mateix èmfasi que hi posàvem els nostres pares i avis preparant el menjar. I això té una relació directa amb la nostra estratègia alimentària.

- Quina estratègia? 

- Els humans ens diferenciem de la resta d’éssers vius perquè vam decidir que processaríem els aliments abans de menjar-nos-els. D’aquesta transformació se’n diu cuinar. I això va ser tan revolucionari que ens va permetre dedicar més energia a pensar. El nostre cervell consumeix una cinquena part del que mengem. Ara seria impossible deixar de menjar aliments processats...

- Quina és la solució?
  
- Si nosaltres no cuinem, algú ens ha de cuinar. Però hem de garantir que hi posi el mateix amor que hi posaríem nosaltres o els nostres familiars. Per tant, no podem acceptar qualsevol qualitat, ni qualsevol preu. No en culpo a la indústria, sinó a la nostra mala relació amb la indústria.

- Com ens reconciliem?  

- Hi ha ha d’haver indústries, grans o petites, disposades a reformular els seus productes per ser més sans, més bons i més sostenibles. A Fundació Alícia els podem ajudar. 

- Cada vegada hi ha més gent que intenta fer més coses, com el seu propi pa.

- Sí, però siguem realistes. Fer-t’ho tot és impossible. Si no tenim temps o no estem disposats a fer-ho haurem de negociar amb restaurants, botigues, que cuinin per nosaltres. Si cuidem aquesta gent i els demanem que tinguin producte de proximitat, fer per elevadors de proximitat, amb valor afegit... els ho hem de saber pagar! 

- Això també passa amb el vi.

- Si comprem un vi que s’ha elaborat amb un bon raïm, pagat a preu just, fet amb garantia certificada, sabrem que estem fent un bon cercle que farà que sigui sostenible. Molt millor que comprar una cosa sense tot això que pot ser que a la llarga ens acabi fent mal.

- Fins a quin punt està demostrat que fa mal?

- Hi ha estudis que han estat analitzant comportaments alimentaris durant molt de temps que han arribat a la conclusió que determinats tipus de menjar, consumits amb més freqüència, incrementem la possibilitat de tenir malalties alimentàries o metabòliques, com la diabetis o determinats tipus de càncer.  I encara hi ha més...

- Ai!

- Els aliments també han de ser sostenibles, sense un abús del ‘packaging’, que no vinguin de l’altre punta del món, que costin molt de transportar i que generin molt de CO2: Tot això farà que demà potser sí que hi serà el tomàquet, però arribarà un dia que nosaltres o els nostres fills no tindran tomàquets... i llavors tindrem un problema.  

- Com a país, quina nota ens poses intentant menjar més sa i més sostenible?

- Doncs no ho fem tan malament si som el segon país del món en esperança de vida. A més segons Forbes, som el primer país del món en salut. Va destacar dos indicadors: tenir salut pública universal i la dieta mediterrània. Hi ha coses que fèiem molt bé i les estem abandonant. 

- Per exemple? 

- El consum de llegums. Hi ha una part que s’ha recuperat amb les hamburgueses veganes, per exemple, però són llegums de proximitat? Cigronets de l’Alta Anoia o d’Oristà? O soja de l’altra banda del món? Hem de recuperar el que teníem bo in incorporar les coses noves que són bones.

- I al món del vi?

- També ens n’hem adonat que no sempre el més bo és el millor. Hi ha coses noves que van bé. Mai s’havia fet el vi tan bo com ara. Però estem recuperant allò que feien els avis. Les idees no són bones per ser noves o per ser velles, són bones perquè són bones.