ENOENTREVISTA
Albert Costa: "En unes setmanes sabrem si ens en sortim o si ens hem de frenar una mica amb el projecte social del celler"
El copropietari del celler Vall Llach, a Porrera (DOQ Priorat) ha agraït les nombroses mostres d'ajuda per reconstruir el celler. La recollida de diners es manté oberta a la web Reconstruïm Vall Llach. La intensa neu que va caure pel temporal Filomena va fer caure la teulada d'un dels edificis del celler, La Final, on emmagatzemaven el vi de les anyades 2018, 2019 i 2020. 10 dies després ens explica com està gestionant una situació tan difícil.
- Com estàs?
- Encara estic en xoc. L’altre dia ho dèiem amb en Roger (Simó, cap de celler). Mirem la teulada i encara ens impacta com si fos el primer dia. Jo he passat el meu dol. Molts plors i molta tristesa durant dos o tres dies. Ara ha arribat el moment d’encarar-ho i seguir. Hem d’aixecar 'La Final' pels 15 treballadors, pel celler, pel poble i per la gent que ens estima. El meu objectiu és entrar-hi la verema del 2021.
- Com has passat el dol?
- Aïllat dos o tres dies a casa, abans de poder veure el celler. Jo visc en un mas que està a cinc quilòmetres de Porrera. Fins dimarts no vaig poder sortir a peu i caminar fins a la carretera perquè un dels treballadors em portés a veure el celler, que s’havia esfondrat diumenge de matinada. Mentrestant l‘Isa, la meva parella, em va ajudar a fer una feina mental. ‘Albert, consciencia’t que ho hem perdut tot, que el nostre proper vi serà el de verema d’aquest any, el 2021, i que no el podrem vendre fins el 2023’. Quan dimarts vaig arribar al celler i vaig veure que podríem salvar alguna ampolla, alguna tina, em va fer seguir endavant i em va donar una petita alegria.
Encara estic en estat de xoc. Durant dos o tres dies vaig passar el dol. Ara estic decidit a tirar endavant
- Fins ara, què heu pogut recuperar?
- Serà una feina molt lenta. Pels qui no coneguin el celler, La Final, on ha caigut la teulada, és una casa pairal on s’hi feia vi. Als cups de ciment hi teníem el vi a doll per embotellar del 2020. A sobre hi havia una càmera frigorífica, on hi guardàvem molt de vi embotellat. Hem començat per aquí, perquè tot el que recuperem ens ajudarà a pagar els sous dels 15 treballadors. Aquesta és la nostra prioritat. Però anem molt lents. Hem recuperat algunes ampolles d’Embruix, però com que són les caixes més fràgils perquè són de cartró, n’hi ha dues o tres de trencades a cada caixa. Però hem de ser positius: n’hi ha que no s’han trencat!
- Cada dia aneu actualitzant el recompte?
- Hem de fer un inventari molt exigent, perquè les asseguradores ho volen saber tot. És bonic perquè els treballadors ens han estan ajudant a desenrunar, quan no en tindrien cap obligació. Hem fet un equip molt bonic. Cada caixa que traiem de sota la runa és una victòria. La majoria del vi encara està sota les teules. L’Embruix és una part molt important: unes 20.000 ampolles encara estan per recuperar. Però tinc una bona notícia: vam poder salvar 10 caixes de Mas de la Rosa del 2017, que és un gran triomf.
Estem fent inventari del que anem recuperant. Cada caixa que treiem de sota de la runa és una victòria
- N’has parlat amb en Lluís Llach?
- Amb en Lluís tenim una relació molt especial. És com un padrí. M’ha tranquil·litzat, ens ha donat ànims i ens ha dit que ens en sortirem. En Lluís fa el paper que antigament feia el meu pare (mort el 2013). A poc a poc i endavant les atxes!
- Algú us havia alertat del risc que la teulada col·lapsés?
- No sabíem que tingués risc. A més, és l’últim lloc que ens pensàvem que podria passar. Els dos fundadors, el meu pare (Enric Costa) i Lluís Llach, van decidir recuperar dos edificis emblemàtics del mig de Porrera per elaborar el vi allà, amb els problemes que això comporta. La Final és un edifici del 1881, d’abans de la fil·loxera. En aquella època hi elaboraven un milió de litres de vi! Ara a tot el Priorat se’n fan cinc milions. Però tot i així en cap moment sospitàvem que això pogués passar. No sóc tècnic i el què m’han dit els experts me’ls he de creure. La teulada tenia unes encavallades de ferro i el pes de la neu potser no ho va poder suportar.
En Lluís Llach m'ha tranquilitzat i m'ha donat ànims. A poc a poc i endavant les atxes!
- Com va ser la caiguda?
- Un diumenge a la matinada. Per sort, no hi havia ningú treballant a dins, ni cap persona caminant pel carrer. Els dies anteriors havia nevat 60 centímetres de neu. No estem acostumats a aquests gruixos. Una nevada tant forta no es veia al poble des dels anys 50. Una neu tan pesant i tan humida és molt inusual.
- Per què voleu recuperar l’edifici?
- És un local on hi hem passat moltes, moltes hores. Hi ha les il·lusions i els somnis que em van traspassar els meus pares. Ara sé que tinc tot aquest esforç sota les teules. Recuperar l’edifici costarà al voltant de mig milió d’euros. És una nau molt antiga. El cost serà gran, però segur que ho tornarem a aixecar. Des d’ara fins al setembre tenim set mesos. El meu objectiu és que La Final torni a estar dreta en set mesos, perquè al setembre hi pugui entrar la verema, ni que sigui amb les tines abonyegades.
Vull recuperar l'edifici per mantenir el somni del meu pare i de Lluís Llach
- Per tant, Vall Llach seguirà al centre de Porrera?
- Sí. Tot i que quan passen aquestes coses molts amics et diuen de fer un celler als afores, al mig de la muntanya. El meu pare i en Lluís Llach volien fer un celler al poble, perquè Porrera era el més important. No és fàcil embotellar 130.000 ampolles cada any, amb els problemes logístics. Però ells el volien al mig del poble, per recuperar els edificis, perquè els treballadors fossin d’aquí, perquè la gent que ens vingués a visitar hagués de venir al mig del poble i poc o molt els obligués a que dinin o que sopin a Porrera, i això és un incentiu pels bars i restaurants i allotjaments que hi ha al poble. Jo sóc de Torelló (Osona), no sóc d’aquí. Però les arrels es poden moure. Jo les tinc plantades en sòl de llicorella, amb molt de coster, i ben arrelades, com els ceps vells. Vull que aquesta sigui la terra dels meus fills.
- Si un dels sentits de ser de Vall Llach era la tasca social per la gent del poble, amb aquestes pèrdues podreu continuar fent-la?
- Bona pregunta, però per ara no et puc respondre. No sé quantes ampolles podrem recuperar ni quants litres de vi. En unes setmanes, t’ho diré. Si ens en sortim o si ens hem de frenar una mica. Cal ser positius.
A hores d'ara, encara no sé si podrem seguir fent l'activitat social que feiem abans de l'esfondrament.
... i tornar a fer vi el 2021.
- Sí perquè a banda de l’edifici, tota la resta és recuperable. Però fer vi no és com fer cadires, per exemple. Fem un producte que requereix molt d’esforç i que cada any és diferent. Venim d’un any que havíem tingut pèrdues del 80% de la collita pel míldiu. Aquests dies els he dit als treballadors ‘o em porteu bon raïm aquest 2021 o us mato’. Pobres. Veníem de les pèrdues causades pel Covid, després el míldiu, i quan la gent ens deia ‘que tingueu un bon any’ pensàvem que no podria ser pitjor i cau la teulada. El 2021 hem d’aconseguir el màxim de raïm possible i de bona qualitat, perquè segurament el del 2020 està tot perdut sota les teules.
- Com us pot ajudar la web www.reconstruimvallllach.cat?
- És una feina que agrairé tota la vida. La van fer entre familiars i amics. És impressionant com ens estima la gent. Estem molt sorpresos. Suposo que creem un producte per fer feliç a la gent i ens ho retornen a la seva manera. Vull deixar clar que les donacions seran prioritàriament pels 15 treballadors, per les 15 famílies del poble que segueixen treballant al celler. És molt més important parlar del nostre equip que de l’edifici nou.
Les mostres d'ajuda les agrairé tota la vida. És impressionant com ens estima la gent
- La compra d’ampolles també pot ser d’ajuda?
- Ara com ara no podem garantir que es pugui servir tot el vi que ens demanen. Això ens feia por, perquè encara no sabíem què podríem recuperar. A la web hem avisat que potser no podrem servir totes les comades al llarg del 2021. Mirarem d’agrair les donacions quan anem traient el vi de sota les teules.
- Per què esteu sorpresos per la resposta social?
- Perquè nosaltres no vam néixer per fer un negoci. El meu pare i en Lluís eren abstemis. Van crear Vall Llach per ajudar a la gent del poble, no per fer un negoci al Priorat. Fem un producte pensant en la gent que ens envolta. Una part molt important és això. Hem creat una família al voltant del celler i això és el que ens fa seguir. Malgrat tot, el món del vi és molt bonic, no sempre, però estic molt content de ser-hi. El diari Ara publicava fa uns dies que el Priorat és la comarca que més població ha perdut de Catalunya. És important que els que tenim negoci aquí puguem viure aquí. Amb la nevada els camins i les carreteres han trigat a arreglar-se, molts pobles han estat hores sense llum. Hem d’intentar que no només vinguin els parcs eòlics, sinó també coses positives per a la comarca.
El Priorat perd població més ràpid que cap altra comarca. Hem d'intentar que no només vinguin els parcs eòlics.
- La comarca està molt tocada?
- Ho estem passant malament. Al juliol vam recuperar les experiències a El Colomer (un espai del poble on s’hi fan activitats enoturístiques amb cinc cellers i un restaurant). Ho vam fer per recuperar la vida econòmica del poble, pels restaurants i les cases rurals. Aquest confinament ha estat molt difícil per tots i cal que l’activitat econòmica es reactivi el més aviat possible. Al Priorat vivim de la pagesia, dels cellers i de l’enoturisme.
- El novembre de 2019 el celler Rendé Masdéu, de l’Espluga de Francolí ho va perdre tot per una riuada que es va endur l’edifici. En el seu moment s’alertava dels perills del canvi climàtic. En algun moment hi has pensat?
- I tant! Quan estudiava ens alertaven de ‘global warning’ i ja ens advertien que l’escalfament global del planeta podria fer que al Priorat hi féssim Jerez enlloc de vi. Fa uns anys vam patir una sequera extrema, l’any passat es van cremar vinyes pel sol, aquest hem tingut un excés d’aigua que ha fet proliferar els fongs, i ara la neu... Els enòlegs que estem a la vinya ens haurem d’acostumar a això. Nosaltres fa tres anys que vam passar a ecològic, que llaurem les vinyes amb una mula i que intentem treballar amb el màxim respecte per a la terra. Crec que podem marcar les diferències amb petites coses, com la conversió a l’ecològic o al biodinàmic, però en global és un canvi que ha de fer molta gent i que també depèn dels de dalt.
M'he recordat de Rendé Masdéu. L'escalfament global és un repte de tots, també depèn dels de dalt
- Us agradaria fer alguna iniciativa solidària amb el vi, com va fer Rendé Masdéu amb el vi de fang, recuperat del riu?
- La veritat és que el meu cap està ara en salvar tot el vi que pugui. Si trobo una tina del 2020 pensaré si faig alguna cosa per agrair les donacions i l’estima que ens ha donat la gent.