Veremar en un coster centenari: un dia al Mas de la Rosa, de Família Torres
Així és un dia de verema al Mas de la Rosa, una de les finques més exclusives de Família Torres al Priorat. Aquest amfiteatre de vinyes velles de garnatxa i carinyena es verema a ma. Són prop de dues hectàrees de costers de llicorella amb una forta inclinació, que donen tot el sentit a l’expressió viticultura heroïca. Els veremadors saben que han de col·locar-se darrere de les galledes amb raïm, per evitar que bolquin.
La vinya del Mas de la Rosa enamora. Ja li va passar a Miquel Torres Maczassek, director general de Família Torres, el primer dia que la va descobrir. En un dels revolts que porten a la vinya, un amfiteatre de costers i bancals, va punxar la roda del cotxe. Mentre la canviava va quedar encisat per la localització, per les fomes sinuoses, per la majestuositat dels ceps gairebé centenaris de garnatxa i de carinyena. Aquesta mateixa passió ja la va viure l'antic propietari, Manolo Del Águila, quan va decidir comprar la finca fa més de quaranta anys. Des de fa un temps, Del Águila la va vendre a Família Torres. D'aquí en surt un vi negre de garnatxa i carinyena: l'exclusiu Mas de la Rosa. Hem volgut veure com era la verema i Família Torres ens ha deixat que ens estrenéssim amb ells: tisores, guants... i equil·libri.
Mai havíem veremat. L'experiència és dura: pujar el coster, ajupir-se per collir el raïm en ceps plantats en vas, carregar els cabassos de raïm fins al tractor... i sense entrenament! A dalt de tot de la vinya hi trobem en Miquel Torres. Avui s'ha llevat aviat i ha sortit del Penedès ben d'hora per arribar a les vuit del matí amb l'equip de verema, que encapçala el responsable de les finques de Família Torres al Priorat i el Montsant, Fermí Ferré. Torres està fort. És l'únic dels 10 veremadors que porta pantalons curts. Grimpa, talla raïm, carrega cabassos,... És una imatge insòlita per un director general d'una empresa que té globalment 1.300 treballadors. Darrera de la mascareta no pot amagar un somriure. "Em recorda quan era petit i el meu pare ens feia veremar les vinyes del Mas La Plana", assegura Torres.
Avui fa un dia de sol i calor al Priorat. Tots acabem molt suats. Abans de començar saludem en Jordi Foraster, l'enòleg de Família Torres al Priorat, amb qui parlem de la verema. Ha estat molt difícil: a les condicions provocades pel Covid-19 s'hi ha de sumar un any realment molt dur: míldiu, plugues, sequera, puntes de calor altíssimes i a finals de setembre unes ventades que van arrencar fulles i raïm dels ceps. La verema s'ha avançat uns dies respecte de l'any passat, però gairebé un mes si comptem un històric de veremes a Porrera.
Al Mas de la Rosa, el raïm és menut. Hi ha ceps de garnatxa i carinyena molt vella. La producció dels ceps és escassa. Sorprèn comprovar que el raïm és tan delicat, que pesa molt poc. L'anem deixant al cabàs amb molta cura. Miquel Torres riu: "David, si aquest vi no surt igual que els altres anys els ensenyaré les fotos de la Judith i teves veremant i diré que és culpa vostra, eh?". L'ambient és distès. Tothom treballa amb mascareta, guants i a distància. La feina de veremar és molt dura, especialment per la inclinació dels costers. Per això Família Torres embotella el Mas de la Rosa com un tresor: prop de 2.000 ampolles que al mercat es venen a un preu de 375€. "El vi és sorprenent.. perquè el paisatge és dur, hi ha molta inclinació i molta pedra: El resultat és un vi elegant, hedonista, ple de detalls, molt pur.. això enamora", assegura el director general.
Per dos periodistes com nosaltres veremar és una gran lliçó. Costa deixar els gotims al cep, com ens ha explicat que hem de fer en Fermí Ferré. Al cabàs només hi caben els raïms més sans. La selecció manual es fa a la vinya. Però després continua a la taula de selecció manualment i amb un escàner que apama cada gra. El jurat que avalua el raïm de Mas de la Rosa és més exigent que un Got Talent Show.
L'experiència és fantàstica: connectem amb la part més tel·lúrica de fer vi. Mantenir l'equilibri. Buscar una postura còmoda. I tallar els gotims menuts i delicats per posar-los al cabàs. Som uns romàntics? Potser sí. Veremar és acostar-se al pagès, a la feina duríssima (i no sempre ben remunerada) de collir el raïm, de cuidar de la vinya i de triar al ceps els millors gotims. Ho hem fet durant una hora. A l'ombra ens han preparat una ampolla amb aigua fresca. Marxem amb cotxe pels revolts costeruts que porten, de nou a Porrera, que ens allunyen d'aquest santuari de vinyes i d'història. Només hi ha una cosa que ens fa por: esperem no punxar cap roda, perquè tenim l'esquena baldada i les cames ens fan figa. L'endemà tindrem agulletes. El Priorat ens regala una gran lliçó de vida: per tocar el cel amb les mans apreneu abans a tenir els peus ben posats al terra.