Mon Dieu! Els vins del Rosselló tornen a la Guia 2021

24 Setembre 2020
Mon Dieu! Els vins del Rosselló tornen a la Guia 2021

LA GUIA DE VINS 2021

La Guia de Vins recupera la Catalunya nord

Per primer cop des del 2013 tornen els vins del Rosselló. 37 negres, 22 blancs i rosats i una dotzena de dolços s’han incorporat a La Guia de Vins de Catalunya 2021. La Catalunya Nord retorna amb un tast especial, fet a Girona amb experts com Èric Aracil, director adjunt de “Vins del Rosselló” i responsable d’exportació i Anna Vicens, supervisora de les botigues de Wine Palace i presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers. Un matí de tast per radiografiar la Catalunya Nord, l’altra cara de l’Albera. 



Falten uns minuts per les onze. A l’hora que la majoria de la gent assaboreix un cafè amb llet, sis tastadors es preparen per puntuar 71 referències per la Guia de Vins de Catalunya. Han quedat al Wine Palace de Girona. Dos dels tastadors ho fan per primer cop amb la Guia, tot i que tenen una llarga trajectòria: Anna Vicens, la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers i Èric Aracil, el boss dels Vins del Rosselló. “Exportem un 30% dels vins”, explica el francès. “La Catalunya Sud i Barcelona són el nostre mercat natural. Per això tornar a treballar amb La Guia de Vins era obligatori. No ho havíem fet des de fa uns anys i no tenir de col·laboradors en Jordi i la Sílvia em feia molta pena”.

Image
Èric Aracil, tastant els vins del Rosselló que tornaran a la Guia del 2021

Al Wine Palace hi ha una sala de tastos notable. Les atencions de Gerard Marín, el responsable de la botiga, la converteixen en gairebé excepcional. Hi ha una taula gran, dues neveres i molt d’espai per col·locar quatre ordinadors, un per cada línia de tast. Jordi Alcover tasta sol, com un llop solitari, ensuma fort i engrapa cada Lehman Glass amb mans massa grosses per la delicadesa de les copes. Sílvia Naranjo fa tàndem amb Anna Vicens i de seguida s’entenen. L’Anna és de Girona-Girona i té un gran coneixement dels vins de l’Empordà i les Alberes. A més, juga a casa. Èric Aracil es col·loca en un córner. Li han adjudicat el paper de quart àrbitre, una espècie de VAR vinícola. Aracil retasta els vins que poden generar més dubtes. I finalment la nova incorporació, Sergi Sevé, l’han emparellat amb qui fins l’any passat era codirectora de La Guia, Romina Ribera. El confinament ha fet impossible que aquest any pogués tastar, però com a gironina de pedra picada que és, no s’ha volgut perdre aquest tast. “M’he hagut de reinventar des de casa i no he pogut anar a la Universitat Autònoma a tastar perquè estava tancada”, explica. 

Image

Sílvia Naranjo i Anna Vicens tastant en parelles en una de les línies de tast a cegues al Wine Palace de Girona

El dia abans del tast, els vins es fotografien, es separen entre blancs i rosats, negres i dolços. Després de tapar-los i treure’ls la càpsula, la meitat van anar a la nevera i la resta es disposen sobre la taula. Per això, el tast és realment a cegues per tothom. “Tastem totalment nus, sense cap idea preconcebuda”, explica Vicens. “No veus l’etiqueta, ni el preu. No saps de quina zona és. No coneixes l’elaborador i no saps si et cau bé”. Només saps el què t’expliquen els sentits. Amb certa prudència al principi comença a fluir el debat de tast:. “És molt bo això!”. “Poseu aquest en un decantador”. “Heu notat aquest punt de vernís?” “Ui, aquest me’l carrego”. Hi ha certa culpabilitat per posar una mala nota, i una certa alegria quan un vi és molt bo. 

Image
Els vins es tapen amb cartrons ondulats i els taps s'extreuen amb un llevataps elèctric perquè no hi hagi cap contacte amb elements identificatius


Tots tasten amb un portàtil i amb el sistema informàtic de La Guia (vegeu article anterior). D’entrada es genera un petit embolic burocràtic. La primera mitja hora és un debat de “això no està assignat” o “falta la fitxa” o “quin número d’entrada té aquest vi?”. Tastar més de 1300 referències, de 13 denominacions d’origen diferents, amb blancs, rosats, negres, escumosos, dolços... precisa d’un sistema afilat i de molta concentració. Els tastadors escupen el vi i amb els llavis humits surten les veus del vi. S’analitza la fruita (cireres, prunes), les herbes (fonoll, romaní), els records (animal), els làctics, els descriptius (llaminer, elegant). En general es penalitza l’excés de fusta. A mesura que avança el tast van sortint les filies i fòbies de cada tastador: licor de cassís, fum de cigar, caramelets, mel i mató... Hi ha una poesia especial, una mica única. 

Image
Sergi Sevé i Romina Ribera en un moment del tast, que va estar ple de moments divertits. 


Això no impedeix una precisió gimnàstica per puntuar. En Jordi i la Sílvia, que tasten per separat, coincideixen en un 9,24 en un vi tastat a banda i en diferents moments. Quan es desvelen les notes i els dos han posat la mateixa es descobreix (amb un punt de yuyu) que tenen una connexió siamesa inquietant.  “És un tast que em fa especial il·lusió”, confessa Ribera. “Les Alberes i aquesta part dels Pirineus és una frontera política, però no cultural. Si agafes amb cotxe la carretera des de Roses a Cotlliure veuràs que el paisatge és idèntic”. Èric Aracil assenteix: “Són vins de la mateixa família que la nostra, però la tradició ha evolucionat diferent”. La versió de “Tu a Boston i jo Califòrnia” és Tu a Barcelona i jo Perpinyà. S’assemblen, però només en aparença.  

ImageEls vins, a mesura que s'anaven tastant, es podien veure. Cada tastador veia què havia puntuat i estava completament segur d'haver entès cada vi 


La Catalunya Nord té un Pantone especial. Les varietats autòctones, com el cinsault, o les varietats comunes, com la carinyena blanca, que a la Catalunya Nord fa temps que es posa a les etiquetes i a l’Empordà s’ha aconseguit fa ben poc. I sobretot els vins dolços naturals, que tenen presència a cinc DOC: Rivesaltes, Banyuls, Maury, Banyuls Grand Cru i finalment l’excepcional Muscat de Rivesaltes. “M’ha cridat l’atenció el perfil tant clar que té la zona: són vins amb molta graduació alcohòlica, però molt frescos. N’hi ha de negres de cupatge garnatxa, carinyena i syrah que són molt definitoris de la zona. I amb el tast també pots veure la mà especial de cada elaborador”, assegura Vicens. Èric Aracil els explica que “els vins del Rosselló dins de la tradició francesa són vistos per alguns experts com a vins del nou món dins de la vella Europa”. 

Image
Sílvia Naranjo, amb Anna Vicens i Gerard Marín, el responsable de la botiga de Wine Palace a Girona, que va ajudar a fer un tast diligent i professional


El mapamundi del Rosselló és excepcional. Els Pirineus Orientals produeixen el 80% del vi dolç natural de França. Tenen gairebé tantes DO com Catalunya: 14 Denominacions d’Origen Protegides i IGP (Indicació Geogràfica Protegida), que agrupen unes 20.000 hectàrees (gairebé tantes com el Penedès), la majoria de les quals es destinen a vins secs i un 20% a vins dolços naturals. Un país per redescobrir, que s’expressa en tres grans rutes pels Pirineus Orientals, amb vinyes penjades sobre platges de còdols, turons de llicorella i terrers perlats de pobles menuts, plens de vinyaters hereus d’una gran història. El tast és com descobrir les cartes d’amor dels nostres avis, que es van enviar des dels camps de la platja d’Argelers

Image
Jordi Alcover, en un moment del tast en què apreciaven els vins dolços, característics del Rosselló


Mentrestant, el Wine Palace de Girona s’ha anat omplint de clients. Alguns busquen una ampolla concreta, que poden trobar en espaiosos passadissos com carrers (Priorat, Empordà, Cava), altres s’acosten atrets pels formatges i els pernils de gla, i uns quants (més dels que imaginaríeu) porten una garrafa per omplir-la de vi a doll. Els tastadors comenten la jugada, intercanvien sorpreses,... la sensació general és que la Catalunya Nord ha tancat el cercle que va quedar obert fa uns anys. Un aire de retrobament familiar. 

Image
Les botigues de Wine Palace tenen sales de tasts per oferir serveis complementaris als seus clients

Són temps incerts pels vins dels dos costats de la frontera, però Romina Ribera creu que “ara més que mai hi ha d’haver continuïtat de la Guia. Amb una incertesa tan gran és bo que hi hagi un pilar, que sigui un pilar on tots els cellers es poden retrobar i reconèixer entre ells, perquè cada territori tingui i treballi per una identitat pròpia”. Jordi Alcover i Sílvia Naranjo s’ho miren tot des d’un costat, discretament, amb el punt de satisfacció que només mostren els caps de família quan han reunit sota el mateix sostre tota la tribu.