54 TASTAVINS PENEDÈS
El Tastavins Penedès, antídot en temps de coronavirus
El més fàcil hauria estat no fer-lo. La pandèmia, les caigudes de vendes de vins, l’anul·lació fa dues setmanes del Vijazz Vilafranca, sumades a les afectacions pels cultius de la plaga del míldiu,... “Ha estat un annus horribilis”, resumeix el president de l’Acadèmia Tastavins, Max Margalef. Però no. La 54ena edició dels premis Tastavins Penedès no fallarà. L’any dels virus hi ha una corrent més resistent i contagiosa: l’amor pel vi. És una crònica amb mascaretes, distàncies i grups reduïts de com ser... resistència.
Els tapaboques amaguen els somriures, però no la frustració. Els ulls dels tastadors que ens vam reunir a la Wine Bussines School de Vilafranca eren de festa a mitges. Sense abraçades, sense donar-nos la mà (maleïts cops de colze), sense tustar-nos l’esquena amb un “quant de temps!” o un “com estàs?”. Eren ritus estranys. Ens havien convocat (per fi!) l’Acadèmia Tastavins Penedès per fer de jurat de tast a cegues d’un centenar de vins i clàssics Penedès que competiran a la 54ena edició dels Tastavins Penedès. Els premis de la resiliència.
Els vins blancs van despertar la majoria de sorpreses entre els tastadors, especialment els de la varietat xarel·lo
A Max Margalef encara se li nota la cicatriu al cor d’haver de suspendre el Vijazz. “La salut és el principal i no faríem mai res que la posés en risc, però no podem donar la imatge de braços caiguts, de no fer res”. En una sala molt àmplia, amb taules separades, amb espais interpersonals entre tastadors, amb una sortida a l’aire lliure va arrencar el tast. El panell de tastadors era força ambiciós i divers, tenint en compte que el concurs va fer l’any passat un gir cap a la professionalització. El resultat és culpa d’en Pep Trias, incessant enviador de whatsapp. “Oi que vindràs?”. “Oi que no fallaràs?”. "Gràcies per venir!". La Junta de l’Acadèmia ja nedava a contracorrent molt abans de l’estat d’emergència.
La comunicadora i sommelier Meritxell Falgueras en un moment del tast
En un dilluns de començament d’estiu es van unir en una sala els llavis d’uns tastadors colpejats per l’avorriment i els vins d’un Penedès colpejat per les plagues. “L’afectació del míldiu -pronostica Francesc Olivella, director de la DO Penedès- pot arribar al 20% en cultius convencionals i fins a un 50% en cultius ecològics”. Al Penedès un 40% dels viticultors treballen amb la mínima intervenció de químics i la lluita contra el míldiu ha estat especialment crua. Això, sumat a una primavera amb una caiguda dràstica de les vendes fa que la situació tingui títol de pel·lícula: “És la tempesta perfecta”.
Els vins negres del Penedès, menys coneguts que els blancs, van provocar sorpreses entre els tastadors
Tastem al costat d’Audrey Doré, millor sommelier de Catalunya 2019, que treballa al Celler de Can Roca; Bruno Tanino, coautor de Sapiens del Vi, de la Bullipèdia; Josep Sucarrats, director de la revista Cuines; la sommelier i comunicadora Meritxell Falgueras o el winelover Zoltan Nagy, entre molts d’altres que l’Acadèmia ha destacat en un vídeo. I més tastadors amb perfil universitari com Montse Nadal, acadèmic com Josep Pelegrín; tècnic com Sergi de Lamo, director del VITEC; o agrícola, com Carles Xuriguera, actor i vinyador a l’Empordà.
Audrey Doré, en primer pla, i Àlex Peris, al fons, tastant vins blanc amb les notes de tast al davant
El tast és àgil. Hi ha un centenar de vins blancs, rosats, negres i escumosos, on el xarel·lo, la varietat estrella del Penedès, té un tast propi i diferenciat. El premi al millor xarel·lo del Penedès és el més prestigiós. Dilluns, 20 de juliol, al vespre, se sabrà tot en una cerimònia de lliurament de premis en format reduït que se celebrarà a Vilafranca. “Estem molt contents perquè aquest any, amb la pandèmia mundial i el míldiu que ha estat especialment dur al Penedès, hem crescut en un 20% el nombre de cellers que han portat mostres al concurs”, assegura Max Margalef. Entre els tastadors hi havia la sensació que els vins blancs havien estat especialment bons, que els negres havien portat moltes sorpreses i que els escumosos havien despertat força interès. Els rosats van passar sense pena ni glòria, com un núvol pinkie en un matí d’estiu. Alguns dels tastadors expressaven en veu alta que hi havia hagut una evolució positiva entre els vins tastats l’any passat.
Durant el tast es puntuava el color, l'aroma i el gust del vi, amb intensitat i qualitat, per donar com a resultat l'harmonia i l'equilibri de cada mostra
Els Tastavins s’han aixecat contra els virus. Contra la pandèmia. Contra els fongs. Contra la por, que també és contagiosa. “Por no n’hem de tenir, perquè ens atenalla, si de cas respecte”, assegura Margalef. “Els cellers han de fer coses i no aturar-se. El consum de proximitat ha vingut per quedar-se i nosaltres som la DO més pròxima a Barcelona”, rebla Olivella. El Penedès s’ha aixecat contra els virus. Com ho van fer els besavis contra la fil·loxera. A cop de cor, escudats en les vinyes velles, el xarel·lo, el consell dels epidemiòlegs i el vist-i-plau de les autoritats. Dilluns 20 de juliol es donaran els premis. Sabeu qui guanyarà? El Penedès.
* Totes les imatges publicades en aquest article són gentilesa de l'Acadèmia Tastavins Penedès