La Guia de Vins 2021 es publicarà a l'octubre

17 Setembre 2020
La Guia de Vins 2021 es publicarà a l'octubre

LA GUIA DE VINS 2021

La Guia de Vins es publicarà a l'octubre i ja preparen la tradicional festa anual 

El coronavirus no aturarà la sortida al mercat d'una de les publicacions de vi més importants de Catalunya. La Guia de Vins es publicarà a l'octubre, en format paper i digital. Aquest any no serà groga (com en les dues últimes edicions) sinó d'un blanc trencat. Els dos directors, Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, estan treballant en la celebració de la festa, que podria ser a l'octubre o novembre. La data s'ha d'acabar de tancar en els pròxims dies i l'objectiu és fer la festa, encara que esperin uns mesos. Volen garantir que es pugui fer amb totes les mesures sanitàries. La nova Guia ressenyarà 1.359 vins catalans a cegues de 238 cellers. En l'edició anterior van arribar als 1.470 vins i als 284 cellers. La Guia ha hagut de sobreposar-se al tancament de la sala de tastos de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha impedit desplaçar-se els dos codirectors de l'anterior edició, Carles Xuriguera i Romina Ribera. Aquest any han incorporat Sergi Sevé, que signa la nova edició amb Alcover i Naranjo. Aquesta és la història de com s'ha fet l'edició més difícil dels darrers anys de la Guia de Vins de Catalunya.
 

   

El menjador de Jordi Alcover acumula centenars d’ampolles de vi. Als prestatges on esperaries trobar llibres, fotos, o una tele, semblen una botiga de vi. Des de primers d’abril la guia de vins més prestigiosa de Catalunya s’ha instal·lat a casa seva, perquè la sala de tastos de l'Autònoma on referenciaven centenars de vins cada any es va tancar per l’estat d’alarma. El coronavirus els ha obligat a capgirar els plans de dalt a baix. Per començar, Sílvia Naranjo ha hagut de multiplicar els contactes amb els cellers, afectats pel tancaments dels restaurants i la feina a mig gas de les botigues especialitzades durant els mesos de març, abril i maig. "El virus, el míldiu,... ha estat un any difícil", assegura Sílvia Naranjo. "Internet va ser una bona vàlvula d’escapament, amb Instagram, amb vendes online,... Ens ha permès veure que les coses es podien fer d’una altra manera". S'havien de reinventar i ho han fet. Aquesta feina d'acompanyament li ha impedit poder tastar amb normalitat. El gruix de les referències han passat per les mans de Jordi Alcover i de Sergi Sevé, que aquest any s'ha incorporat plenament a l'equip de tastadors després d'una llarga trajectòria al costat de la Guia, entre bambalines. De retruc, les limitacions de mobilitat han impedit als dos codirectors que es van incorporar l'any passat, Carles Xuriguera i Romina Ribera, poder treballar amb normalitat. Tot i així han tastat de manera testomonial: Xuriguera ha tastat els 42 vins especials i Ribera ha estat en un tast especial amb 71 mostres a Girona. Aquest esforç ha donat uns fruits molt similars als de l'any passat. “No saps com d’agraïts estem”, confessa Alcover. “La Guia és l’expressió dels cellers que hi confien. Ser un petit poder fàctic dins el vi català ens arriba molt i ens carrega d’una responsabilitat molt forta”, afegeix. 

Image

Sílvia Naranjo s'ha hagut de centrar en les feines d'acompanyament als cellers i ha deixat els tastos en segon pla.

Aquest any han estrenat programa informàtic i qui sap si això els ha salvat, perquè ha accelerat la feina de referenciar el vi. El seu programa és un dels més complerts i exigents que hi ha al mercat. Fins ara ho feien ells, manualment. Aquest any cada celler ha posat les dades. Les jornades de feina, encabits al menjador, han estat més diligents, sense perdre en exhaustivitat. El ritual del tast a cegues és complex. Un dia abans tapen les ampolles amb cartró ondulat i retiren les càpsules perquè no quedi cap nom... excepte en el tap. Les de blanc i rosat es guarden a la nevera i les de negre queden sobre la taula. Fan servir un llevataps elèctric que recorda una espasa làser o un consolador premium. El tirabuixó evita obrir un a un els vins i provocar una tendinitis. Funciona com una mena de trepant. En un sentit es destapa el suro i en el contrari cau el tap a la mà, de forma que el tastador no té per què veure’l. I ho fa realment a cegues.

Image

Jordi Alcover amb un llevataps elèctric que va despertar les curiositats de tothom.

El tast es fa amb un portàtil i el programa de La Guia. La copa Lehman Glass amb què tasten s’omple amb dos dits de vi, sense veure mai l’ampolla, ni el tap. Oloren. Tasten. Oloren més. I puntuen. Primer posen nota al concepte. Què ha fet l’elaborador? La nota puntua si un vi representa un terrer i una varietat amb la mínima intervenció, o si s’ha elaborat amb cupatges, a partir d’una recepta, amb llevats comercials, encarat a un mercat a qui li pugui agradar. Tot això és el concepte, i tanmateix no és la nota més influent. La més important és el vi a la boca i al nas. El programa permet analitzar 64 descriptors diferents. Hi ha primaris (fruites, cítrics, flors), secundaris (brioixos, làctics) i terciaris (cacau, cafè, vainilla). Mínim se n’han de posar sis. Un cop fet, es tanca la nota de tast i s’arxiva. Fins que no s’ha travessat aquest punt no poden destapar l’ampolla. El pas per boca és generós: glopegen i escupen. No s’empassa mai. Escopir bé el vi també és un art. En temps de Covid-19, els tastadors escupen com qui dispensa gel hidroalcohòlic: ppppt, pppt... Amb l’ampolla descoberta hi ha sorpreses. Puntuen el tipus de tap i la informació al consumidor. Si un tap està bé pel preu que val el vi i com és l’etiqueta per explicar al consumidor quin tipus de vi estan venent. A partir d’aquí s’obté la nota. Amb la marca de l’ampolla la fitxa anònima es conjuga amb la que cada celler ha emplenat anteriorment i queda la nota del vi gravada a foc. Excepte si cal retastar, que és una paraula que conjuguen sovint, perquè un altre tastador revisi la nota en cas de dubtes. 

Image

Els tastadors van introduint les dades del tast a cegues en un portàtil, que després contrasta amb la fitxa que han emplenat els cellers


Quan un vi treu més d’un 9,70 es fa un silenci. Tothom el tasta. Més silenci. Si tots estan d’acord, el vi passa al mateix calaix que la resta, però se sap de podi. Poc a poc, com qui dibuixa una illa, un territori concret va prenent forma. Amb els tastos són capaços d’apamar una comarca, una regió o un país a través de la manera típica de fer vins que defineixen una terra i una tradició. El nou tastador es mou com peix a l’aigua. Sergi Sevé ve del món de les botigues de vins i de la distribució, tot i que podria ser un spinoff de ‘Jesucrist Superstar’. “Catalunya no està preparada pels seus vins”, sentencia. “Als restaurants hi ha massa ‘Riojas’ i ‘Riberas’, i no pot ser que al costat no hi hagi una oferta de vi català per saber qui som i què fem”. “L’hostaleria ha de fer els deures perquè cuinar amb aliments de proximitat vagi acompanyat de vins de varietats autòctones”. 

Image

Aquesta temporada en Sergi Sevé ha esdevingut tastador oficial de la Guia


A l’altre costat de la taula, Carles Xuriguera. L’any passat es va estrenar com a codirector de La Guia, però aquest any no ha pogut tastar “per qüestions logístiques”, en paraules d’Alcover. “És un any estranyíssim. Aquest traspàs de l’any passat l’haurem de fer d’una altra manera". Tot i així, combinant la feina al celler Mas Patiràs (DO Empordà) i el seu projecte de fer vins al Montgrí ha trobat temps per ser amb la Guia "sí o sí". Xuriguera té ADN Guia. Creu que és una eina molt important per emmirallar la realitat vitivinícola del país, que és una gran manera d’aprendre. A més valora el concepte i les eines amb què treballen Alcover i Naranjo. “El tast a cegues és el gran mètode per acostar-nos a un vi. Però la Guia ha clavat el concepte per puntuar com és el raïm i de quina manera es transforma en vi al celler, amb criteri d’agricultura mediterrània catalana”. 

Image

Carles Xuriguera en un moment del tast. El confinament l'ha obligat a quedar-se sense poder tastar aquest any, però continua vinculat a La Guia.


“L’any que ve esperem que tot canviï, però potser hem de començar a passar el relleu”. Jubilació? “Era la intenció de l’any passat, però vam veure que és més complicat del que sembla i ens hem donat un marge de més de dos anys, probablement de quatre o cinc anys”. Després somien a estar en un segon pla, vetllant per la qualitat de la Guia i vigilant que no hi hagués “desviaments excessius”. Ara la gran incògnita és quan es podrà fer la tradicional festa i el lliurament de premis. El que està clar és que hi ha voluntat de fer-la. El mes d'octubre és una de les opcions, sinó el novembre. La Guia estudia fins i tot la possibilitat d'anar més enllà, però sempre amb la possibilitat de no anul·lar-la. Per això caldrà extremar les mesures sanitàries. Aquest any s’ha previst que es faci en un espai molt gran, amb mascaretes, gel hidroalcohòlic, escopidores individuals, grups petits, horaris limitats i molta, molta paciència. En els pròxims dies s'acabaran de concretar les dates i com es farà el lliurament de premis, que la Guia ha convertit en una festa amb més d'una vintena de premis, entre millors vins de cada varietat tradicional i millors vins de l'edició. Sona el rellotge de cu-cut que hi ha al menjador. Ha arribat l’hora. La intimitat familiar es barreja amb la professional. Al costat del rellotge hi ha dos retrats: el capità Haddock i Marylin Monroe (que ben bé podrien ser el Jordi i la Sílvia) La Guia es farà pública a l’octubre... Només hi ha una cosa que fa patir: que Jordi Alcover recuperi el seu menjador abans de Nadal, no?