La 'Vinografia dels Alella' mostra la gran riquesa de la DO

16 Juny 2020
La 'Vinografia dels Alella' mostra la gran riquesa de la DO

ENTREVISTA A ÒSCAR PALLARÈS, REDACTOR EN CAP DE LA REVISTA ALELLA I DE PAPERS DE VI, QUE ACABA DE PUBLICAR LA ‘VINOGRAFIA DELS ALELLA’

“És una barbaritat que els cellers de la DO Alella elaborin gairebé tants vins com hectàrees de vinya. Això no passa enlloc del món!”


Què és una “Vinografia”?

És una paraula que ja fa una colla d’anys que ens vam inventar i que juga amb els conceptes Vi i Bibliografia. La Vinografia dels Alella és el nom que donem, cada quatre anys, al catàleg que recull tots els vins que s’elaboren al territori DO Alella i que busca ser absolutament exhaustiu. I és també el nom que rep l’acte que organitzem per a públic professional; una mena de saló on els professionals del sector tenen l’oportunitat de tastar tots els vins que recull la Vinografia en paper. 

Podreu fer l’acte aquest any?

Sabem que el sector ho està esperant, ja que és l’única oportunitat que tenen de tastar tots els vins de la DO en una sola jornada... i això només passa un cop cada quatre anys! Estem treballant amb la idea que pugui tenir lloc al novembre, però no sabem com estaran les coses en aquell moment. Si la situació aconsella ajornar-ho, doncs ho ajornarem. Si els jocs olímpics de 2020 es poden celebrar al 2021...

Per què feu una Vinografia d'Alella a la revista Papers de Vi?

Papers de vi és la revista de vi i gastronomia del territori DO Alella. Si no ho fem nosaltres… qui ho farà? Respon a la nostra necessitat d’informar, d’explicar, de donar a conèixer aquest territori que ens estimem, aquests vins que són extraordinaris i que tenim la sensació que no són tan coneguts i valorats com es mereixen. 

És una revista dedicada exclusivament al vi.  N'hi ha més en altres territoris de Catalunya?

No. Malauradament, ara mateix som l’única revista de vins que s’edita en paper al país. I dic malauradament de tot cor; perquè m’estimo el món del vi i la DO Alella, però també m’estimo el periodisme i em sap molt greu que no hi hagi cap altra revista de paper dedicada al sector (encara que hi ha mitjans digitals que fan una feina fantàstica!)

ImageÒscar Pallarès, redactor en cap de la revista Papers de vi


Com s'ho fa per viure o sobre(viure)?

Com totes les revistes locals i comarcals, Papers de vi té una idiosincràcia pròpia (i potser no replicable) que la fa possible. Des de l’any 1960, a Alella s’edita la revista que porta el nom del poble. Una revista que acaba de celebrar el seu seixantè aniversari i que està molt i molt arrelada al poble. La revista Alella és tota una institució, més enllà de ser d’un mitjà de comunicació. Una publicació que el lector (i l’anunciant -és a dir, els botiguers del poble-) s’estima. I molt! Gaudeix d’una gran credibilitat. L’edita una associació cultural sense afany de lucre i, si bé és una publicació independent -i ho proclamem amb orgull!-, des d’un local que ens cedeix l’Ajuntament (igual que en cedeix un als Diables, als Gegants i a la majoria d’entitats del poble). És un projecte possible gràcies al voluntariat. 

Papers de vi, abans de tenir aquest nom i ser una revista independent, va ser durant cinc anys un especial verema de la revista Alella. Al 2008 es va emancipar i va començar a caminar sola. Però segueix el mateix model que la revista Alella. Dit d’una altra manera, Papers de vi sobreviu perquè la fan una sèrie de persones que s’estimen el vi i el territori i estan disposats a treballar per explicar-lo al món només pel plaer de fer-ho! Tant un projecte com l’altre serien inviables com a negoci. 

Quins tipus de vins heu inclòs a la Vinografia?

Els hem classificat en grups. Blancs joves, blancs de criança, rosats, negres joves, negres criats, dolços i generosos, escumosos dolços, escumosos brut, escumosos brut nature, escumosos rosats i vermuts. Fa quatre anys ja els vam classificar així. En aquesta ocasió només hem fet un petit canvi: si bé al 2016 vam diferenciar entre blancs sense fusta i blancs amb fusta, aquest cop hem volgut diferenciar entre joves (surten al mercat abans de la verema següent -passin o no per fusta-) i criats (surten a la venda, com a mínim, un any més tard que es culli el raïm -passin o no per fusta-). Fa quatre anys teníem els vins de Quim Batlle (que ara està venent 2013’s i 2014’s) com a vins joves. Tot no tenir fusta, està clar que són vins de criança. 

- Sempre s’ha vinculat la DO Alella als vins blancs…

Hi ha de tot, però sí, predominen els blancs, a la DO Alella. Dels 179 vins que apareixen a la Vinografia, hi ha 46 blancs joves, 20 blancs criats, 10 dolços blancs i 31 escumosos blancs. Ara bé, aquesta majoria no resta, en absolut, qualitat a la resta de productes que s’elaboren en aquest territori

La major part amb la varietat pansa blanca?

Sí, la major part són de pansa blanca o en porten en alguna proporció. La DO Alella no és només pansa blanca. També és garnatxa blanca i garnatxa negra. I picapoll. I mataró. I més coses! Però és cert que un percentatge important del total de vinyes és d’aquesta varietat. 

Image

La Vinografia dels Alella conté tots es publica cada quatre anys


De l'edició anterior a aquesta hi ha 47 vins nous! Com és això?

Ha estat una sorpresa. Quan ens vam posar a treballar-hi, no ens esperàvem que n’hi hagués tants de nous. Això s’explica perquè els cellers de la DO Alella són molt creatius; tots fan moltes proves i “invents”, i molts d’ells acaben sortint al mercat, ni que sigui en forma d’edició limitada de molt poques ampolles. A les grans zones vinícoles del món, cellers que gestionen centenars d’hectàrees elaboren tres vins. O sis, tant és. Però aquí tenim cellers que tenen més de 20 referències, encara que conreïn unes poques desenes d’hectàrees. Crec que això respon a una tradició, a una manera de fer molt nostra que té a veure amb les ganes de combinar la tradició (els productes de sempre) amb la creació, la innovació. 

Quin criteri heu seguit per incloure els vins?

La norma que establim és que tots els vins estiguin elaborats a un celler dins del territori DO Alella i amb raïm que procedeixi de les vinyes de la DO. Establerta la norma, hem decidit incloure alguns vins que no s’hi ajusten al 100%. Vins que s’elaboren amb raïm d’aquí però a un altre lloc, o a l’inrevés. Però que, segons el nostre criteri, segueixen essent vins que expliquen aquest territori. I els hem inclòs i hem explicat per què ho hem fet. I estem contents d’haver-ho fet des de la llibertat que ens atorga el nostre criteri periodístic.

N'hi ha algun que t'hagi sorprès especialment?

N’hi ha molts que em fascinen, més que sorprendre’m. Però la creació de la Vinografia no me n’ha fet descobrir cap de nou. En general, els conec bé i els he tastat tots. Els productors són conscients que Papers de vi és una bona eina de promoció per a ells i per això, cada vegada que presenten una novetat, ens ho fan saber i nosaltres ens en fem ressò. 

Has pensat mai en fer una Vinografia amb nota de tast o amb puntuacions de tastadors?

No ens ho hem plantejat mai. Tot i que les guies amb notes són fantàstiques (en sóc fan, usuari i de tot!), nosaltres hem triat mirar d’establir un criteri periodístic i objectiu. La revista mai no posa notes ni fa notes de tast. El que sí que fem és reunir enòlegs i sommeliers al voltant d’una taula, els convidem a tastar i a opinar. I recollim les seves opinions i comentaris sobre els vins que tasten. 

Image
L'edició en paper de la Vinografia dels Alella també es pot consultar online a Papers de vi


Com és fer-la? Fàcil o difícil?

És una feinada extraordinària. El procés que seguim és el següent. Demanem als cellers que ens omplin unes fitxes amb la informació que els demanem de cadascun dels vins que produeixen. Agafem aquesta informació, l’endrecem i, sobretot, l’unifiquem. Per a nosaltres és important dir les mateixes coses de cada vi, de la mateixa manera i en el mateix ordre. Al final és una tasca més complexa del que podria semblar a priori. Cada productor explica les coses de la seva manera; i totes són vàlides! Però nosaltres hem de decidir de quina manera volem donar la informació… i aplicar el mateix criteri a tots i cadascun dels vins. 

A quines conclusions heu arribat?

Doncs que, possiblement, la DO Alella tingui la relació més alta del món entre “nombre de referències de vi / hectàrees de vinya”. Evidentment és una dada que m’invento, però no em sorprendria que fos tal com ho dic. 179 productes diferents que surten d’un territori que compta amb 200 i escaig hectàrees de vinya? És una barbaritat! 

És molt bèstia!

L’altra conclusió és que aquesta és una DO viva, inquieta, on s’hi fan moltes coses interessants. Es recuperen clàssics, es creen productes nous, vins per a tots els gustos i per a totes les butxaques. I tot plegat, amb una gran qualitat!

Quan tens una eina com aquesta, què se'n pot fer?

Ens consta, perquè ha estat així les altres vegades que hem editat la Vinografia, que els professionals del sector la valoren molt. Els sommeliers la fan servir per buscar vins que s’ajustin a les seves necessitats a l’hora de crear un maridatge. Als restauradors els ajuda a l’hora de fer les seves cartes. Petits distribuïdors que volen incorporar els vins de la DO Alella a les seves carteres descobreixen noves propostes que els permeten fer negoci. I, evidentment, el consumidor final també fa ús de la Vinografia. En les properes setmanes les vinateries del territori es trobaran amb desenes de clients que els demanaran vins que no sabien que existien i que han descobert a les pàgines d’aquest especial. Ho sabem perquè passa cada quatre anys. 

Heu notat que la presència dels vins de la DO Alella ha augmentat als restaurants del territori de la DO Alella?

Sí. Pensem que encara no tenen prou presència però, no hi ha dubte, s’ha avançat molt en els darrers deu anys. Si em permeteu el puntet de vanitat, us diré que ens agrada creure que tenim part (només una mica, petita, si vols) de “culpa” que les coses hagin canviat. La feina comercial i comunicativa dels cellers, el creixement de l’enoturisme, l’interès creixent de la població per la producció local i els productes de quilòmetre zero, i la tasca d’Enoturisme DO Alella són, des del meu punt de vista, els altres agents que hi ha contribuït. 

De quina manera es pot extrapolar aquesta Vinografia a Catalunya?

Sincerament, no sé si és extrapolable i com. El que sí que crec és que seria molt útil (com en el nostre cas, per a consumidors i professionals) que algú elaborés un catàleg com aquest amb tots els vins que s’elaboren al país! Ara, planyo el pobret que li toqui fer la feina! (riu). 

Creus que els vins de la DO Alella estan ben representats arreu?

No prou. Com deia, hem millorat en els darrers anys, però hauria de ser molt més comú trobar vins de la DO tant dins del territori com a la ciutat de Barcelona. Confiem que aquesta Vinografia representi un granet més de sorra que faci veure al consumidor (i el restaurador) que aquí hi fem molts vins i de molta qualitat. Si captem l’atenció de consumidor i restaurador, que els vins d’Alella arribin a més llocs vindrà sol!

Creus que si algú llegeix la Vinografia també pugui decidir venir a visitar la DO Alella?

N’estic convençut. Aquests dies, tan sols comentant la jugada amb amics que no tenen especial interès pel vi, he constatat que se sorprenen quan veuen la quantitat de productes que s’elaboren en aquest territori. Se sorprenen i se’ls desperta l’interès. Molta gent encara percep la DO Alella com una cosa petita, gairebé residual. Penso que la Vinografia pot contribuir que la gent s’adoni que, malgrat les dimensions, aquí hi passen coses molt interessants! 

Què destacaries dels paisatges de la DO Alella per qui vulgui venir a conèixer-la en persona?

Que són els més bonics del món! (riu). D’acord, potser no és una informació gaire objectiva. Però penso que tenim un paisatge únic. Aquests dies, que les ginestes mostren un groc intens i que ho perfumen tot, passejar per la vall de Rials (Alella) entre vinyes i pins i amb el mar al fons… és una autèntica delícia!