Com es va gestar el vídeo viral d'Ara vi català?

05 Maig 2020
Com es va gestar el vídeo viral d'Ara vi català?

REPORTATGE

El 'making off' del vídeo viral d'#AraViCAT

24 comunicadors donen la cara en un vídeo on recomanen el consum de vi català i de prximitat. Tot i ser una campanya senzilla, i sense pressupost, ha tingut un abast important. Al vídeo hi participen cares conegudes, com Empar Moliner, Xavier Graset, Fel Faixedas o Meritxell Falgueras, al costat de bregats periodistes del sector vinícola. Una carta d'amor al vi català que ningú fins ara havia explicat com es va fer. Aquesta és la història. 



La idea va veure la llum el dia de Sant Jordi, però feia temps que es movia a la panxa de Sílvia Naranjo. La codirectora de La Guia de Vins de Catalunya manté una extensa xarxa de contactes telefònics, digna de ‘Cable girls’. A la seva centraleta havien arribat missatges de por de cellers, d’incertesa de prescriptors, de preocupació de companys de la premsa que arrufàvem el nas per determinades notícies esbiaixades alertant del “perill del consum excessiu vi” (que va donar peu al ‘Manifest de les Dones del vi’, el 10 d’abril). Feia un mes de confinament obligatori a les cases quan, en una de les diferents converses entre Naranjo i el periodista Josep Maria Flores, codirector de l’agència de comunicació Taempus, els va arribar la idea. Havien trencat aigües.

“El sector està molt tocat. Volíem fer una campanya per fomentar el consum de vi català, de vi de proximitat, però no en teníem ni idea”, explica Sílvia Naranjo. “De seguida vam veure que havia de ser amb un vídeo”, afegeix Flores. Però com? Amb qui? D’entrada van descartar fer-ho amb cellers i elaboradors. Quants n’haurien cabut? Quants haurien quedat fora? Més tard van acordar gravar “un missatge curt, directe amb persones que formem part de la comunicació del vi”. Un vídeo adreçat al consumidor, no al sector. Naranjo va redactar un primer esbós que, segons ella, “va quedar una mica nyonyo”. El text el va desanyonyar Jordi Alcover, codirector de La Guia. És el periodisme siamès de la Naranjo i l’Alcover: una flor i una espasa, justament el 23 d’abril.

Image

L'actor Fermí Fernàndez, intèrpret de l'obra de teatre 'El sommelier"


En aquest punt del part ja s’havien connectat a la centraleta Sergi Cortés, director de Cupatges, o Sole Garcia Insua, directora de l’agència Pcats, entre d’altres prescriptors. ‘Cable girls’ anava sumant persones. Josep Maria Flores reconeix que “una de les primeres coses clares era que hi havia d’haver cares conegudes del món del vi. Només amb els periodistes picapedrers no arribaríem lluny, perquè no érem coneguts”. “Vaig proposar noms i vaig oferir telèfons”, detalla Sergi Cortés, que té una agenda com un volum de Telefònica. Gairebé tothom va dir que sí a la primera. Mira tu, el vi català té molts amors.  

A Xavier Graset la trucada el va enxampar comprant. L’endemà a les 20:06 de la tarda li va arribar la frase que havia de gravar. A les 20:40 ja l’havia enviada. En aquell moment encara no sabia que la seva frase (i la seva cara) obririen el vídeo. “Sempre hi sóc pels de La Guia. Aquests dies he gravat diferents missatges de suport, però cap ha tingut aquest impacte”, admet Graset. Entre el matí del dia 24 i la tarda del 25 d’abril, 24 persones diferents van gravar en vídeo una frase i la van enviar per WhatsApp. Perquè el vídeo més viral del que s’han gravat aquests dies ha costat zero euros

Image

Sergi Cortés, director de Cupatges, amb la muntanya de Montserrat al fons


Durant el cap de setmana Josep Maria Flores va rebre un mínim de 22 WhatsApps, amb cadascun dels vídeos que catapultava la Naranjo. “Els muntàvem sense saber com seria el de davant o el següent, perquè encara no els havíem rebut”. Tot es va fer en un temps de rècord, amb una producció acurada i amb un resultat formidable, atès el pressupost. “És un vídeo de confinament”, recalca Sergi Cortés, especialista en xarxes socials. “És una campanya que s’ha gravat com s’ha pogut, amb contrallums, imatges en moviment, plànols  diferents, àudios gravats amb el micròfon del mòbil...” És un reflex de la vida durant el confinament, potser perquè és un missatge autèntic en el fons i la forma. “El diumenge a la tarda li vaig enviar el primer esbós a la Sílvia, que es va emocionar”, explica Flores.     

Xavier Graset diu una dotzena de paraules, al costat dels actors Fel Faixedas, Toni Albà i Fermí Fernàndez, dels periodistes Empar Moliner, Llucià Ferrer i Meritxell Falgueras, de l’elaborador Carles Xuriguera. Cares conegudes al costat de periodistes i prescriptors bregats al sector, com Ramon Francàs, Ruth Troyano, Òscar Pallarès, Eva Vicens, Josep Sucarrats, Xènia Roset, Marc Orozco, Margalida Ripoll, Zoltan Nagy, Sílvia Naranjo, Jordi Alcover, Judith Cortina i David Jobé. “No hi som tots” -assegura Naranjo –“però és que realment no hi cabia més gent en un minut”. En els dies posteriors hi ha hagut alguna patums que han trucat per felicitar pel vídeo i ha assegurant que hi hauria sortit de bon grat. Només un actor va refusar sortir, perquè estava en trànsit internacional durant aquells dies. Però cap de les cares de les agències, per exemple, ha sortit al vídeo. Un altre acte de generositat.

Image
Margalida Ripoll, directora de Vadevi, al seu pis de Barcelona


El món del periodisme del vi ha gravat un missatge unitari, potser insòlit abans del Covid-19. Com passa en cada capelleta, des del periodisme del Parlament fins al del Barça, entre els periodistes d’Economia i Societat, també en el sector del vi hi ha persones que mai s’asseurien a compartir una copa. Però ningú va deixar de gravar el missatge. En moments de tragèdia, de tristesa, quan tot s’ensorra els periodistes del vi (que també estan tristos, preocupats, han tingut severes retallades, que no tenen garantida la continuïtat, que han estat víctimes d’ERTOs) han estat totes junts. Com una de sola. I cap d’elles sabia com seria el vídeo.

“Tots teniu jardí i jo vaig gravar en una paret blanca”, sospira Margalida Ripoll, directora de Vadevi. El dimarts 28 d’abril, a mig matí, va rebre el vídeo muntat per Wetransfer. Com la resta de participants Ripoll no l’havia pogut veure abans. “El missatge era periodístic. Pren vi català perquè és el vi de proximitat i perquè és bo. No només perquè sigui català, sinó perquè comprant vi ajudes l’economia, el medi ambient i fas una tasca social”. La majoria van publicar el vídeo a les sis de la tarda. No hi havia cap consigna. Tot s’havia fet en un ambient de solidaritat. Res es va demanar: ni fer mencions, ni posar crèdits, ni repiular des d’un determinat compte.

Image
Sílvia Naranjo, codirectora de La Guia de Vins de Catalunya


L’impacte del vídeo ha estat enorme. Potser molt més que cap dels que s’han publicat aquests dies des de les administracions, associacions, denominacions d’origen... Que cadascú pugui jutjar-ho, no és aquesta la intenció. En les primeres 24 hores es van anar sumant cellers i elaboradors, sommeliers, restauradors, cuiners, amants del vi... que difonien aquest vídeo. Una allau de missatges d’agraïment, de felicitacions, d’escalf. Que l’amor amb amor es paga. 

Gairebé una setmana després és un vídeo amb un abast considerable, amb un missatge tranversal i amb una declaració d’amor que acaba (com algunes declaracions d’amor) amb una frase digna de ‘Casablanca’. “Hem de fer un tracte. Trieu vi català. I el farem cada dia millor. Trieu productes de proximitat. I cada dia seran de millor qualitat. Fer país és construir aquest retorn”. I ara és quan tots pareu el vídeo i aixequem la copa

Ara sí, vi català.