Ençà és un poema de Joan Maragall, que avui seria un 'match' de Tinder. "La sirena se féu un xic ençà i un xic ençà el pastor de la muntanya". Una història d'amor, entre el mar i la muntanya, que representa la creació de l'Empordà, i entre la garnatxa i la carinyena, dues de les varietats tradicionals a la zona. La presentació es va fer a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona, amb el nét del poeta, Pere Maragall, acompanyat del president d'Empordàlia, Josep Blanch i del gerent, Simon Casanovas. Parlem de la relació entre el vi, la poesia i la imatge poètica de l'Empordà que tenim molts 'barcelonautes'.
Com és el vi Ençà d’Empordàlia?
És molt empordanès. Està fet amb les dues varietats tradicionals de la nostra comarca, que són la garnatxa i la carinyena. Estan amb un equilibri que pensem que és ideal perquè una mostri intensitat aromàtica i l’altra la seva fermesa i volum.
Us ha sortit un vi poètic?
Fa temps que ho teníem al cap, però no acabàvem de trobar el disseny del producte. Portem uns dos anys donant-li voltes... Teníem molt clar com havia de ser el vi, però dubtes sobre l’embalatge.
Així heu expressat l'empordaneïtat amb un poema de Joan Maragall?
Exactament, aquest és el quid de la qüestió que ens ha tingut encallats: primer buscar un nom, Ençà. Després el tema del pastor i la sirena, que sembla molt antiquat, posar-lo al dia, fer que sigui per gent d’avui en dia, per actualitzar-lo. Per això es va fer amb uns caires més modernistes.
Detall de l'ampolla d'Ençà, amb una imatge del pastor i de la sirena del poema.
És un vi amb mar i muntanya, com la gastronomia empordanesa. És gastronòmic?
Es un vi que serveix per menjar. Busquem equilibri entre mar i muntanya, entre garnatxa i carinyena. La garnatxa es el factor femení i la carinyena és el masculí. Busquem un vi amb base empordanesa, que serveixi per fer un bon àpat i gaudir d'una bona estona.
Heu de fer bon vi i esforçar-vos per saber-ho explicar?
Fer bons vins, jo penso que molts cellers els podem fer. Després cal poder arribar al públic que l'ha de consumir. Cal treballar amb comunicació, packaging, com ho vesteixes, quina història li dones. Però han de ser històries no inventades, sinó reals. Pensem que la història d'una sirena i un pastor, amb vins de l’Empordà, equilibri entre garnatxa i carinyena, són bàsics i certs.
I posar-li una etiqueta recordable?
Exacte! Però després el vi ha de ser prou bo com perquè qui el compri per l’etiqueta el torni a agafar.
D'esquerra a dreta, Simon Casanovas, gerent d'Empordàlia; Pere Maragall, nét del poeta Joan Maragall i Josep Blanch, president d'Empordàlia
Com us percep la gent de Barcelona a l’Empordà? Potser amb un punt romanticisime poètic?
Esperem que sí, potser altres coses. Els nostres vins transmeten l’Empordà i ens faltava un vi que transmetés aquesta poesia que té l’Empordà.
Empordàlia ha condensat l’empordàneïtat més enllà del turisme, la platja o l'estiu. Ens expliqueu als forans que hi ha un Empordà diferent, amb productes com l'oli, el vi, el vi a doll... Voleu ser emblema d’una manera de fer?
Ens agradaria ser-ho! És la nostra filosofia. Som empordanesos i els socis de cooperativa també ho són. Estan al territori i defensem el territori, perquè sigui rendible i perquè qui vingui trobi productes del territori i se senti a casa nostra com a l’Empordà.
De vegades costa sentir aquest orgull cooperatiu...
Estem orgullosos de ser una cooperativa. Tenim una manera de ser. Potser teníem una manera de ser que no fèiem productes de bona qualitat, però som capaços de fer bon vi com qualsevol celler. L’esperit cooperatiu és ben viu!