ENTREVISTA AL PRESIDENT DE L'INSTITUT DEL CAVA
Damià Deàs: "Una bona comunicació pot reduir les diferències entre escumosos"
El 2019 va ser un any de transició per la DO Cava. A finals d’any el Consell Regulador de la DO va aprovar un paquet de mesures que es van qualificar com a “històriques”. Volien apostar per la qualitat, establir una major diferenciació dels diferents tipus de Cava i un sistema de classificació territorial. La primera taula rodona amb totes les parts implicades en el món dels escumosos després de l’aprovació, que va tenir lloc el 23 de desembre, va ser fa unes setmanes al COMUVICAT. A la taula s’hi van asseure Xavier Gramona, copresident de Corpinnat; Sergi Colet, elaborador de Clàssic Penedès; Isabel Vidal, viticultora i cap sectorial de la Vinya i el Vi de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Damià Deàs, president de l’Institut del Cava, en un debat titulat “L’efervescència de les bombolles catalanes amb veu pròpia”, moderat pel periodista de La Vanguardia Ramon Francàs. Després de la conferencia vam entrevistar Damià Deàs per entendre com creu la principal patronal que s’hauria de comunicar els canvis a la DO Cava.
El 2019 no ha estat un any fàcil pels escumosos. El 2020 serà diferent?
Penso que sí. L’aprovació abans de Nadal ha sigut l’aixecada de bandera. Per unanimitat els 12 vocals van votar “sí” a l’aplicació d’aquest Pla Estratègic. Penso que s’obre la porta a un 2020 i un 2021 amb molta feina. Però no tot hem de deixar que ho faci el Consell Regulador. Sinó que empreses, viticultors i tots els implicats ens hem d’arremangar i pencar fort.
En aquesta taula del COMUVICAT la sensació és que cada sector (Clàssic Penedès, Corpinnat i Cava) anaven per la seva, però que s’havien polit algunes arestes, que hi havia menys recels.
Al sector hi ha molta inquietud. Qualsevol taula rodona que es fa, està plena. Això vol dir que la gent té ganes de bellugar.-se i formar part del canvi. I això m’il·lusiona. Hem d’implicar molt els joves perquè tenen ganes i hem d’obrir-los les portes i donar confiança als joves perquè facin les coses.
El Consell Regulador del Cava té 30 anys. Durant la taula rodona vostè ha dit que amb 30 anys “encara era un pipiolo” i que encara hi ha molta feina a fer. Com comunicaria el què ha passat?
Amb honestedat i amb contundència. Bé, més amb claredat que amb contundència. El sector vitivinícola som una part molt important de Catalunya. El Director de l’INCAVI, Salvador Puig, em va dir que aquesta és l’agroindústria que deixa el saldo positiu més alt de Catalunya. Per valorar el pes de l’agroindústria hem de fer una comunicació clara i honesta. No anem a buscar el titular fàcil.
Creu que la premsa ha atiat el conflicte del cava?
Crec que ens hem de sentir orgullosos del pes que té el sector. I això vol dir que la comunicació ha de ser freqüent, i que el món del vi i del cava han de formar part de la premsa generalista.
Cal explicar per què hi ha caves barats i altres de més cars, per què hi ha diferents territoris, per què hi ha diferents marques col·lectives que fan exactament el mateix... Déu n’hi do.
Penso que estem en el camí indicat. Una de les virtuts del cava i hauríem de treure pit tots plegats, és que té un ventall molt ampli de cara al consumidor. Jo sempre dic que el consumidor és Sa Majestat. Pots trobar caves que van marxar a Clàssic, o a Corpinnat, que es van fer grans dins del cava.
Taula rodona del COMUVICAT amb Isabel Vidal, Sergi Colet, Damià Deàs, Xavier Gramona i Ramon Francàs, com a moderador.
Com explicar a Sa Majestat el Consumidor que hi ha caves a 2 € l’ampolla?
Un consumidor amb menys poder adquisitiu pot trobar caves de 5-6 euros i també de 70€. El marc que es va aprovar abans de Nadal ha de fer possible que convisquin diferents estratègies i diferents maneres de treballar el producte i que el consumidor pugui triar i remenar. Es el que a mi (com a consumidor) em farà gaudir.
Com explicar que la DO Cava engloba diferents territoris de l’Estat espanyol i que el Penedès, la Conca de Barberà, Costers del Segre o Empordà no tenen res a veure una amb l’altra (i encara menys La Rioja, Aragó, València o Extremadura)?
Penso que la zonificació li donarà ànima i origen. I penso que hem de treballar-ho sumant-hi valor afegit tots plegats. Perquè si aquesta cadena de valor no és sostenible en algun punt, això cau. Hem de ser prou intel·ligent amb les empreses perquè els que controlem la part comercialitzadora sapiguem donar aquest valor afegit.
Si cada marca pròpia (Cava, Corpinnat, Clàssic Penedès) va per la seva. Creu que la comunicació pot unir aquests esforços i reduir les diferències?
Hi estic d’acord, molt d’acord. Parlem de bombolles catalanes, de sector. Ni una és millor ni és pitjor. Si li donen un premi al meu col·lega, haig d’estar orgullós perquè va en favor de la marca paraigües que és la bombolla catalana. El sector és molt endogàmic. Ens posem a la boca de sa majestat el consumidor però en el llenguatge de gestos no ho fem: parlem del nostre celler, i la nostra marca. Hem de ser generosos entre tots i ser capaços de comunicar al client final que el nostre producte és per gaudir, tant si és d’una banda com d’una altra.