ENTREVISTA A MIQUEL TORRES, DIRECTOR GENERAL DE FAMÍLIA TORRES
"Si no haguéssim estat un celler familiar, no haguéssim complert 150 anys"
Miquel Torres Maczassek i la seva germana Mireia són la cinquena generació de Família Torres que es dedica a fer el mateix: vi. El 1870 van començar a elaborar vi amb dues hectàrees de terra a Vilafranca del Penedès. Avui tenen propietats a Catalunya, Espanya, els Estats Units i Xile. Al llarg de la història han viscut grans moments i moments molt durs. En repassem alguns en una entrevista gravada just després de la segona edició del COMUVICAT, incorporant algunes de les reflexions que es van fer durant la presentació i les preguntes d'ENOTURISTA.
150 anys! Felicitats!
Moltes gràcies!
És un aniversari que sobrepassa qualsevol edat humana. No és com els 100 anys d’una àvia...
No. Són cinc generacions... i hi ha tantes anècdotes! Volem compartir-ho amb tots els amics, amb tota la gent que ens han donat suport durant aquests 150 anys.
Serà un sol acte o aniran fent actes al llarg de l’any?
Actes durant l’any i un de més especial i commemoratiu. El primer celler era a Vilafranca. Amb els 150 anys recuperarem l'espai. Volem fer-hi coses molt especials, perquè en definitiva, allà va començar tot.
Què pensa quan mira enrera i veu que vostè és la cinquena generació?
Que avui no estaríem aquí sense la feina de les anteriors generacions. Ens podem queixar si el negoci va bé o no, però quan mires enrere i t’adones dels reptes que van haver de superar gairebé penses que aquesta o aquella dificultat no ho són tant!
Miquel Torres durant la ponència que va fer al COMUVICAT de Barcelona
Van començar amb només dues hectàrees?Sí. Mica en mica hem anat creixent i el que vam fer ho hem anat invertint en el sector. Segur que podem aconseguir arribar a una o dues o tres generacions més!
Sé que vostè té tres fills... i que ja fan vi!
Sí. El Michael, l'Andrea i la Carolina, que tenen entre 11 i 7 anys. Tots els anys fem un vi junts al Mas. Per mi és molt important que les pròximes generacions s'acostin al vi.
Torres és un celler que posa per davant la paraula Família.
Si no haguéssim estat una família no haguéssim arribat a 150 anys. Estem en un món on cada cop hi ha més corporacions, on ningú sap qui és el propietari i que estan molt orientades al benefici a curt termini. A nosaltres aquesta orientació generacional i a curt termini ens ha permès passar tots aquests anys.
A l'esquerra, detall dels Premis a les Olimpíades del vi de París (1979) quan el vi de Miguel A. Torres va superar el mític Chatéau-Latour, que valia cinc cops més
Com s'ho han fet?Jo crec que és un miracle. Cinc generacions. Els meus fills són la sisena. A totes les famílies ens passa que és molt fàcil que els fills vulguin dedicar-se a una altra cosa...
Cada generació ha aportat una cosa diferent?
Sí. Jaume i Miquel Torres Vendrell van començar a posar el vi en bótes el 1870. Tot i que els primers escrits es remunten al 1559. Érem viticultors. Teníem un petit mas, però no hi posàvem el nostre nom. Des del primer moment van pensar a exportar. Enviàvem vins a Cuba, quan era colònia espanyola.
Qui creu que va ser l'artífex més important de la família?
El meu avui, Miquel Torres Carbó. Anava per tot el món explicant els nostres vins. En aquella època no hi havia ningú que sortís de Catalunya i d’Espanya a fer-ho. Ho feia amb un cotxe, un Renault 44, que tenim exposat al Centre de Visites.
Miguel Torres Carbó, amb el seu Renault 44, en una imatge cedida per Família Torres
Per què ho va fer?
Perquè hem passat moments difícils. Durant la Guerra Civil el nostre celler va quedar completament bombardejat. Això sí que és una crisi! Arribar un matí al celler i veure que ja no existeix. El meu avi va ser un emprenedor. Va demanar un crèdit al banc i va decidir que volia continuar fent els Vins Torres.
El seu avi va crear algunes de les grans marques del celler, com Viña Sol?
Sí. Durant la Segona Guerra Mundial França va quedar ocupada pels nazis. Els vins francesos no es podien exportar. El meu avi va pensar que potser els seus vins sí que es podien vendre. En aquella època ningú no coneixia els vins del Penedès. Al Viña Sol li havia de posar ‘Spanish Chablis’, que és una regió molt coneguda de França. Imagineu-vos si era difícil vendre vi en aquella època!
La primera etiqueta de Viña Sol encara no tenia el nom de la marca, però hi posava "Spanish Chablis". Foto cedida per Família Torres
I el seu pare, Miquel A. Torres, va crear el Mas La Plana, un dels vins més prestigiosos del celler...Una de les nostres propietats més emblemàtiques és Mas La Plana, la primera vinya de Cabernet Sauvignon que el meu pare va plantar al Penedès el 1963. El meu avi estava molt en contra, perquè no volia cap Cabernet. Quan al 1979 va aconseguir guanyar un premi molt important a França, les Olimpíades de París, ens va donar la seguretat que al Penedès es podien fer alguns dels millors vins del món.
Ser una família també tindrà les seves dificultats...
Un celler familiar no és fàcil. De vegades has de lluitar per les teves idees. Però al final només som una família que vivim de la terra. I això ens agrada. Volem continuar i traspassar el llegat a la següent generació.
Avui tenen vinyes al Penedès, a la Conca de Barberà, Costers del Segre, el Priorat... I a La Rioja, Ribera de Duero, Galícia... i a Estats Units o Xile...
El vi té quelcom màgic. Molts d’aquests vins estan lligats amb la història. De vegades penses que pots fer un vi, vas allà, amb el teu ego i te l’has d’empassar quan entens que has de fer només el que et permet la natura.
El vi és també una història?
M’encanta la història i cada propietat en té una. El vi té sentiment, caràcter i està dins d’un context històric que interessarà a la gent.
Barack Obama i Raül Castro van beure’s una ampolla de Milmanda (DO Conca de Barberà) en una cimera de caps d’estat històrica a Cuba?
Sí, segurament els dos líders mundials més oposats, el capitalisme i el comunisme, van beure’s una ampolla de vi plegats. És positiu que en un món tan complicat, on sempre hi ha tan males notícies, el vi està perquè en gaudim. Potser són aquestes coses petites les que ens guardem al cor. De vegades un moment pot canviar la història. I de vegades, aquestes anècdotes i converses ens han fet arribar fins on estem avui.
Raül Castro, Michelle Obama i Barack Obama durant l'àpat a l'Havana on es va servir el Milmanda 2012. Imatge de Reuters.
Per què fan vins?
Per celebrar la vida. Fem vi perquè la gent en gaudeixi. Per tenir una conversa, per crear bones estones. I després, perquè cuidem la terra i perquè volem transmetre el nostre llegat. Tot el que fem està dirigit a que les noves generacions ho heretin.
Aquest 2020 volen reduir un 30% les emissions de carboni?
Sí, i de cara al 2030 deixar-les en un 50%. Volem arribar a generar zero emissions en el futur. Estem molt compromesos a preservar el medi ambient. Ara tohom en parla del canvi climàtic, però fa 10 anys parlava amb productors de la Borgonya i em deien que no existia. Si creus en una cosa l’has de comunicar, encara que ningú t'escolti.
Estem a la Conferència de la Comunicació del Vi. És aquesta la manera de comunicar de Família Torres?
La comunicació es basa en l’autenticitat. El meu pare, la meva germana i jo invertim molt de temps en anar pel món a parlar dels nostres vins. No hi enviem cap persona de la nostra empresa, sinó que hi anem nosaltres, perquè pensem que el missatge l’ha d’explicar la família. La gent que té una vinculació més estreta en el projecte
Posi'm un exemple...
Miri, darrerament hem comprat una extensió de terra molt important al sud de Xile, on hi estem plantat boscos. Avui en dia, entre les nostres propietats, tenim més boscos que vinyes. Sembla estrany, però és així.