Les conclusions del COMUVICAT en sis samarretes

22 Gener 2020
Les conclusions del COMUVICAT en sis samarretes

II CONGRÉS DE LA COMUNICACIÓ DEL VI DE CATALUNYA

Les conclusions del COMUVICAT en sis samarretes 

Quan els organitzadors del II Congrés de la Comunicació del Vi de Catalunya ens van demanar que presentéssim les conclusions del certamen no vam imaginar mai que n'acabarien sortint sis samarretes. Aquesta és una visió personal, respectuosa i lliure de més de 20 hores de ponències, amb una trentena de convidats i prop de 200 assistents, entre periodistes, comunicadors, empresaris, viticultors, científics i unes quantes estrelles de les Xarxes Socials i la publicitat. Amb un somriure i amb (gairebé) tota la bondat del món hem fet un recull de les millors frases. Frases amb les que ens faríem samarretes. Les hem anat dissenyant durant la conferència i us les deixem aquí. 


 


Where is the money, honey?

El degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, va inaugurar les jornades dient:

“Sense comunicació no hi ha vertebració”.


A la mateixa conferència, el director del COMUVICAT, Rafa Gimena, va subratllar:

“Al sector hi ha la costum que tot ho paga un altre i que no s’ha de pagar res”.


Al llarg de la conferència aquest tema s’ha tractat de manera transversal: la comunicació té valor i per tant té un preu. Hi ha una paraula molt elegant que és MONETITZAR. Tots els comunicadors del vi hauríem de posar-nos una samarreta.
Image
Ja n'hi ha ha prou d'haver de treballar gratis o a canvi d'ampolles de vi. El nostre banc no les accepta. El periodisme també és informació i memòria. Avui plou. Avui fa justament tres mesos que un aiguat es va endur el celler Rendé Masdéu.


Què en farem de les bombolles?

Dins de la comunicació hi ha una branca que és la comunicació d’emergències. Hi ha experts a la policia, als bombers, al SEM... i aviat n’hi hauran als gabinets de premsa dels escumosos. De la ponència dels escumosos hem triat les frases d’Isabel Vidal, de Joves Agricultors de Catalunya, responent a la patronal:

“Els diners no tenen cognom, però el cava ha de tenir ànima”.


En Damià Deàs, president de l’Institut del Cava i gerent de Vilarnau va assenyalar:  

“La DO Cava només té 30 anys i jo amb 30 era un pipiolo”.


I Xavier Gramona, copresident de Corpinnat i copropietari de Gramona va reblar:

“Fa 25 anys hi havia tres caps de premsa per 250 empreses. Avui hi hauria d’haver un cap de comunicació per cada empresa".


Primer caldria saber cap on volen anar. Fa 25 anys tots cantàvem la cançó de les Bangles amb els anuncis de Codorníu o ens imaginàvem qui seria la bombolla de Freixenet aquell Nadal. Llavors, quan la DO només tenia 5 anys! I comunicàvem CAVA a tot el món! Hem fet una samarreta:

Image

El MÀRQUETING és la tercera de les paraules que hem triat. La Glòria Vallès, de Winestyle travel, va demanar en públic que si un celler incorpora un enòleg o un viticultor per algunes tasques, quan vol comunicar bé ha de buscar un expert. D’això també se’n va parlar a la conferència de winetubers. La Macarena Múñoz va dir:

“Si el teu vídeo és una patata ningú tornarà a entrar al teu canal de Youtube”.


I la Clara Isamat va afegir:

“El comunicador ha de tenir un estil propi, estratègia, seguidors i empatia”.


Els vídeos són molt més difícils que una notícia escrita, que un guió de ràdio i s’han de fer amb una mescla entre comunicació i tècnica. Per a tots els que vulguin intentar-ho els proposem que, sobretot, beguin vi al final del vídeo.
Image

Hi ha determinats vídeos en què els protagonistes acaben fent les coses més inverosímils per garantir 'likes' i viralitzar els vídeos. S'ha de fer un gran esforç per informar amb un somriure sense perdre el rigor.


On són els joves?

La quarta paraula és JOVE. El vi intenta vendre’s als joves i al nostre entendre s’està obsessionant. Els joves no veuen vi i és una tragèdia. A les terrasses dels bars i restaurants heu vist quin paraigües hi ha? I a les barres heu vist quin sortidor hi ha? Quines copes no falten enlloc? Quina icona surt a tots els quadres? Gairebé se’ns oblida que som un país de vins. SOM UN PAÍS DE VINS.

Escoltant la taula del canvi climàtic veus que el problema encara és més greu. Frases celebres. Robert Savé de l’IRTA:

“La temperatura pujarà 2,2 graus el 2040”.


Joan Miquel Canals del Col·legi d’Enòlegs:

“El canvi climàtic no ha de ser una estratègia de màrqueting ha de ser una estratègia de supervivència”.


Mireia Torres, del celler Família Torres:

“Cultivar varietats de raïm que maduren més tard i tenen una acidesa interessant és important per fer front a un canvi climàtic”.

Image
Potser amb el canvi climàtic guanyem terreny a la cervesa. Arribarà l'Apocal·lipsi? Pregunteu-ho a Ogilvy. Ells ja ho sabien. Ja tenien el BIG DATA i saben quan estàs embarassat i si els preguntes fins i tot et diuen el nom del nen,... I tot és LEGAL. Bravo per la Llei de Protecció de Dades, oyga. Jo he començat a buscar coses mot boges a Google per tornar bojos als publicistes.

Jordi Urbea, vicepresident d'Ogilvy:

Ho sabem tot de tu!


Revoltem-nos, home! Una cosa semblant em va passar amb la Marianela Sandovares. Vam començar intentant millorar el perfil d'Instagran i al final vam pensar que havia d’acabar fent un curs. És com quan mires vídeos de Leroy Merlin i després acabes trucant un manobra. I una reflexió Si els joves estan a Instagram i els joves no beuen vi, perquè hem abandonat el Facebook?

Image
L’INCAVI vol intentar saber què passarà en el futur. Per això han fet Vins Vinents, un fòrum de debat per plantejar què cal fer per preveure els anys. La Gemma Urgell, cap de comunicació va dir:

“Els resultats que en surtin els hauran d’entomar tots els actors del sector”.


Cal que tots ens en fem responsables. Esteu avisats.


Les varietats tradicionals molen molt


M’ha agradat escoltar Francesc Palau, de la Cimera del Xarel·lo, el Jordi Ribas, de la Festa del Trepat i en Joan Ignasi Domènech, de Terra de Garnatxes. Ells són la prova vivent que les varietats tradicionals, lligades a un territori, han crescut i s’han multiplicat. En Domènech ha dit: 

"Abans s’arrencava la Garnatxa i ara se’n planta més”.  


Anava a dir que les varietats tradicionals estan de moda fins que hi vist que Torres, fa 100 anys embotellava dient que feien Spanish Chablis!

Aquest matí hi ha hagut un debat a la taula de sommeliers. Audrey Doré, del celler de Can Roca, ha dit que abans cal mirar la taula:

“Si una parella està discutint no els portis més alcohol”.


La Sílvia Culell i la Natàlia Roig han debatut sobre si cal donar més protagonisme al personal de la sala. I han fet servir una expressió molt humil:

"Som cambrers de vins".


Això té una samarreta.
Image


Tenim espais als mitjans generalistes?

La taula de mitjans generalistes s’ha preguntat si hi ha espai del vi als mitjans. Ramon Francàs, de La Vanguàrdia, ha fet un reportatge que s’assembla a la cançó d’Els Pets. "La vida és bonica. Però de vegades complicada". La Belén Parra d'El Mundo i el Jordi Bes de l'Ara basculaven entre voler publicar i poder publicar, amb gradacions diferents. I el José Luis Solanilla, de l'Heraldo de Aragón ha explicat que coordina cada setmana un suplement de vins i gastronomia que té 12 pàgines! Increïble!  

I finalment hem sentit a parlar Miquel Torres, que ha parlat dels 150 anys de Torres. Felicitats! Ha explicat que Barack Obama i Fidel Castro van sopar junts, entre missils, i es van beure una ampolla de Milmanda. Ja sé quin vi posaré a taula la pròxima vegada que vinguin a sopar els sogres.

Les històries dels cellers, com aquesta, fa que la nostra web atregui cada cop més gent. Expliquem històries! Més històries. No només parlem de vi. 


I als cellers, una abraçada!

Voldria trencar una llança a favor dels cellers, a qui se’ls ha criticat molt perquè no inverteixen més en comunicació, perquè no tenen prou gent dedicada, perquè fan notes insulses, perquè paguen (OMG!) per branded content

I els voldríem donar les gràcies com a periodistes als cellers que ahir i avui heu vingut demostrant que teniu interès. Nosaltres també ens formem constantment i admirem aquest valor. Si de cas una reflexió amb la boca petita.

Per molt que em formi, dificilment mai faré vi. Penseu si a més de fer el millor vi possible també l'heu de comunicar només perquè creieu que comunicar no és difícil. Deixeu que els professionals de la comunicació poguem viure amb dignitat d’aquesta professió. El raïm es paga a 30 cèntims el quilo. I en parlem. Però sabíeu que els articles, que és una feina d’un dia, es paguen a menys de 100 euros en alguns dels principals mitjans. Sinó et demanen que ho facis gratuïtament... 


Tots tenim un Àngel

Volia acabar amb un nom propi, el d’Àngel Garcia Petit a qui vaig conèixer ara fa un any, assegut al Monvínic i no el vaig tornar a veure mai més. Fa un mes (això només ho saben dues persones) em vam demanar presentar un acte de Costers del Segre on es presentava un diccionari, que havíem de definir entre els assistents, amb diferents lletres. Quan vaig saber que l'Àngel vindria li volia demanar que digués com definiria "enoturisme". Aquella nit el van ingressar a l’hospital.

Des de fa un mes he llegit moltes de les coses que va deixar i m’adono del seu gran mestratge. No cal samarreta per aquesta conclusió: tots els comunicadors i comunicadores del vi (encara que no el coneguéssim) tenim un àngel.