La Caranyena Blanca de l'Empordà surt de l'armari

19 Novembre 2019
La Caranyena Blanca de l'Empordà surt de l'armari


ENOTURISME SENSE AVISAR

La Caranyena blanca de l’Empordà es reivindica

Durant molts anys la Caranyena Blanca només existia en la imaginació dels viticultors empordanesos. Era una varietat invisibilitzada, perquè no estava acceptada als registres de la DO Empordà. Per tant, oficialment, no estava plantada a les vinyes, no se’n tenia constància als papers i no es podia etiquetar a les ampolles. Però malgrat tot, existia. Un grup de cellers de la DO Empordà l’han tret de l’ombra, i l’han presentat en un tast amb set vins monovarietals, conduït pel sommelier Josep ‘Pitu’ Roca a Barcelona. Els elaboradors creuen que és una varietat amb un gran futur. Si tot va bé, a la pròxima verema es podrà escriure a tot arreu el seu nom.   



Image

En Carles Xuriguera va ser un dels ponents de la presentació al Palau Robert de Barcelona


“A l’Empordà en diem ‘caranyena’, no ‘carinyena’”, precisa l’historiador Jaume Pallàs. Ell és la Pàtum. El caranyenòleg. La seva sèrie d’articles a Vadevi ens han permès saber com d’especial és aquesta varietat, que gairebé només existeix a l’Empordà. A dia d’avui hi ha prop de 18 hectàrees, de les quals la majoria (més de 16) són velles. Els ceps estan plantats a l’Alt Empordà, als peus de l’Albera, bàsicament a Espolla, Garriguella i Agullana. Tothom ho sabia. Però no constava enlloc. La Caranyena Blanca de l’Empordà no existeix: són els pares. 

“Fa més de 10 anys que hi estic al darrera”, confessa David Pujol Cargol, del celler amb els mateixos cognoms. Era una varietat prohibida. Anys enrere fins i tot s’havia arrencat el nom d’algunes etiquetes impreses en 5.000 ampolles. “El problema és que no estava registrada -sospira Carme Casacuberta, del celler Olivardots-. Els viticultors la registràvem, per exemple, com a carinyena negra”. La DO no hi podia fer més. “La DO és llei”, explica un dels promotors de l’acte, Carles Xuriguera, del celler Mas Patiràs, que també és membre de la nova Junta de la DO. “Què hi podíem fer? La DO no pot fer trampes. No pot ser més permissiva del què és”. En Xuriguera és dels que més l’ha lluitat. I això que acaba d’aterrar a la Junta.

Image

Els assistents van tastar 7 vins monovarietals de caranyena blanca


En Salvador Batlle, del celler Còsmic, a Agullana, va ser dels primers a treballar-la “amb normalitat”. Des del 2013 fins el 2015 elaborava vins amb Caranyena Blanca de l’Empordà “fent petites trampes”, fins que el 2015 decideix sortir de la DO i anar per lliure. “Allò era molt farragòs”. El president de la DO Empordà, Xavier Albertí, admet que era una bona tocada de nassos. Tothom ho sabia, però ningú no podia dir-ho públicament. La feina s’havia de fer als despatxos. Des de l’INCAVI fins a Madrid. Paperassa i burocràcia per provar allò que eren. Salvador Puig, director general de l’INCAVI s’ha compromès a resoldre aquest litigi administratiu ben aviat, segurament a la pròxima verema. “El món legal i el món de la vinya no van a la mateixa velocitat”, reconeixia.

Aquesta és una de les històries més boniques al voltant de la Caranyena Blanca, glosada amb entusiasme, poesia i sentiment per Josep Roca. “És un cop de cor” dels cellers que van organitzar l’acte. Un acte clandestí, si se’m permet, fet malgrat l’ordre establert (no contra ell), per reivindicar l’enorme futur del passat de l’Empordà. Ah! I un avís per a navegants: si escolteu el mitjà dels germans Roca parlar de l’Empordà durant dos o tres minuts sereu incapaços de no caure rendits. Enamorats. Roca va fer un homenatge als set (vuit) cellers que van fer un pas endavant per treure la Caranyena Blanca de l’armari. Carinyosa caranyena. Tapar les ferides amb petons. Vestir la memòria de persistència.


Image

Josep 'Pitu' Roca va conduir el tast


El Celler Cooperatiu d’Espolla és qui més hectàrees en té plantades. És un museu de la Caranyena. Josep Maria Tegido-Mallart agraeix la sort que els pagesos, els cooperativistes, l’ha mantinguessin viva, quan se n’havia arrencat molta. Delfí Sanahuja, enòleg del celler Perelada, sent orgull que els grans i els petits vagin de la mà. “És una alegria que es recuperin varietats de vinyes que fa 80 o 100 anys que estaven plantades”.

“Em sento com un pare que ha tingut un fill que s’acaba de graduar- confessa Josep Serra, del celler La Vinyeta, a Mollet de Peralada. Ells han fet microvinificacions de Caranyena Blanca. “Ara podem mostrar la riquesa i la diversitat que té la varietat. Cadascú l’ha fet brillar de manera diferent i personal”, resumeix Serra. Són set cellers (vuit amb Espelt): Pujol Cargol, La Vinyeta, Còsmic, la Cooperativa d’Espolla, Olivardots i Mas Llunes. La Caranyena Blanca de Mas Llunes ha guanyat el millor vi blanc d’aquesta varietat per La Guia de Vins de Catalunya i ha tret reconeixements als Premis Vinari. La vida i la burocràcia caminen per voreres diferents. “Crec que està bé que es doni valor a que siguem el bressol de la varietat -reconeix Antoni Roig, de Mas Llunes Però que ens valorin fora del nostre entorn és positiu”.

Com és aquesta Caranyena Blanca. “Crec que té dos grans atractius -resumeix Anna Espelt- La frescor i la neutralitat que fa que pugui mostrar millor el terreny d’on ve i l’ànima de qui l’elabora”. Salvador Batlle hi afegeix un altre concepte: la versatilitat. “Es poden fer vins amb pell, dolços, secs, escumosos, vel flor... té molt de recorregut” Té ànima. Una paraula que fa justícia a l’estoïcitat dels elaboradors, que han mantingut els ceps dels avis. O que en planten de nous amb fusta empeltada, com explica la Carlota Pena, del celler Olivardots. “És una varietat amb un gran futur, perquè serà adaptable al canvi climàtic”, glosa Carme Casacuberta. “  

“És una joia. Venim d’un país que ens ha faltat aquest ego i és bo tenir-la”, sentencia Josep Serra amb l’ego de pare el fill del qual s’ha graduat. Encara més:  s’ha reivindicat. Caranyena, amb a. Com una nova lletra d’un abecedari contra l’oblit. 

*Totes les fotografies són de Roger Lleixà