Terroir sense fronteres, el projecte de les "casualitats"

25 Novembre 2019
Terroir sense fronteres, el projecte de les

ENOTURISME SENSE AVISAR

Dominik A. Huber, el conjugador de casualitats

Dominik A. Huber elabora vins com un poeta i parla com un franctirador. Només l’he escoltat un dia, en canvi, cada frase és una fletxa precisa. I una paraula traspassa totes les explicacions: “casualitat”. És la seva vida un cúmul d’atzars? O tot el contrari? Dominik A. Huber és el responsable del celler Terroir al Límit, al Priorat. A l’agost va aconseguir 100 punts a la Guia Parker pel vi negre Les Manyes 2016. Fa un temps ha posat en marxa un nou projecte al Montsant, Terroir sense fronteres, on hi veu “encara més potencial que al Priorat”. Qui és Dominik A. Huber? I per què les “casualitats” poden capgirar el Montsant?

La primera casualitat es va produir en un restaurant d’Scala Dei. A la taula s’asseuen els dos socis de Terroir al Límit. A Dominik A. Huber ja el coneixes. L’altre és Eben Sadie, ‘enfant terrible’ de Sud-Àfrica, provinent d’una de les famílies del vi amb més pedigrí a la zona d’Swartland, a 12.000 quilòmetres de la Cartoixa d’Scala Dei. En una finestra, els dos amics veuen passar un tractor amb raïm acabat de collir. “Era una garnatxa blavosa, amb aromes orientals i una gran estructura tànnica”. Amor a primera premsada. El tractorista els dóna el nom i el telèfon del propietari de la vinya, situada a Sant Antoni, a la part alta d’Scala Dei. Una vinya molt antiga, plantada a 800 metres sobre el nivell del mar. Eren els primers anys del 2000 i començava una llegenda: Terroir al límit. Casualitat?

Image
15 anys després, el 30 d’agost del 2019, la revista Wine Advocate dóna 100 punts al vi negre Les Manyes. “La vida no m’ha canviat –assegura Huber- Però les vendes, sí”. El vi costava 180 €. Ara val 225€. Al 2004 el valor només es podia mesurar amb el preu del raïm que van pagar per fer el primer vi. “Quan una vinya no és teva és complicat crear una marca, perquè no controles el producte”, raona Huber. Així que intenten tirar la canya al propietari perquè els la vengui. Però tururut-pa-amb-oli. Passen ben bé 10 anys fins que els fills del propietari finalment accedeixen a negociar la venda de la terra. Un divorci activa la necessitat. M’agrada pensar que una separació en un lloc del planeta provoca un casament en una vinya del Priorat. Si l’article m’està quedant molt nyonyo deixa de llegir. Ara bé, et perdràs la segona casualitat. I aquesta és encara millor.

Per vendre la vinya de Les manyes hi havia una “condició”. S’havien de quedar una altra vinya, a escassos metres baixant la carretera. El problema és que estava dins de la DO Montsant. “Ni ho coneixia, ni m’interessava”, se sincera Huber. D’això fa poc més de tres anys. Terroir al límit no era un somni; era una realitat, amb desenes de premis i reconeixements, basats en els vins de la DOQ Priorat. Per què voldrien una vinya al Montsant? Quan la van a veure queden astorats. Un amfiteatre de garnatxa vermella de 75 anys, plantades en un terrer d’argila roja amb una gran quantitat de guix. Huber al·lucina: “el seu potencial és enorme; molt més que el del Priorat”. Casualitat? Has de seguir llegint...
Image
Per què quatre hectàrees de terra poden canviar el destí? Per la manera de pensar de Terroir al límit. Estan obsessionats amb el terrer. L’equip de Huber, amb l’enòloga Tatjana Peceric i el viticultor Carles Ferré elaboren vins gairebé sense fusta. WTF? Això és el Priorat! Justament al Priorat puntuat per Robert Parker, un amant dels vins potents, enfustats, hipermusculats. En canvi, Terroir al límit (i afortunadament cada cop més cellers i elaboradors) fan vins sense extracció, infusionant, buscant l’elegància per sobre de la potència. El nou Priorat aconsegueix 100 punts a la Guia Parker. Casualitat? No ben bé... Ara us ho explico.

Dominik A. Huber va nèixer a uns 30 quilòmetres de Munich. La seva família són carnissers. A Baviera la festa més sonada no és la de la verema, sinó la de la cervesa. Huber s’ha criat en un ambient gastronòmic. I això no és casualitat en els seus vins. Són vins inspirats en la Borgonya, retrats de la terra, caracteritzats pel clima Mediterrani, que permet fer vins que combinin “de manera bonica” amb la gastronomia. El menjar d’avui en dia ha evolucionat des de fa 30 anys. Salses, guisats, plats de cullera, han quedat relegats a restaurants vintage. Calen vins més subtils, amb menys color i menys grau, sense tanta fusta, amb criances en ciment, en àmfores, en ampolles. Vins per menjar una amanida, per exemple. És la DOQ Priorat el lloc més adequat per elaborar-los?
Image
A Dominik A. Huber la DO Montsant li sembla “un terrer sense tantes restriccions com el Priorat” permetent “un plantejament molt més liberal per elaborar vi”. Vins sense fronteres. “Allà on el Priorat és història, estrictament definit, religiós i sobri, el Montsant és sensual, seductor, despreocupat i alegre, apamant una gran promesa de futur”. Un lloc on fer vins que puguin combinar amb “l’honesta i autèntica cuina mediterrània”. Els vins de Terroir Sense Fronteres Brisat blanc i el negre costen al voltant de 18€. El “Vertreba de la Figuera” uns 32€. I el “Guix vermell negre 2017”,el Grand Cru del celler, uns 290€.

Pot un bavarès, fill de carnissers, canviar el destí del Montsant? Francament no us ho sabria dir... Però és un paio que viu tot l’any a Torroja del Priorat, on només hi conviuen 148 ànimes, segons el cens. Una persona que fa molts anys que viu (hauria de dir “sobreviu”?) al Priorat de llicorella i argila. Fa 40 anys un francès, una alemanya, un alfarès i dos catalans van canviar el destí del Priorat. Hi ha grans idees al Montsant, cellers d’una gran notorietat, elaboradors que estan fent una revolució silenciosa, al costat de la DOQ Priorat. Casualitat? No us ho sabria dir. Conec gent que colpeja amb constància, que recús les coincidències, que dribla la xamba i salta les eventualitats. I d’altres que creuen en les casualitats.
Image