Torres posa nom de dona a la revolució del nou Priorat

07 Octubre 2019
Torres posa nom de dona a la revolució del nou Priorat

MAS DE LA ROSA

Qui era la Rosa que dóna nom al vi més exclusiu de Torres?

El vi Mas de la Rosa, de Família Torres, encapçala una triple revolta al Priorat. Culmina la maduresa dels nous vins del Priorat: més frescos i subtils, menys enfustats i sobremadurs. Corona el canvi de qualificació d'‘Els noms de la Terra’, una iniciativa dels cellers de la DOQ Priorat per traçar l’origen i l’antiguitat de cada vinya de la comarca. I ho cisella amb un nom femení: Rosa. La història de la Rosa. Una dona anònima, que podria convertir-se en la 'Marianne' de la revolta del Nou Priorat. El vi Mas de la Rosa amaga una història antiga. O potser molt nova.


El Mas de la Rosa no es diu així per la flor del roser. És el nom d’una dona de la que us en podré dir ben poc. Qui era la Rosa? I per què dos dels vins més desitjats del Priorat porten el seu nom? Segons l’historiador Josep Simó i Serres, autor de ‘Crònica de Porrera’ (1865), la Rosa va ser la dona del propietari, de la família Montané, probablement nascuda a Riudoms, que a mitjans del S.XVIII va calar foc a la casa “i la va reduir a cendres”. Per què ho va fer no us ho sabria dir. La Rosa va incendiar el Mas que portaria per sempre més el seu nom un matí en què els homes havia anat a caçar. Al poble l'havien qualificada de boja. En paraules de Miquel Torres, “deien que la Rosa era una dona que no obeïa" (al seu marit, s’entén, oi?) Què et va portar, Rosa de Foc a incendiar la teva casa? A quina “bogeria” vas obeir? Els homes van buscar el cos entre les cendres, però diuen que no el van trobar mai. On vas anar, Rosa?

Image

El Mas de la Rosa s'ha reconstruït parcialment i s'ha estintolat, tot i que continua sense llum i l'aigua prové de la font dels Montané.


La llegenda té nom de vi: Mas de la Rosa. No és un vi qualsevol. És un vi que dóna nom a la finca de Porrera, d’on surten dos vins: un de Vall Llach, Vi de Finca (90€) i un altre de Família Torres (370€). És el vi més exclusiu que elabora el celler del Penedès, del qual només se n’elaboren 2.059 ampolles. Si teniu la sort de visitar-la (nosaltres hem format part de l’exclusiu grup de 7 periodistes que hi ha fet el primer tast) donareu valor al paisatge i al vi. I tal vegada us preguntareu, perquè hi ha com un embruix que envolta les parets de la casa, que fa volar els barrets de palla mentre dinem al sol. Hi ha un esperit tel·lúric? O realment alimentem de grat històries de fantasmes

Image
El Mas de la Rosa es ven per 370€, tot i que en bona part s'ha enviat a restaurants de 15 països i és difícl de trobar-lo. 


La finca del Mas de la Rosa és de les més antigues del Priorat on s’hi té constància de ceps plantats. Ho sabreu perquè als baixos del Mas s’hi conserven dues tines de pedra per fermentar el vi i una minúscula menjadora per animals de càrrega. Les parets van sobreviure a l’incendi. Hi arribem amb tres vehicles tot terreny, com una caravana de tuaregs. “Aquí no hi ha arribat res –diu Miquel Torres, lacònicament- Per no arribar no hi ha arribat ni el progrés”. És cert: al mas no hi ha electricitat. Per això el vi de Mas de la Rosa es vinifica a El Lloar.

Image
La finca del Mas de la Rosa és de diversos propietaris, que vinifiquen dos vins amb el mateix nom de dona, una vinya única en un paisatge d'una altra època



Les barricades invisibles que fiten els terrenys de la família Torres estan marcades per una filera d’ametllers. Fa 50 anys, quan el Manolo del Águila collia ametlles amb la seva nòvia, li va dir “algun dia compraré aquesta finca, perquè n’estic enamorat”. 50 anys després la va vendre a Miquel Torres, a canvi de continuar-la cuidant ell. Mig segle d’amor es demostra mirant com el Manolo arrenca les males herbes de la vinya, pocs dies abans de la verema. És un home afable, de dentadura impol·luta, i mans robustes. “La vinya és com el meu jardí. Ha d’estar net”. És una finca dreta, costeruda, desordenada, pobre... i en canvi dóna el segon vi més car del Priorat. “Si algú la visita donarà valor al preu de les ampolles”, assegura. “Jo fa tants anys que la treballo que tinc una cama més llarga que l’altra”, fa broma.

Image

Manolo del Águila i Miquel Torres a la vinya que el primer li va vendre a l'altre amb la condició que li deixés continuar-la treballant amb amor de mig segle


La vida al Mas de la Rosa no és fàcil. Oi, Rosa? Els ceps creixen esprimatxats, sota un metre escàs de llicorella. La resta, arrel contra pedra mare. Qui podria viure així? Gent de pedra picada, com el Fermí Ferré,  responsable de les finques Família Torres al Priorat i el Montsant, que té cura de les plantes. La vinya és un conjunt de costers, allotjats en un amfiteatre amb ceps de Carinyena i Garnatxa, plantats abans de la Segona Guerra Mundial. Són ceps menuts, raquítics, dels que en surten uns gotims xics-tics-mics-camacurts-i-becarics. I per acabar de complicar la feina, els ceps estan barrejats entre varietats, mesclats amb algun cep de Picapoll negre i salpebrat amb algun cep de raïm blanc. "Els veremadors s'aturaven estratègicament per menjar-ne, els refrescava la boca i els deixava la mel als llavis". La Isabel Vea, de Torres, s'ha enfilat a una renglera de ceps blancs i n'ha collit uns quants de daurats que menjarem amb una arengada i pa sec. Sento la presència de la Rosa, preparant el dinar, sola, a la cuina, mentre els homes han sortit a caçar. 

Image

Els ceps són petits i donen una producció tant ínfima que de 5.000 ceps de Carinyena i Garnatxa en surten unes 2.000 ampolles.



El Mas de la Rosa (on ets, Rosa?) és una casa menuda i rehabilitada. El foc va devorar el sostre, que ara és tot nou. Ens espera l’enòleg, Jordi Foraster, un amant de l’art i de Picasso. Fa anys que elabora els vins de Família Torres al Priorat. “Ara que no em sent el Miquel, fer d’enòleg aquí és molt més fàcil que a qualsevol altre indret, perquè el Priorat s’expressa en cada finca de manera clara. Si de cas, haig de procurar no espatllar-ho”. Tastem el Perpetual 2017, el Mas de la Rosa 2016 i 2017. Picasso va excel·lir en la tècnica de pintura quan era molt jove i es va passar la resta de la seva vida intentant tornar als orígens: a reduir a la mínima expressió el traç, el dibuix, l’art. A desapendre. La nova revolta del  Priorat és així: oblidar els vins enfustats, de presencia altiva, de fruita hipermusculada, per fer vins delicats, frescos i singulars. “Abans tastàvem les botes per decidir què aportaven al vi i ara tastem els foudres en funció de com no maquillen els vins”, asseguren Jordi Foraster i Miquel Torres.

Image

Fins fa un parell d'anys el raïm de Mas de la Rosa anava a parar al Perpetual, però des del 2016 es vinifica per separat


És un canvi generacional?´És una revolta dels ‘youngsters’ del Priorat? A què respon aquesta triple conquesta, Rosa? Els joves han anat cremant etapes i ara el foc ha arribat a la teulada. Què se n'ha fet d'aquell passat de vins del Priorat que es tallaven amb forquilla i ganivet? Miquel Torres elabora alguns dels vins més sofisticats del Priorat, amb “Vinyes velles” identificat a l’etiqueta. Una cosa tant cabdal i en canvi fins fa poc, encara no hi era. Segurament el Mas de la Rosa es convertirà en un Gran Vi de Finca Qualificada ben aviat. Ara només ho és l'Ermita d'Alvaro Palacios. El Priorat no és el paisatge sobre cendres, que va deixar la Rosa i que van heretar una generació de viticultors que van canviar la història fa 20 anys. Però continua sent un paisatge en perill d'extinció. I el Mas de la Rosa, mirant el pas dels dies. Menys de dues hectàrees de vinya (1,9), plantades abans del 1939, conservades en vas, collides a mà, vinificades amb el mateix amor que el Manolo del Águila va dedicar a les vinyes. El mateix amor (maleïda dolçor) que la dona que va calar foc a la casa. El mateix amor que ara porten tatuat les etiquetes amb els noms de la terra, que saluden el teu esguard allà on siguis, Rosa.

Image
Vistes des del Mas de la Rosa a les muntanyes de Porrera, una de les viles amb les vinyes més altes del Priorat, airejades pel vent de mar i amb sol de matí

Un article amb el suport de Família Torres.

També n'hem parlat a Instagram, Facebook, Twitter.