El Vimblanc de Vinebre: el vi nascut de les cendres

30 Setembre 2019
El Vimblanc de Vinebre: el vi nascut de les cendres

FIRA DEL VIMBLANC DE VINEBRE

El vimblanc rebrota

El vimblanc no és un vi blanc. Sembla una provocació, però és així. És un vi dolç a més no poder, molt antic. Diuen que van començar a elaborar-lo els cartoixans d’Scala Dei. Per qüestions de clima, el vimblanc es va empadronar a Vinebre (Ribera d’Ebre) i s’hi ha quedat a viure. Des de feia uns anys el vimblanc es marcia. Quedaven poques persones que l’elaboressin i s’havia convertit en un vi de garatge. Des de fa tres anys l’Ajuntament organitza la Fira del Vimblanc, que coincideix amb el primer cap de setmana d’octubre. Aquest és el primer gran esdeveniment després que els focs arrasessin la comarca aquest estiu. La Ribera rebrota. El vimblanc, també.

Vinebre se’ns va aparèixer de forma tràgica aquest estiu a la tele. Un incendi va convertir aquest municipi de 430 habitants en el segon més afectat de la Ribera d’Ebre. Després va venir el “Rebrotem”, que ja ha recaptat més de 90.000€ i ha apadrinat més de 1.500 hectàrees. Vinebre rebrota. Però abans dels focs hi ha una història que val la pena explicar: la del Vimblanc

Image
El vimblanc és un un vi de color castany intens, amb reflexos daurats


El vimblanc és un vi estrany. No es fa de raïm acabat de collir, com la majoria, sinó de grans que s’han assecat al sol. El raïm es verema i es deixa sobre taules. Al cap d’unes setmanes el raïm mig pansificat es premsa en cofins i en surt un elixir embafador. La Noemí Poquet, del celler Molí de Rué, a Vinebre, explica que son iaio li havia comentat que el feien amb Pansal (Xarel·lo), però ara gairebé no en queda. Ara al celler l’elaboren amb Macabeu


Image

A l'esquerra, Noemí Poquet, de Molí de Rué i al costat al fons l'alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim. 

Un dels treballadors de la Cooperativa de Vinebre va ‘salvar’ el Vimblanc, sense saber-ho. Ho explica l’enòleg de Cellers Unió, Josep Anton Llaquet. “Quan vam adquirir la Cooperativa, el 2013, vam veure sis barriques de Vimblanc amb soleres de 15 anys”. El treballador, fill de Vinebre, els insistia per continuar-lo fent, amb una vinya petita de Pedro Ximénez. El resultat és un Vimblanc més vell, amb un color més daurat i un gust més oxidat. Un tresor. A Molí de Rué també el deixen fermentar en dipòsits d’acer inoxidable i de les barriques on hi reposa el vimblanc anterior omplen les ampolles i reomplen les barriques amb el vimblanc de l’any. Tot i ser un vi genuí, autòcton i molt antic, va costar que la DO Tarragona acceptés que es pogués embotellar sota el seu segell. Què pensarien els besavis i els avis?

Image
Projecció d'un dels audiovisuals que s'han fet sobre la feina dels nens de l'escola de les Eres de Vinebre

En aquesta història les coses que ja no hi són, resulten cabdals. Perquè el vimblanc era un vi en vies d’extinció. “Va passar dels besavis als nets”, resumeix l’alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim. La història de Vinebre no és diferent a la de la Ribera. Gent del camp a la fàbrica, despoblació, pèrdua dels costums. A Vinebre hi ha una escola rural, on hi ha matriculats 40 alumnes, entre infantil i primària. “Se’ns va acudir que els nens de l’escola les Eres aprenguessin a elaborar vimblanc”, comenta la regidora de Vinebre Sandra Rico, que també és enòloga. 

Image

Tast de vimblancs dut a terme per la regidora i enòloga de Vinebre Sandra Rico

“A Vinebre som una societat petita i és fàcil per nosaltres transmetre aquests valors”, explica l’alcaldessa. Els alumnes són els nous ‘elaboradors’ de Vimblanc. I tots els beneficis de les ampolles van a favor de la iniciativa ‘Rebrotem’. Heu de mirar els vídeos dels nens i nenes de l’escola per entendre perquè “rebrotar” és un verb emocionant conjugat quan els brillen els ulls. Al pati de l’escola deixen el raïm assecar, l’observen, el tomben,... se’l cruspeixen quan ningú els beu! Però el custodien com una herència antiga

Image
Els nens i nenes poden premsar el raïm amb una premsa manual o veremar-lo amb els peus durant la Fira del Vimblanc

Aquest vi podria haver començat amb els cartoixans d’Scala Dei... “Vinebre té un microclima especial”, segons Sandra Rico. A l’estiu fa una calda que espetega i a l’hivern fa un fred terrorífic. El riu manté humit l’ambient i fa trempar la boira. Però tenen una humitat única. El raïm s’asseca a Vinebre com enlloc a la terra. “De beure’n sí que se’n bevia! Però cada cop hi havia menys gent que tingués la paciència per elaborar-lo”, raona Sandra Rico. 

A Vinebre torna a créixer la inquietud pel vi. I no és fàcil, perquè està envoltada de dos gegants, com són la Terra Alta pel sud i el Priorat pel nord. “Ara estem fent un gran producte i el podrem portar on sigui”, considera orgullosa Gemma Carim, l’alcaldessa. En xifres, el vimblanc és una joguina d’edició molt limitada. Molí de Rué n’embotella unes 500 ampolles i Cellers Unió prop de 300 (de mig litre!). S’acompanya amb fruits secs, amb patés o formatges. Hi ha gent que se’l pren per postres, però clarament no deu ser aprensiva a la diabetis. És com galopar sobre un terrós de sucre, raïm i sol. 

ImageEl vimblanc es pot acompanyar de dolços, com la xocolata, o de fruits secs. També combina amb formatges o foies.

S’ha de beure i veure amb els propis ulls quan durant la Fira del Vimblanc els nens de l’escola premsin els grans de raïm torrats al sol durant 40 dies amb els seus propis peus dins d'una cuba, amb les mans prement la premsa, com ho feien els seus besavis. Per això, quan t’expliquin que la Ribera d’Ebre, que Les Garrigues, que el Segrià... rebroten, vine a veure-ho amb els teus propis ulls a la Fira del Vimblanc de Vinebre. Una gran història de supervivència. Una fira i una gent per mostrar que el dia 5 d'octubre les llums ens guiaran cap a casa. I amb una copa de vimblanc intentarem, els uns als altres, arreglar-nos, rebrotar-nos.

Image
Un article amb el suport de l'Ajuntament de Vinebre.

També n'hem parlat a Instagram, Facebook, Twitter.