Curiositats sobre la història del vi a Catalunya

26 Setembre 2019
Curiositats sobre la història del vi a Catalunya

ENOTURISTA CURIÓS

Descobreix la història del vi: dels fenicis al vi del futur

Us heu preguntat mai perquè som un país de vins? On va començar tot ? Amb els fenicis? Amb els ibers? Amb els romans? I com és que el vi continua fins els nostres dies? Si ets curiós, acompanya’ns en aquesta ruta per descobrir els orígens del vi. Et proposem fer una ruta per alguns dels enclavaments més importants de la història del vi a les comarques de Barcelona. Anirem a un jaciment, a un museu a l'aire lliure i acabarem en un municipi que té un Monestir i una Cooperativa modernista i que ara mira el futur del vi. I com sempre, amb una copa de vi a la mà. És una ruta per a les comarques de Barcelona que fem amb el suport de Barcelona és molt més, el departament de Turisme de la Diputació de Barcelona.  


Jaciment de la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès

Aquest és el lloc més antic de Catalunya on s’han trobat llavors de raïm. Calculen que són del s.VII aC. Situem-nos! Fa 2.700 anys, els ibers ocupaven la costa de la Península. L’arribada dels fenicis, vinguts del Pròxim Orient, els va canviar la vida. Segons l'historiador i membre de Glops d’història, Oriol Vicente, “els fenicis venien aquí a intercanviar. Ells volien metalls. Per intercanviar havien de portar algun productes que aquí no existís. Llavors portaven el vi”.

Image
El jaciment de la Font de la Canya està considerat el més antic de Catalunya on s'han trobat restes d'activitat vitícola

 

Un museu de l'antiguitat: la DO Vinífera 

“La gent de la Mediterrània començaren a deixar de ser bàrbars quan aprengueren a conrear la vinya”. Aquesta frase d’un historiador grec ens saluda a l’entrada del museu, a tocar del jaciment, a Avinyonet del Penedès. El museu explica a través de panells, restes del jaciment de la Font de la Canya i reproduccions com deuria ser la vida dels ibers. La societat de l'època van quedar enlluernats pel vi. I van aprendre a fer-ne. Es veu al jaciment. Hi ha restes dels murs, que eren magatzems de vi i llavors, que s’han reproduït al museu. Els ibers premsaven el raïm en cofins i el guardaven en àmfores
 

Image
Un dels punts més interessants del museu és la reproducció de com deuria ser la premsa dels ibers 


El director de la Guia de Vins de Catalunya, i també historiador, Jordi Alcover, ha detallat que “Tots els dies es beu aigua, no es beu vi. El vi és un producte de ritual, cerimonial”. Al jaciment hi havia restes de llavors i un cremador de la deessa Demèter, que avui és la imatge de la DO Penedès.

 

Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora

500 anys després, els romans arriben a la Península i ho canvien tot. El celler romà de Vallmora, a Teià, es conserva tal i com devia ser en aquella època. Des d’aquí, exportaven vi a tot l’imperi. “Els romans van apostar per produir molt. Va ser un motor econòmic. I es va democratitzar el vi, que gràcies a ells va arribar a totes les taules”, subrallta la responsable del CEAU Vallmora, Paula Lloret.

Image

A Vallmora ens deixen tastar vins amb els gots de fang amb què deurien haver begut els romans


Al jaciment s’hi va trobar el segell amb que marcaven les àmfores, una espècie d’etiqueta, la més antiga de la nostra història. Els romans bevien vi tot el dia. Dels seus tiberis ve l’expressió “posar aigua al vi” que és el que feia l’amfitrió per evitar problemes. 
 

Monestir de Sant Cugat: el vi dels monjos


Del llatí dels romans al llatí dels monjos han passat 1.000 anys d’història. El vi va continuar present durant l’època dels àrabs, que bevien menys alcohol. I va revifar amb la reconquesta cristiana. Els monjos van repoblar la zona sarraïna i van arribar a pactes amb els pagesos perquè plantessin cereals, olivera i vinya. Alba Rodríguez, del Museu de Sant Cugat, creu que té tota la lògica: “El vi s’associa amb el cos de Crist i el vi era la sang de Crist”. 

Image
El Monestir de Sant Cugat és un dels més ben conservats d'Europa i guarda històries com la del vi dels monjos


A l’Edat Mitjana, el propietari cedia la terra al pagès a canvi de dures concessions. El sistema va durar 1.000 anys. Fins a l’arribada de la fil·loxera.
 

Del Celler Cooperatiu al ViLab


La Cooperativa de Sant Cugat va ser la resposta a la crisi agrícola més important de la història. En aquest municipi del Vallès avui no queda pràcticament ni un sol cep plantat, però al s.XIX era un jardí de vinya, que s'estenia fins a Collserola i els voltants. Les terres eren propietat de gent poderosa, que cedia el dret als pagesos.Era el que s'anomenava dret de rabassa morta, és a dir el viticultor només podia cultivar el cep mentre estigués viu. Amb la fil·loxera, més de la meitat estaven morts i els propietaris van recuperar les seves terres. Els treballadors es van unir per forrmar cooperatives.

Image

El celler cooperatiu de Sant Cugat és obra de César Martinell, deixeble de Gaudí

El celler modernista de Sant Cugat és una joia arquitectònica. Sant Cugat va ser un dels llocs de Catalunya on hi va haver més vinya, però a finals dels anys 80 la Cooperativa va tancar, empès per la demanda de residència. Al davant del celler es recorda aquesta història i es mira al futur. Recentment han obert un nou espai, el ViLab, que connecta la història vinícola de Sant Cugat, amb el vi del futur.

​​​​​​Un contingut d'ENOTURISTA amb el suport de Barcelona és molt més i la Diputació de Barcelona.

També n'hem parlat a InstagramFacebookTwitter i Youtube.