Un senglar, una tortuga, una aranya i bombolles a Torelló

02 Setembre 2019
Un senglar, una tortuga, una aranya i bombolles a Torelló

ENOTURISME SENSE AVISAR

Torelló, el zoo de les bombolles

La finca de Can Martí (Gelida) és un paradís natural. Els Torelló hi viuen des de 1395. Abans ja hi havia guineus, perdius, falcons, conills, abelles, papallones... que avui segueixen campant per les 135 hectàrees, a redòs de vinyes, oliveres i boscos. Torelló elabora alguns dels vins i escumosos més cobejats del Penedès. Les visites són comptades i puntuals. Aquesta és la biografia no autoritzada d'un migdia d'agost, en plena verema. 


Plourà?

El cel amenaça tempesta quan arribem a Torelló. No és cap metàfora de Corpinnat: és el temps de finals d’agost. Tant si veniu des de Sant Sadurní com des de Martorell, la finca de Can Martí se us apareixerà com una vall de vinyes i boscos, grossa com un mini parc natural. Els vins i escumosos de Torelló (costa molt que no se t’escapi dir cava) surten d'una mateixa unitat. És dia de verema. Hi ha dos grups de treballadors que, de tant en tant, esclafeixen a riure. Els cabassos s’omplen a poc a poc. El conductor del tractor ni tan sols està assegut tota l’estona a la cabina. A Torelló la natura no es maquilla, ni s’empolaina, ni fa veure que és especial. Ho és. I punt.

Image

Del Mas de la Torrevella a Can Martí de Baix

Apartem la cadireta per seure al cotxe del Toni de la Rosa i Torelló (tres fills nets com una patena, perquè al cotxe no hi ha ni mitja galeta) i sortim a apamar la finca. Dos segles abans ho hauríem fet amb cavalls blancs. A dalt de la vall hi ha el Mas de la Torrevella, el punt d’origen de la família, que es remunta al 1300 i pico. Més de 600 anys! Compteu les generacions de la mateixa nissaga. Ocho apellidos del Penedès. “El pare era mallorquí”, etziba De la Rosa. Només els faltava tenir humor anglès. Frenada en sec. Baixem. A l’escorça d’un pi hi ha una bufanda de fang. “S’hi ha refregat un senglar”. Hi ha pels secs enganxats de l'escorça d'un bitxot que només Astèrix li plantaria cara. La natura es comporta com cal a Can Martí. Després creuem un pas de riera i la Maria Canuto, que porta comunicació, enoturisme i tortugues, aparta un exemplar petitó que creuava a pas lent. Si us plau, afegiu-lo al catàleg de fauna salvatge de la finca.

ImageDe 'parada i fonda' a hotel d'escumosos 

De tornada, la masia principal de Can Martí de Baix se’ns apareix en tota la seva esplendor. És un cortijo a la catalana, amb pati porxat, claustre i piscina. A l'edifici hi viu part de la família. Perquè Torelló és família. Es nota quan trobem Paco de la Rosa menjant. "És el segon esmorzar, Paco?", se sent en una mostra d'amor fraternal. Baixem les escales del celler com si baixéssim al pàrquing. La cava havia estat unes antigues cotxeres per carruatges que hi feien parada i fonda. Avui estan plenes d’ampolles d’escumós, aparcades sis anys de mitjana. Algunes, mínim dos anys; altres, més de deu. Tant de temps que fins i tot una aranya grossa com un llum de menjador s’ha mort d’avorriment i s'ha quedat petrificada en una de les gàbies. En Toni de la Rosa pren una ampolla i ens mostra els llevats. Els llevats són la vida d'un escumós (a veure si ho explicarem bé). S'obtenen dels microorganismes que floten en l'ambient. A Torelló és dels pocs cellers del país que són llevats naturals i autòctons, perquè en venen en sobres, com si fos Tang. Allò que hi ha dins de l'ampolla és exactament el que respira les vinyes: senglars, vent de mar, guineus, diàspora de pins, terra mullada i història.    

Image

La bicefàlia i la truita de patates  

Se'ns ha fet tard. Plou a bots i barrals. Quan entrem amb les sabates ben enfangades arriben dues plates amb embotits, truita de patates i pa amb tomàquet. El cel cau sobre els nostres caps just en el moment que en Paco de la Rosa volia continuar veremant. Mala sort Macabeu, bona sort per nosaltres. S'asseu a la taula. Obren un Torelló Finca Can Martí Brut i un Gran Torelló Brut Nature. El pa amb tomàquet banyat en oli de la finca ens retorna al gust de les coses ben fetes. Però la truita de patates està tant ben feta (però tant) que marida amb escumosos de més de 25 euros. Flipem observant com els dos germans es combinen, es complementen, es toleren, es busquen. Ou i patata. Els germans dirigeixen el celler, amb la supervisió de la mare, que té nom de princesa: Ernestina Torelló

Benvolguda senyora, torni aviat de vacances, sinó algun directiu de televisió fitxarà els seus fills per fer un programa de prime time. Ha deixat de ploure.

Aquí trobareu més informació sobre les visites a Torelló.