Pot la DO Catalunya sortir al 'RestCat' dels vins catalans?

03 Juliol 2019
Pot la DO Catalunya sortir al 'RestCat' dels vins catalans?

PRIMER CONGRÉS RESTCAT A BARCELONA

Per què la DO Catalunya atrau alguns dels grans cellers del país? 

La DO Catalunya no sol organitzar tastos. Tot i ser la Denominació d'Origen més gran del país, en demostracions de tast és més aviat discreta. En els últims 12 anys ha fet algunes de les estratègies de comunicació més freakys, com promoure un còmic (Vinòmics) per atraure nous públics al món del vi, d'on va sortir un curtmetratge (Bohèmia) que ha guanyat guardons a Nova York, ha  premiat els projectes més trencadors en el món de la comunicació del vi (Blocs DOCat) i ha contribuit a promoure la cultura del vi amb delicioses píndoles, com la Bacuspèdia o "Com fer-ho?", amb la cineasta Clara Isamat i el portal divulgatiu La Conca 5.1. Però per què la DO Catalunya és un pol d'atracció de cellers catalans? Per què una DO que va nèixer amb clara voluntat exportadora, de captar alguns dels grans productors del país per deixar més singularitat a d'altres DO's s'ha posat de moda? Aprofitant que en el primer Congrés RestCat es van reunir alguns dels grans cellers en un tast maridat, els d'ENOTURISTA els ho hem preguntat. Què té la DO Catalunya que t'hagi robat el cor?

Hora de dinar. Matí de ponències. Tarda de ponències. El migdia és el moment kit-kat? No és el moment DO Cat! Fa temps que la DO Catalunya s'ha posat de moda. Que en només 12 anys (12!) ha sabut captar 226 cellers en una estratègia marcada per la llibertat i la creativitat. El seu club és més permissiu amb algunes varietats de raïm que d'altres Denominacions d'Origen, però és igual d'estricte en els controls de qualitat. Per això té una clara vocació internacionalista i exportadora. Aprofitant la concentració de cellers que hi havia al Gran Foyer (la sala es deia així, què passa, no aneu a hotels pijos?) del Gran Hotel W de Barcelona, els d'ENOTURISTA vam passar a fer unes preguntes.

Una de les conclusions generals és que la DO Catalunya actua com una caixa d'eines per molts cellers que tenen una segona pell en d'altres llocs del territori. És el cas del celler Marco Abella, al Priorat. "Volíem fer un vi blanc que expressés la tipicitat del Priorat", ens explicava el director comercial, Joan Ayra, "però no teníem prou raïm blanc i en vam haver de portar una mica de la Terra Alta". La DO Catalunya embotella una part dels seus vins, que són considerats pel celler "una bona expressió de les nostres vinyes d'alçada, combinades amb d'altres raïms del país". Hi ha altres grans cellers amb ADN al territori, com Ramon Roqueta, amb 120 anys d'història, un símbol de la DO Pla de Bages, que també té alguns dels seus vins dins de la DO Catalunya.

És la DO Catalunya un catch-all de cellers? Tampoc és això. El sommelier Arnau Marco, que treballa per la cooperativa Sant Josep Vins, una de les més innovadores de la Terra Alta, reconeix que tenien unes "varietats internacionals de gran qualitat que no podíem donar sortida dins de la DO Terra Alta i sí podem fer-ho amb la DO Catalunya". Defensa que és una manera de protegir els seus associats, els pagesos. La DO accepta 19 varietats de raïm blanc i 17 de negre. Algunes d'elles no les sabries pronunciar si no ets de Bonn, com el Gewürztraminer. D'altres són d'una producció molt curta, com el Petit Verdot.

Seria la DO Catalunya una escola bressol per varietats forànies? Tampoc. Però és una "bona sortida quan vols fer vins amb varietats internacionals", segons la gerent del celler Clos d'Agon de Calonge. Clos d'Agon està format per sis socis suïssos que basen els seus vins en varietats estrengeres ben adaptades a l'Empordà. "La DO Catalunya va acceptar les nostres varietats", explica la també suïssa Maria Ortiz Hartmann. La bandera i el nom de Catalunya poden passejar-se per tot Europa, amb el potencial de l'Empordà, sense haver de formar part de les varietats autòctones que solen ser les que accepten les DOs territorials.

Hi ha grans cellers, que produeixen molta quantitat de raïm i en espais molt diferents de Catalunya que la DO els va bé per fer de super-glue del territori, com és el cas de Castell d'Or. El seu gerent, Jordi Amell, reconeix que la DO Catalunya "els dóna nom" i els obre portes de cara a captar clients i distribuïdors d'arreu del món. Tot han de ser cellers grossos, immensos en alguns casos? Sembla que no. La Imma Solé és l'enòloga del microceller Mas de la Pansa, que elabora tres vins, un dels quals a la DO Catalunya. El seu projecte és joveníssim (com ella) però deixa clar que la DO Catalunya "em va donar l'empenta necessària perquè de vegades et trobes molt sol i està molt bé que una DO amb potencial tracti bé els cellers petits i et pugui donar l'oportunitat de donar-te a conèixer".

Image


Hi ha altres cellers que necessiten un encaix perquè els seus vins surtin amb una DO. És el cas de Visendra, un celler que està situat a Les Pobles, a Aiguamúrcia, un espai pròxim a moltes d'altres DO que no podria fer vi embotellat si no fos per la DO Catalunya. O el projecte de Siscu Martí i Quim Vila (de Vilaviniteca) a Esparreguera, Ca N'Estruc, el primer poble després de la DO Penedès, que embotellen els seus vins a la DO Catalunya. O encara un altre exemple, els vins de Barcelona que la Cooperativa l'Olivera elabora a Barcelona, com són les vinyes de Can Calopa, les úniques que formen part de l'espai de la ciutat. 

La directora de Comunicació de la DO Catalunya, Sole Garcia Insua, creu que aquest ADN de fer coses innovadores és molt propi del país. Parafrasejant Mariano Rajoy diu "ja sabeu que 'los catalanes hacemos cosas', no?. La darerra aquest Congrés RestCat que ha servit per debatre com posar més vi català a les taules dels restaurants. Amb un cabàs de preguntes que la DO Catalunya, havia anat desant després d'anys d'experiència. Com aconseguir que es begui més vi català a les taules? Per què es demana més vi de La Rioja que de cap altre DO catalana en solitari? Com es poden millorar les estratègies perquè la diversitat i riquesa del vi català l'arribi a qui l'ha de demanar? No són preguntes fàcils de respondre i en parlaran més les conclusions dels debats, però està bé que es puguin fer si hi ha una DO important que les organitzi. Hi ha un país sencer esperant que feu les preguntes.