15 anys de Trepat negre, de la Conca a Nova York

12 Juny 2019
15 anys de Trepat negre, de la Conca a Nova York

EL PRIMER TREPAT NEGRE ES VA ELABORAR EL 2004

15 anys del primer trepat negre, símbol de la Conca

El Trepat és la varietat tradicional que identifica la Conca de Barberà. És un raïm negre, que dóna vins amb poc color i poc grau. Els trepats negres solen ser sedosos, especiats, amb un regust de fruita, lilàs i pebre. El 2019 la majoria dels 30 cellers adscrits a la DO Conca de Barberà, i dos més que estan situats a la comarca, elaboren monovarietals de Trepat negre. El juny del 2004 no se’n feia ni un. Zero. Aquesta és la història de com els vins de Trepat negre, amb només 15 anys, han aconseguit ser l’estendard de la DO Conca de Barberà a tot el món.


El Trepat és una varietat difícil. Ho diuen els que l’han plantat, l’han cultivat i l’han vinificat. És un raïm menut i lilós, que dóna vins amb poc color i poc grau. Els llibres d’enologia sempre l’havien identificat com una varietat òptima per fer vins rosats. Així havia sigut des de sempre. A l’any 1996, el Trepat viu una segona vida, quan és acceptat pel Consell Regulador del Cava com a varietat per fer caves rosats. Abans desenes de pagesos de la Conca havien arrencat els ceps de Trepat, cansats dels resultats. En el seu lloc hi van plantar les anomenades “varietats millorants”, moltes procedents de França, com el Cabernet Sauvignon o el Merlot. Aquests ceps sí que donaven vins negres de color fosc i grau elevat, on el Trepat hi podia tenir un cupatge anecdòtic. Són els negres que dictaven els cànons i demandava el mercat. Fins el 2004.

Image

Una mostra de la varietat Trepat, extreta de la Viquipèdia



Avui fa 15 anys el celler Carles Andreu, a Pira, va voler embotellar un vi negre. Tenien Ull de llebre, Merlot, Cabernet, una mica de Garnatxa i Trepat. Podia servir el Trepat per fer negres? En aquell moment ningú no ho sabia, perquè no s’havia intentat. Hi havia altres llocs del món en què s’elaboraven negres amb poc color, com el Nebbiolo, al Piamont italià. Però era una visió dels vins negres que en aquell moment, el 2004, no estava de moda. “Una mica per intuïció, per gosadia, o per desconeixement”- diu Carles Andreu- “vam començar a provar-ho.
 

El trepat: una varietat històrica a la Conca



Abans d’explicar-vos com va ser aquella aventura convindria situar el Trepat en la història de la Conca. És un raïm molt típic de la comarca, per bé que no es pot establir si és autòcton. Se sap que abans de la fil·loxera hi havia Trepat a tot Catalunya, especialment al Priorat o la zona de Lleida. El pas d’aquest insecte va obligar a replantar totes les vinyes, però el Trepat només es va conservar a la Conca de Barberà. Per què?

Image
Carles Andreu, al seu celler de Pira


Hi ha experts que ho atribueixen al clima. A la Conca, amb hiverns extrems i estius tòrrids, algunes primaveres es gelen les vinyes. En aquests casos, si el cep ja ha brotat, es perdrà bona part de la collita. Excepte en el cas del Trepat, que pot rebrotar, recuperant en alguns casos fins a la meitat de la verema. Per tant, després de la fil·loxera, el Trepat només sobreviu a la Conca, l’habitatge que l’ha mantingut viu fins avui, on es concentren la immensa majoria de ceps d’aquesta varietat a tot el món. Però fins el 2004 no hi havia ni un sol vi negre al planeta fet amb Trepat.
 

La verema del 2004, en què tot va començar a canviar



L’estiu de fa 15 anys, el celler Carles Andreu va intentar-ho. El treball va començar a la vinya. Volien baixar el rendiment dels ceps per intentar compensar el poc color i el poc grau. Van començar fent una poda en verd, que es feia a d’altres llocs del món, però no a la Conca. “Al mes d’agost vam començar a fer caure raïm a terra”, recorda Carles Andreu. “Els pagesos ens deien ‘què collons esteu fent?’”.

Image

L’estiu del 2004 la majoria de ceps de Trepat de la Conca de Barberà eren propietat de les Cooperatives, com la de Solivella o Sarral, que havien heretat les vinyes més velles. Els cellers relativament joves, com Josep Foraster, a Montblanc, no tenien ni un cep de Trepat. L’avi de l’actual propietari, Ricard Sebastià, les havia arrencat cansat dels resultats. “És que en aquell moment no estava de moda”, explica Sebastià. Avui en dia el Trepat de Josep Foraster és un dels “20 vins memorables per 20 dòlars” destacat pel crític de vins del New York Times Eric Asimov.
 

El New York Times destaca el Trepat



L’estiu del 2004 ningú no sabia si es podia fer un vi negre de Trepat. A Carles Andreu, un cop collit el raïm, anaven a cegues. Amb què es podien guiar? No hi havia referents. Sabien que els sortiria un vi de color apagat i amb poc alcohol. “Buscàvem que tingués subtilesa, que fos sedós”, uns referents que en aquell moment no s’atribuïen als negres. “És aquí és on vam veure que hi havia un camí a recórrer”.

Image

Ricard Foraster amb una samarreta que reivindica el Trepat


Però cultivar el Trepat no és fàcil. “A la vinya s’ha de veremar tard -explica Ricard Foraster- Necessita que hi hagi molt d’aire perquè els gotims no s’agrupin massa i s’acabin podrint”. La Conca és segurament un dels llocs que s’acaba la verema més tard de Catalunya i la darrera varietat a veremar és el Trepat. A més, està el tema comercial. El Trepat no era un raïm que agradés comercialment. Josep Álvarez, de Clos Montblanc, recorda que quan van començar el seu projecte, a Barberà de la Conca, van haver de plantar varietats franceses, perquè amb el Macabeu, la Parellada i el Trepat, “no hauríem pogut viure”. Actualment a Clos Montblanc tenen una producció de Trepat molt limitada, unes 3.500 ampolles del seu Únic Trepat.
 

"Fer un trepat negre és impossible"



La primera anyada de Trepat negre va ser estranyíssima. Ho recorda Carles Andreu. “Dos anys després de treure la primera ampolla de Trepat negre ve al nostre celler un veí i la seva filla. Era un home de 90 anys, que havia plantat i cultivat Trepat tota la vida. Jo li dic: ‘Joan, vine, que tastaràs un vi negre de Trepat’. I la seva contesta em va dir: ‘Carles, és impossible’.
 

Image
Les vinyes i el celler de Clos Montblanc


Durant els primers quatre o cinc anys no va ser fàcil. “Va ser com una travessa del desert”, recorda Carles Andreu. Algunes persones hi van creure des del primer moment. Cinc anys després dos cellers, Josep Foraster i Molí dels Capellans, van treure monovarietals de Trepat negre. Ricard Sebastià va haver de tornar a plantar els ceps que el seu avi havia arrencat. El Trepat no només sobrevivia, sinó que creixia.
 

El triomf del mercat exterior



El 2009 Josep Foraster van treure al mercat un negre de Trepat. “La majoria va anar cap a l’exportació, sobretot a Nova York”, explica Foraster. Uns distribuïdors americans, T. Edward Wines & Spirits, el va tastar abans d’embotellar-lo i es va quedar un terç de la primera anyada. Abans que el vi arribés al mercat americà li van fer una altra comanda encara més gran. “Va ser una aposta arriscadíssima- recorda Foraster- La majoria de les primeres 10.000 ampolles es van vendre a Nova York.

Image

 

Article d'Eric Asimov al diari The New York Times, parlant del Trepat (a l'esquerra)

Dos anys després, el crític de vins del New York Times el va descriure com “un estrany negre elaborat 100% amb trepat, cultivat a Catalunya, a la regió de la Conca de Barberà, al nord-est d’Espanya. Normalment el trepat serveix per elaborar rosats i caves. Per si sol és pàl·lid, fresc, lleuger i amb aromes de cirera, amb un toc de xocolata amarga, resulta deliciós quan es serveix lleugerament fred”. Acabava Eric Asimov dient “de vinyes de més de 50 anys”. Però si l’avi de Ricard Foraster les havia arrencat! Eren terres llogades del celler. No ha sigut fàcil mantenir el Trepat. Ningú els ha regalat res.
 

"Estem orgullosos de la decisió"




 “Avui estem orgullosos d’haver pres la decisió -assegura Carles Andreu- però moltes vegades prenem decisions i ens equivoquem. En aquesta no ens vam equivocar. També hi ha moltes vegades que no l’encertem”. Ricard Foraster creu que “encara hi ha molta feina a fer pel Trepat, ens cal explicar-ho a molta gent i que s’entengui”. Josep Álvarez, de Clos Montblanc, aplaudeix que des del Consell Regulador s’hagi apostat per aquesta varietat i creu que s’ha de valorar “que tenim una varietat que no la pots trobar enlloc més del món”. “La gent que som inquiets, que som tossuts, havíem de provar-ho”, raona Carles Andreu.

Image

Un dels darrers trepats a aparèixer al mercat, el 12@ del celler Carles Andreu



L’èxit del Trepat també és una suma d’inquietuds. Elaborar-lo, saber-lo vendre al món i fer-lo créixer. Aquest atreviment defineix els vins negres de la Conca de Barberà. El Viver de Celleristes, únic a Catalunya, també dóna una idea de l’embranzida que hi ha a la comarca. Aquesta setmana es celebra la desena edició de la Festa del Trepat, una trobada que ha popularitzat el terme ‘trepatejar’. Vist en perspectiva, avui la majoria de cellers de la Conca fan trepats negres, a més d’excel·lents rosats. Sigui quin sigui el futur del Trepat -que avui ocupa més o menys la meitat de l’extensió vinícola de la comarca- estan lligats un amb l’altre. Trepat i Conca. Conca i Trepat. Com uns siamesos antics que els rebesavis haurien imaginat si haguessin sigut prou atrevits, prou bojos o prou trencadors.  “Fèiem vins negres- sentencia Carles Andreu- però ens faltava la identitat”