Salustià Àlvarez: "El vi del Priorat s'identificarà pel lloc on neix"

27 Maig 2019
Salustià Àlvarez:

Entrevista Salustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat

Amb la presentació de la nova classificació dels vins, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat culmina un quart de segle de feina, somnis i ambicions. A partir d’ara, els cellers que ho vulguin podran diferenciar els seus vins entre Vi de Vila, Vi de Paratge, Vi de Vinya Classificada i, finalment, Vi de Gran Vinya Classificada. El Priorat imita les grans regions del món, especialment França, que qualifica entre 'cru' i 'grand cru' els vins que provenen de les finques més singulars, per història, producció i qualitat. Una catalogació que haurà de certificar la DOQ Priorat. El gran canvi es produirà a partir d’aquest any, quan les ampolles dels cellers que ho vulguin ja podran etiquetar amb la nova catalogació, presentada sota la campanya “Els noms de la terra”. El més important serà el nom de la finca i del poble, per davant del productor o la marca. El Priorat vol que el territori pesi més que les persones. Comença un gran esforç comunicatiu perquè tots els consumidors entenguin aquesta nova catalogació.



Expliqui el canvi de catalogació per algú que no sàpiga res i vagi a comprar una ampolla de Priorat...

Ho intentaré fer amb un símil. Imagina’t que estant lluny sents parlar en català. El primer que faràs és dir de quin indret de Catalunya vens, després de quin poble, i a mesura que et va coneixent fins i tot t’acabes identificant per la família. El que volem fer és això.

Identificar cada vi del Priorat pel poble i la vinya d’on ha sortit?

Volem que el vi que surt del Priorat s’acabi identificant per l’indret on surt. Cada vegada el món del vi té més gent amb capacitat de conèixer més, amb voluntat, que té més informació i que és més savi,… Per tant, tota aquesta saviesa que es pot posar dins d’una ampolla, volem que la puguin identificar.

‘Message in a bottle’, que cantava The Police.

No fem res més que dir a l’etiqueta d’on venim i volem que el consumidor trobi el pedigrí de l’ampolla.    

Què vol dir amb el ‘pedigrí’?

Hi ha determinats productes que són emocionals. Això ho intentem transmetre, també. El vi ja no està dins del producte necessari per viure. És un producte emocional.

I què vol dir?
 
La gent busca un arrelament social amb el vi. Aquest arrelament li hem de fer fàcil. Si el vi és emocional hem de podar trobar-li una identitat. De manera que quan vagis a sopar a casa d’uns amics els puguis dir que és un Priorat, d’un poble determinat i d’una finca concreta.

Dins de la DOQ Priorat hi ha 9 pobles, 12 àrees geogràfiques, 459 paratges, 1500 vinyes i prop de 2100 parcel·les. Com s’ho faran per explicar-ho?

Amb un discurs entenedor. A diferència d’algunes opinions que diuen que com més complicat pitjor, jo penso que a la gent no li preocupa tant saber les varietats com el pedigrí. A la gent li agrada poder identificar el vi i poder explicar el que hi ha a dins de l’ampolla.

Els cellers que vulguin qualificar una finca determinada hauran de demostrar a la DOQ la traçabilitat perquè el Consell Regulador la pugui certificar. Això és només un primer pas?

Això és un pas essencial. Nosaltres garantim que allò que fan els viticultors es correspon a una realitat. Per tant, sense aquesta eina d’indentificació seria impossible. Hem estat 17 anys treballant amb el convenciment que un dia volíem arribar fins aquí. Ara ja tenim la possibilitat tècnica i humana per dir “senyors, qualsevol empresa del Priorat pot garantir l’origen del raïm en base a un crèdit de confiança que li fa el Consell Regulador”.

Serà obligatori?

No. Ho podrà fer qui vulgui. Qui no vulgui no estarà obligat i no té per què modificar res de tot el seu projecte.

Quins avantatges tindrà pel consumidor?

L’avantatge pel consumidor i pel Priorat, per un que ha nascut aquí com jo, és que per fi les ampolles són els nostres ambaixadors. Les ampolles porten el nom del meu poble, d’aquells indrets on de petit jo anava a conrear vinya. Per tant, permet-me l’expressió: “això és un puto plaer!”.

En una ampolla posarà el nom de la finca perquè sigui tant coneguda com el nom de la marca. El territori per davant de les persones?

Exactament. Fa 20 anys els nouvinguts del món del vi que van arribar al Priorat em parlaven que el món del vi era mundial i que les ampolles de vi corrien pel món. En canvi, sempre em parlaven que el Priorat era un món de coses petites.

Un Priorat petit en un món global…

Aquell era un Priorat de projectes familiars. Era un Priorat que ens havíem de donar a conèixer per la nostra capacitat familiar de fer cada projecte…En aquell moment això no s’entenia perquè Espanya, Catalunya, anava cap a un projecte global, a concentrar la producció. I és clar no coincidíem.

Fins que finalment ha arribat el moment?

Jo crec que el món estava esperant que passés això. Fa 20 anys ens volíem fer una foto de família i érem 14 cellers a tot el Priorat. Teníem 17 marques. Un d’aquests nouvinguts em va dir “tant de bo tinguéssim 100 empreses”. Avui en dia tenim més de 400 marques. Tenim més de 100 empreses.

El Priorat marca el camí?

No ho sé. La realitat del dia a dia m’ha confirmat que no només aquell senyor estava encertat, sinó que hi havia tot un món que estava esperant que a Espanya, que a Catalunya, passés això.

Com ha sigut el procés?

No ha estat fàcil. Nosaltres no hem fet més que sortir en un moment adequat. Després de 25 anys estem un un moment que jo no diria que és còmode, ni garantia de res. Però sí és un moment en què aquest consumidor internacional, nacional, fins i tot la botigueta de la pròpia població està tremendament agraïda de que siguem capaços de tres coses…

A veure…

Primer sentir-nos orgullosos de la nostra feina. Segon, que siguem capaços de tenir una empresa familiar, agrària, fruit d’una vinya familiar. I tercer que siguem honestos en tot el discurs.

En quin sentit?

Aquesta honestedat ve per dir “aquest vi el faig jo, però no és tant cert que sigui perquè jo sóc molt bo, sinó perquè aquell territori, aquella vinya, és capaç de donar-nos uns raïms que jo no haig de ser capaç de fer malbé.