"El patrimoni de pedra seca del Bages és faraònic"

13 Maig 2019

JOAN SOLER, PRESIDENT DE LA DO PLA DE BAGES

“El Bages ha tornat a renéixer i busca la seva identitat”

Joan Soler flueix. El president de la DO Pla de Bages arriba tranquil·lament a la Casa de la Culla de Manresa. Calmat i amb un somriure. Té temps de mirar els ceps de mandó plantats en una vinyeta abans de posar-se davant de la càmera. Calma. Bonança. “A veure com flueix tot això”, confessa abans de començar. És amable, s’atura en cada topant. Les respostes són molt més llargues del què llegireu a l’entrevista. “Us estic parint unes respostes”, esbufega. Parla amb passió. Feliç com un anís. Flueix. Sense mirar el rellotge.

 



Com definiries la DO Pla de Bages?

És una zona que reneix després d’una llarga història. Sabíeu que va ser la zona de vinya més gran que mai ha tingut Catalunya?

No.

El 1892, abans que entrés la fil·loxera, el Bages tenia 27.200 hectàrees plantades. Un cop superada la plaga, cap al 1920, se’n tornen a plantar 22.000.

Avui en dia només queden 480 hectàrees!

Perquè al segle XX la gent va donar l’esquena al paisatge. No va ser culpa de la fil·loxera que es deixés la vinya en aquesta comarca. Va ser la industrialització al voltant dels rius Cardener i Llobregat, que es van emportar la gent a treballar a les fàbriques tèxtils, a les colònies industrials.

La fàbrica va guanyar la vinya.

Per això ara tenim al Bages vinyes envoltades de bosc, que és molt singular de la nostra zona i aporta característiques especials als nostres vins. El bosc que tenim avui en dia al Bages és el paisatge de l’abandó.

Què va passar?

La història d’aquesta comarca es pot explicar a través de la vinya. Des de l’època dels romans, fins a la caiguda de l’Imperi i les exportacions; els musulmans; la reconquesta a través dels monestirs, aquí especialment a Sant Benet; al Bages Nord hi ha els cups picats a la pedra del S.XII i XIV. Fins a una explosió de vinya entre els segles XVII i XIX, que és quan es construeixen les primeres tines de pedra seca que hi ha al Bages.

Per què es van construir?
 
Quan les masies es van fer massa petites per encabir-hi tot el raïm que es collia en aquesta comarca, els propietaris de la terra van començar a donar permís als parcers perquè es construïssin tines a peu de vinya. Allà hi podien fer els vins.

Quin és el llegat?

És ara quan tornem a mirar tot el patrimoni dels boscos que veiem que els avis dels avis feien bancals perquè les feixes permetien una millor entrada d’aigua. Això donava garanties per seguir cultivant en terres fèrtils.

Avui és la comarca que té més patrimoni de pedra seca de Catalunya...

El patrimoni de la pedra seca és bestial. És faraònic. Tenim milers de quilòmetres de marges, 5.000 barraques de vinya escampades pel territori. A les valls del Montcau hi ha un patrimoni de vora 200 tines. Són visitables i tenen un  interès cultural i històric de primer nivell.

Unes tines que avui estan amagades als boscos, que es van anar deixant. Per què han passat tants anys per tornar-les a valorar?

És realment quan el tèxtil se’n va, que allò que pertany a la terra, torna. Sentim una crida de la gent a recuperar aquesta memòria vinculada a la nostra terra. Després d’una baixada constant de la vinya, als anys 80 reneix.          

I com ha renascut?

Ara és una zona que torna a estar consolidada, amb la seva identitat a la vinya, amb les seves varietats, i amb ganes d’evidenciar la qualitat dels vins per la singularitat d’aquesta terra.

Quina singularitat?

És una zona de climes extrems: estius calorosos i hiverns freds. Això ajuda a fer maduracions molt tardanes. A més, la poca producció fa que el raïm concentri totes les sensacions: frescor elevada i respecte per l’expressió de les varietats.

Quines varietats? Les pròpies o les foranes?

Les varietats foranes ens van ajudar a fer renéixer la zona als anys 80. Donen vins amb molt bon color i estructura. I les varietats noves, que justament són les més antigues, com el Picapoll negre, el Sumoll o el Mandó. Són vins més elegants, llargs, frescos, aeris...

Com és aquesta convivència?

Aquesta generació tenim la responsabilitat de no perdre més diversitat varietal. La DO ho comparteix amb els cellers de la zona. El futur del Pla de Bages serà compartit entre les varietats velles recuperades i les varietats que van arribar durant els anys 80. Moltes d’elles han vingut per quedar-se.

El futur serà divers...

Després que als 80 busquéssim varietats internacionals per renéixer, ara hi ha un rebot inevitable cap a la identitat. Per nosaltres és molt rica. Aquesta generació estem intentant fer de baula entre l’herència del passat i el futur.

Ara hi ha 14 cellers de vi i un de cava. Teniu previst que creixin?

Si en aquesta zona hi havia hagut 27.000 hectàrees de vinya, vol dir que aquesta terra s’estima el cep. Posant en valor la nostra història estem animant el nombre de cellers. Ara doblem els que van començar fa 25 anys.

Aquí cultiveu varietats blanques, com el Gewürztraminer, que són més pròpies de climes continentals... Aquí no noteu el Mediterrani?

Al Bages tenim un decalatge de prop de 15 dies de retard en la verema. Això afavoreix varietats de cicle curt, més nòrdiques, que aquí es desenvolupen molt bé. Ens estem trobant que totes les varietats locals són de cicle mig o llarg.

El Picapoll és la varietat més coneguda del Bages. Com és?

Dóna vins sense un excessiu grau alcohòlic, dominat per les notes cítriques, des de la pinya fins a la pell de llimona raspada. A la boca dóna vins amb textura, molt frescos i molt fàcils de beure.

Vostè és president des de fa 4 anys, com li agradaria que fos la DO?

M’imagino una DO que ha de créixer inevitablement en vinya, perquè necessitem una massa de viticultors treballant la vinya una altra vegada. M’imagino una zona que mantingui la bona entesa entre cellers, per projectar-se de manera creativa cap al futur.

Quin futur?

Un futur absolutament divers. Al Bages fem Cabernets molt diferents als de Bordeus o el del Penedès, que el tenim més a prop. Però també amb un augment de la importància de les varietats velles, que estan tornant i ens ajudaran en la nostra autoestima.

Com voldrien que fos l’enoturisme?

Hem d’agrair l’interès de la gent que vol venir a veure’ns i sentir-nos molt afortunats. Treballem l’agricultura en un sector que desperta cert interès. Això et dóna marge de maniobra per treballar de manera diferent.

De quina manera?

Darrera del viticultor hi ha un relat, que s’acaba expressant de manera molt clara en el seu producte. Hem de seguir explicant aquest amor a la terra, les idees que ens mouen a treballar la terra.

Explicar una història?

Per això potser no cal fer un gran muntatge enoturístic, sinó saber transmetre què fem amb ànima. Explicar què t’està movent per tirar endavant la vinya, que més que un negoci és un canal d’expressió de com et mires el món.

Com l’observeu?    

Doncs si pot ser aprofitant per obrir una finestreta cap a la consciència de quin menjar comprem i on el comprem. Facilitar un consum més responsable i proper. Trenar petits circuïts d’economia que fixin la gent a la terra. Teixir unes xarxes que acabin donant caràcter a la terra.