"Els enòlegs d'avui són la generació millor formada"

17 Abril 2019

RUTH TROYANO, PERIODISTA ESPECIALITZADA EN ENOTURISME I SOMMELIER

"El nostre paisatge no existiria sense els pagesos"

La Troyano és de les periodistes especialitzades de qui es parla amb un article femení al davant. En aquest sector un “la” és senyal de respecte. Se l’ha guanyat, entre altres coses, escrivint vuit ‘Retrats de vi’ sobre joves enòlegs del país: Anna Espelt (Empordà) Roser Amorós (Conca de Barberà), Toni Sànchez Ortiz (Priorat), Xavier Garcia (Alella), Francesc Ferrer (Terra Alta), Miquel Palau (Pla de Bages), Sergi Colet (Penedès) i acabat de sortir del forn, Maria Sangenís (Priorat). Són llibrets menuts d’edició acurada, amb precioses fotos de Maoz Elikiam i publicats per la Universitat Rovira i Virgili. La Troyano (un altre cop l’article al davant) també retrata. O daguerrotipa, perquè el seu és un retrat cisellat, artesà, poètic. És inquieta com els seus rínxols i sincera com el seu somriure. Si una cosa no li agrada l’explica. I si una cosa li agrada la festeja. Gravem aquesta entrevista durant el Comuvicat, on ha participat en una de les taules rodones sobre la comunicació en el món del vi. És una de les periodistes més actives a les Xarxes Socials, que tot així, reivindica el paper, els llibres i la lletra impresa.     



Comencem...

Jo necessito sempre un boli a les mans, que sinó no puc parlar. T’agafo el teu.

AgafI... En plena era digital, escrius llibres tradicionals amb fotos i edició acurada. Quina classe de bogeria li han diagnosticat els metges?

És la bogeria del periodisme a foc lent. No concebo explicar les coses des de la superficialitat i sé que el món digital és el que vivim, en el segle XXI. És fantàstic poder estar connectats tot el dia...

... però

... però penso en el repòs, la calma, la tranquil·litat. Són llibres per llegir amb temps. El paper ens dona aquest punt de tranquil·litat. Tots, quan volem calma, volem una bona copa de vi i un llibre.

I oblidar el mòbil.

És veritat que la informació circula en el món digital d’una manera veloç i jo sóc una fan total, però penso que per parlar de manera tranquil·la, calmada, en profunditat sobre el món del vi el paper ho resisteix.

Que no mori el paper?

Jo sóc una ferma defensora dels diaris de diumenge, i dels llibres, encara que siguin curts i petits, per cada dia. Encara que només puguem llegir dues o tres pàgines al dia, perquè el ritme veloç ens fa consumir més digital que imprès.  
  
Per què paper?

És una aventura compartida amb la Universitat, que és paper també, no és món digital, que ens porta a tenir aquestes petites joies que intentarem preservar i mantenir.

Aquesta sèrie de llibres són novel·les de no-ficció sobre enòlegs catalans. Té un estil Truman Capote...
   
M’encanta (rialles). Les vostres preguntes em fan sortir del convencionalisme. Es fantàstic pensar que Truman Capote i els meus llibres poden tenir algun tipus de similitud.

Són reportatges periodístics molt documentats en forma de novel·la curta...

El món del vi necessita el món editorial, com necessita també l’audiovisual. Hem d’explorar totes les oportunitats. No ens podem quedar a la columna del diari. Hem d’avançar cap a llibres que fomentin la cultura del vi.

En quins aspectes?

En molts vessants. Que gent del món de la sociologia s’apropi al món del vi, que el món de la comunicació s’apropi, que els enòlegs, els sommeliers s’apropin i escriguin. Cada veu té un matís diferent i crec que el món del vi ho aguanta tot. I no ho ha fet en els últims anys.

Què proposa?

És una oportunitat que el món editorial també tingui aquest interès per recollir la veu d’especialistes en molts àmbits per situar el món del vi allà on li pertoca. Ahir ho deia en una de les conferències del Comuvicat, que som un país petit, com diu el Lluís Llach, però no tenim mitjans convencionals que parlin del món del vi.

Per què els enòlegs?

Fer vi són moltes mans, però també hi ha una persona que acaba dirigint la orquestra. El que he trobat és que són persones amb una habilitat comunicativa molt gran, que tots es reivindiquen primer com a pagesos.

Ah, sí?

Cap d’ells és l’enòleg amb bata que fa 10 o 15 anys teníem estereotipat. Trepitgen la vinya perquè la volen entendre i comprendre des dels inicis. A més són molt bons comunicadors, amb habilitats i competències lingüístiques.

Com són els llibres?

No són tècnics, en cap cas. Són llibres escrits des d’una visió més poètica, social, humana, paisatgística, que el que volen és transmetre sensacions, les que fa l’enòleg quan fa el vi i també se’l beu.

Image
Un dels darrers 'Retrats de vi', el que protagonitza Xavier Garcia, del celler Alella Vinícola.


Després d’escriure aquests llibres, què ha descobert?

Que són la generació millor formada d’enòlegs d’aquest país. És gent que s’ha format a la nostra universitat, a Catalunya, que han viatjat fora, que han après d’avis i de pares, i que ara estan fent vins amb una llibertat absoluta.

I que tot va començar a la Universitat? Aquests llibres formen part de les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.  

La ciència i la tècnica que dóna la Universitat, aquest abric, els ha servit per agafar cos, múscul, igual que els viatges. Però ara són molt lliures a l’hora de crear i de fer vins.

Com treballen?

Ho fan molt des de l’experimentació, des de la intuïció,... Sovint salten pors i barreres que la mateixa universitat, amb els protocols sobre com fer vi els havia posat. I això és fascinant i increïble.

Què han aportat?

Una diversitat, una eclosió de vins molt diversa, de nord a sud del país, de la la muntanya fins el mar. Penso que a l’enòleg se l’ha d’escoltar molt més.

Què diuen quan veuen el llibre publicat?

Tot això ho he dit jo? Doncs, sí. Ets tu en primera persona. He intentat reproduir-los al màxim. I a vegades potser no s’escolten prou, perquè tenen el dia a dia està tant ple de coses que no s’adonen de tot allò que absorbeixen...

Per què és una veu que s’ha d’escoltar?

Com s’ha d’escoltar la veu del sommelier, no? Que és qui després trasllada aquest vi del celler a la taula, l’acompanya i el posa en valor. S’ha d’escoltar els enòlegs perquè estic convençuda que tenen un vincle indestructible amb la terra.

Són pagesos que fan vins?

Els vuit que he fet estan en contacte permanent amb la terra, per bé que tinguin equips de viticultura mai renuncien a un dia de poda, no renuncien mai a participar a la verema, i això el que fa és imprimir un caràcter molt especial en els vins.  

Quin caràcter?

Bé, un dels enòlegs em va dir al llibre que amb una mateixa varietat poder fer vins radicalment diferents. Entre d’altres coses perquè les persones també són diferents. I això és una de les coses que vol posar de manifest el llibre.

Els enòlegs haurien de signar els seus vins?

Un vi ens pot agradar, però quan coneixem la persona que el fa i ens agrada, ens agrada doblement. En una visita enoturística, un client satisfet comprarà el doble. Hi ha un vincle emocional, personal, humà, en el món del vi, que no tenen altres begudes o altres aliments.

Hauríem de conèixer els enòlegs com coneixem els directors de les pel·lícules?

Conèixer les persones que hi ha al darrera és fonamental i l’enoturisme ho està facilitant últimament. Jo crec que hi ha un efecte indirecte entre l’activitat enoturística. De dir “he estat en aquest celler, m’han tractat molt bé, he conegut la persona que fa els vins, he de regalar un vi i aquest sé que al darrera hi ha una intenció humana molt gran”.

Un vi és una persona?
 
Darrera d’un vi hi ha una persona, amb una manera de sentir, d’interpretar un tros de terra. A més és la persona que cultiva el paisatge, que el manté, que el preserva.

El pagès que guarda el paisatge.

El nostre país vitivinícola no seria res si no hi haguessin hagut pagesos que haguessin cultivat costers impossibles, vinyes extenses, àmplies, varietats molt difícils de treballar. Per tant, els ho hem de reconèixer.