"Som com un Au Fènix, reneixem de les cendres"

06 Març 2019

ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA COOPERATIVA DE GANDESA, PERE BOVÉ

"Quina alegria quan el meu pare ha tastat el vi del centenari i m'ha dit: Xiquet, això és una meravella"

La Cooperativa de Gandesa ('La Coope') ha fet 100 anys. A finals de febrer van fer una gran festa que va convertir la Catedral del Vi de Gandesa en una espècie de casori. Una exposició mostra la seva bonica història, tràgica, delicada, autèntica i valenta. Saber que avui, un segle més tard, la Cooperativa continua reiventant-se és una gran senyal pels revolucionaris. Ells són la força d'un poble en un temps marcat per les grans empreses. El desig de sobreviure, de perviure i de viure un futur en què la Terra Alta ha d'escriure un altre capítol, sense fil·loxera, sense guerra, sense pobresa, sense totes aquelles etiquetes amb que la Cooperativa ha crescut forta com un roure, sana com una galta de pagesa. Veurem si la 'Coope' del futur continua tenint nom de dona. Fins ara tots els presidents han estat homes. L'actual, Pere Bové, ens atèn amb una copa de Puresa a la mà, un dels vins que han embotellat en motiu del centenari.

 


100 anys!

Penseu que aquí hi ha un esforç tenaç durant molt temps i molta il·lusió en un futur. Això crec que ho hem transmés en el vi que hem embotellat per commemorar el Centenari.

Són dos vins, un negre de carinyena i un blanc de garnatxa que es diuen Puresa...

Crec que hem transmès això que us deia. Tant els vins blancs que per excel·lència a la Terra Alta els representa la garnatxa, com la Carinyena, o com el Morenillo, que ens l'han reconegut i ja podem dir que el tenim. Crec que quan la gent els provi veurà que hi hem posat molta il·lusió.

Són 100 anys estranys. Gràcies a la fil·loxera van fer la Cooperativa, gràcies a la Guerra Civil les dones van ajudar a edificar aquesta Catedral del Vi,... Tot això es veu en la mostra que han fet per aquests 100 anys...

Jo moltes vegades dic que som com l'Au Fenix, que mos refem de les cendres. Allí podeu veure unes cendres. Signifiquen haver de cremar els ceps que van infectar-se amb la fil·loxera. Això mos comporta que començem a plantar nous injerts,... I quan ve la Guerra Civil pensem "què farem"? Doncs farem vermut i de 1932 al 1954 en vam fer. Ara fem vins i vins dolços... Intentem sobreviure.
 



Vostès van ser emprenedors per força!

Jo crec que hem tingut moltes ganes de viure en este territori. Hem utilitzat l'enginy. L'esforç i la tenacitat el tenim. Van aconseguir a l'any 1919 fundar la Cooperativa i la van construir en un any. Un any! Jo ara hi penso i crec que avui no s'hauria pogut fer. Hem sigut capaços de moltes coses i ara es lo moment dolç, perquè la Terra Alta , a través de les Garnatxes del món, nos han ubicat en el mapa. Veurem si tenim sort i podem continuar escalant.

Ara s'ho creuen?

Nosaltres sempre ens ho havíem cregut, però com que és molt difícil tot, mos havia costat. Però ara, quan la gent et reconeix, després ens ho hem cregut. Sabem fer i sabem estar. Ara és lo moment àlgid, inclús abans de les 'Garnatxes'. Fa molts anys que estem fent vi. Primer la gent no els tastava perquè es pensava que a la Terra Alta es feien vins de 16 o 17 graus. Ara la gent quan el prova diu que és una meravella i crec que estem en el bon camí.

Què li diuen els seus pares o la seva família, que són pagesos, quan veuen que vostès han girat el mitjó...

En certa manera, ells també van girar el mitjó, però potser no van girar-lo del tot perquè no podien... Fins que un s' arriba a posicionar, les dificultats econòmiques que sempre tenim a les Cooperatives... I ara et diuen que sí. Avui una de les alegries que he tingut és donar a provar el vi al meu pare i m'ha dit "Això és molt bo, xiquet, això és una meravella". És una alegria per a mi.

 


Avui les cooperatives fan una feina tant vàlida com fa 100 anys?

Al 1919, amb la Mancomunitat, i d'això no se'n va fer gaire publicitat, la gent del poble també va comptar emb el suport de l'esglèsia. Entre tots, ho veuen com un element de canvi a la societat. Durant molts anys potser no ens ho crèiem, però veus que la unió dels pocs viticultors que estem a la Cooperativa podem fer coses excel·lents.

Com s'imagina el futur?

A banda d'això només ensenyar el patrimoni, la cultura, el treball social (hi ha entre 15 i 20 persones que tenen un salari a la Cooperativa). I això que no hi ha cap amo, ni "director-gerente", ens dóna una cosa bona...  Tothom participa i qualsevol treballador o soci pot dir que considera que no estem en la línia correcta i podríem mirar de solventar-ho.

Entre tots ho decideixen tot?

Crec que el fet de ser molts a prendre la decisió, ens ajuda a triar millor.

A més tenen una Catedral que és un gran lloc per fer enoturisme...

Pot durar 100 anys més. Suposo que la societat es transforma però menjar i beure haurem de seguir-ho fent, no? Si la gent tasta els nostres vins i els productes de quilòmetre zero han de sentir-se animats per venir-nos a visitar. Hem fet un treball important i això en un moment o altres se'ns compensarà.