Carles Luz, alcalde de Gandesa: "La Terra Alta està més viva que mai"

CARLES LUZ, ALCALDE DE GANDESA I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA TERRA ALTA

“Durant molt temps hem estat estancats, però avui estem més vius que mai”

L’alcalde de Gandesa ens atén a les nou del matí a l’Ajuntament. A aquesta hora ja hi ha força gent feinejant. Li proposem sortir a buscar “paisatge”. Triguem dos minuts a deixar enrere el nucli urbà i encarar el camí del Calvari. Si el nom sona us a tortura i crucifixió és que no teniu prou cultura de Passió. Això és una cosa que a alguns gandesans els sobra: passió per la seva terra. Carles Luz és de les persones que ha capgirat el futur de la Terra Alta. Preparem la càmera, enfoquem el paisatge i gravem... Però el so no es grava bé... i hem de tornar a començar.

Perdoni, no s’ha gravat res...

No passa res...

Ens havia quedat xulíssima...

Hòstia. No sé si ho podré fer tant bé (rialles)

A l’entrevista anterior havia dit “endogen” tres vegades. Ho busquem al Google. Vol dir “que actua de dins cap a fora, que es forma a l’interior d’un organisme”. És una manera de veure les coses molt important. Durant molts anys, la Terra Alta s’ha mantingut aïllada de les grans ciutats i ara és un tresor.  

Li pregunto el mateix que a la setmana passada el president de la DO Terra Alta... Per què tothom els hi diu “La Terra Alta està molt lluny”...

La veritat és que m'ho diuen moltes vegades... Però jo també els dic que la Terra Alta està tant lluny de Barcelona com Barcelona de la Terra Alta. És bidireccional. A més, quan veus aquest paisatge, aquest entorn, aquests valors,... Crec que ha valgut la pena fer aquest trajecte.

Baixar al sud sempre ha costat més que anar al nord?

Sí. Ha sigut una tendència que sobta però entenc que Catalunya és un país ric amb qualitats i actius endògens molt grans. S'ha de fer territori. La Terra Alta i el Sud, que hi ha hagut una tendència de mirar com si estigues a la banda del sud a baix. Però té uns actius molt importants que permet oferir aquesta riquesa i qualitat de vida.

Com a alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal, ha viscut en primera línia un canvi important a la Terra Alta. Com ho ha viscut?

Ho he viscut amb passió i amb molta il·lusió de tirar endavant aquest projecte. Sí que és veritat que he estat al capdavant de les institucions però ha sigut transversal. Jo l'he liderat, però és gràcies a la gent que s'ha cregut els seus actius. L'exemple més clar és com la DO Terra Alta ha revaloritzat la Garnatxa, una varietat autòctona de la Terra Alta. A la campanya van dir que només havíem de vendre el que som nosaltres, la nostra autenticitat.

Només sigues tu mateix...

Això ens ha servit pel vi, però també ho hem fet amb diferents sectors, com el patrimoni, la cultura, la tradició, l'oli... i això és el que ens ha permès vendre la Terra Alta dins de la transversalitat.

És una lluita com a col·lectiu, com els passa amb els molins de vent?
 
Haig de dir que nosaltres, com a ciutadans de la Terra Alta i del país entenem que la implantació eòlica és important. Hem d'anar cap a una energia sostenible, que estiguin integrades dins d'un país...

Però...

Però entenem que la massificació no pot ser. A la Terra Alta estem apostant per uns valors endògens que són paisatge, cultura, patrimoni, que és vi, que és oli,... Tot això no pot ser compatible amb una massificació.

Hi ha més molins de vent que enlloc a Catalunya.

Entenem que avui hem dit prou. Per això, amb la DO al capdavant, les entitats socials de la comarca de la Terra Alta, la plataforma, l'Ateneu La Pastora i els polítics ens hem afegit al manifest per dir “no volem la massificació eòlica".
 


Què li diria a la gent que vingués a la Terra Alta atreta per la Ruta del Vi?

Que tenim un territori extraordinari, que allò que fa uns anys teníem diversificat i que no li havíem parat prou atenció, avui és un dels valors més importants. A la Ruta de Vins, que hem presentat fa poc, estem oferint aquell salt qualitatiu que han fet els cellers.

El Vi de la Terra Alta hi ha estat sempre. Ara hi ha una altra manera de veure’l i de beure’l.

Avui en dia s'estan construïnt uns cellers que no només fan vi, també ofereixen enoturisme, patrimoni, cultura, gastronomia,... al mateix espai. Tot això està provocant que aquell turista que venia un dia i feien una cosa en concret, ja sigui la Via verda, ja sigui paisatge, dinar, fer un tast de vins i marxaven, avui ja s'estan quedant. Lo ventall de possibilitats que hi ha avui a la Terra Alta és extraordinari.

Hi ha uns grans actius naturals...

Avui pots fer la Via Verda, que tenim una xifra de 50.000 usuaris anuals, lo paisatge de les muntanyes de Cavalls, Pàndols, les Roques d'en Benet i els Ports d'Horta-Besseit. Tot això, afegit al tema gastronòmic, enoturístic i oleoturístic s’està dinamitzant. Han de venir a descobrir una comarca que durant molt de temps ha estat estancada, però avui està més viva que mai.
 


Ara els joves ja no marxen. Aquest és un gran canvi...

És veritat que la Terra Alta és una comarca que ha patit el despoblament, la fugida de talents i la gent jove. Però en aquests últims anys hi ha hagut un salt qualitatiu. S'ha apostat per tots aquests actius endògens. Ens hem trobat amb gent jove que marxa a estudiar enologia i torna i ara està al capdavant dels cellers. Això és molt important. Poder vendre, no només la professionalitat i l'ensenyament que han tingut aquestes persones sinó la passió a l'hora d'elaborar aquell vi i de vendre aquell vi.

A la Ruta del Vi han sumat prou actius per configurar una bona oferta?

També ens trobem amb el tema de la restauració. Avui al capdavant dels restaurants hi ha gent jove que s'ha anat a professionalitzar a les escoles d'hostaleria i han tornat al territori. Tot això és una mesura petita, però hi ha unes xifres que inviten a l'optimisme, perquè estàs veient que la gent jove, allò que abans no li feia massa cas, avui s'està apostant per un futur millor que a la comarca de la Terra Alta, que en definitiva és qualitat de vida...  

Ara sí. S’ha gravat tot. Gràcies.

(rialles)