"Busquem un Robinson Crusoe per descobrir un territori verge"

04 Març 2019

JOAN ARRUFÍ, PRESIDENT DE LA DO TERRA ALTA

“Busquem Robinsons Crusoes per descobrir un territori verge”

La Terra Alta no és una illa deserta. Però la metàfora del president de la DO és encertada. Viure al sud del sud també té coses bones. La comarca es manté salvatge, verda, autèntica. El despoblament que durant anys ha escampat els joves a les ciutats més grans ha deixat un paradís de ceps i un patchwork de vinyes, amb permís dels molins de vent. La Terra Alta és el Far West català (o el Far South). Però hi haurà una veritable revolució el dia que els pixapins calculem que hi ha la mateixa distància de Barcelona a Gandesa, que de Barcelona a Figueres.

 


Quantes vegades t’han dit: “Ui,  la Terra Alta està molt lluny!”?

 Moltes i és una cosa que no entenc. Normalment ho diu la gent de ciutat. Des de Barcelona fins aquí hi ha la mateixa distància que a la inversa, i a nosaltres no ens sembla massa lluny. Estem a dues horetes, no massa més.

Quan la gent ve aquí i veu el paisatge canvia aquesta percepció?

Totalment. Crec que necessites venir a la Terra Alta per viure-la. Per viure el seu paisatge, la gent, la gastronomia,... Quan arriba aquí, la gent s’enduu una bona imatge, perquè els rebem molt bé.

Aquí la gent és més autèntica?

La Terra Alta i la seva gent sempre han estat molt receptius a les visites. A través dels vins sempre hi ha hagut visites. Tenim temples històrics com la catedral del vi de Gandesa o del Pinell de Brai. Molta gent ve a visitar-los. I molts cellers petits sempre han tingut vocació de fer venir la gent per beure com treballen.
 


D’uns anys cap aquí, la gent de la Terra Alta també s’ho creu?

El que hem de fer, o estem fent ara, és una mica més difícil: és unir-nos entre tots per fer un producte i que la gent entengui que no és una distancia gran, i que hi ha una zona poc massificada i per descobrir. També hem de tenir en compte que els hàbits de la gent han canviat: els horaris de feina, la gent té més caps de setmana lliures, més disponibilitat econòmica i social per desplaçar-se. És un moment dolç per poder ensenyar productes nous i la Terra Alta és un producte nou i de qualitat.

Jo sóc un ‘Barcelonauta’, que peso 80 quilos, i haig de desplaçar el meu cos fins a la Terra Alta... i el sofà tira molt. Com em convenceries perquè vingués?

És una molt bona pregunta. Et donaria 1.000 arguments.  Però el sofà tira molt

També hi ha sofàs a la Terra Alta?

Sí, també es pot descansar aquí. És buscar una cosa diferent, una autenticitat diferent, un paisatge i un clima diferent i sobretot, sobretot la seva gent. Tenim una manera de fer, parlar i actuar diferent.  Ni millor ni pitjor però catxonda i això està xulo.
 


En quina mesura l’èxit de la Garnatxa Blanca fa d’ambaixadora de la Terra Alta?

És el màxim comunicador que tenim a la Terra Alta. Penseu que se’n fan set milions d’ampolles. Per tant, va a set milions de persones o més, perquè el vi es comparteix. Poden descobrir un segell que hi fica al darrere “Terra Alta”.  I esbrinar que Terra Alta és una regió que està al sud de Catalunya i que a més fem la garnatxa blanca.

Fa setmanes veu presentar la Ruta del Vi de la Terra Alta. Què voleu transmetre?

El que faltaria és aquesta unió d’empreses, aquesta sinèrgia entre actors i empreses dins del  territori per comunicar el mateix missatge i professionalitzar les visites. Amb l’amabilitat que tenim, podem oferir més qualitat, si cal, al consumidor. I sobretot comunicar-ho. Ensenyar a la gent que visitar la Terra Alta és un luxe, que no està lluny i que es pot arribar al cor del sud de Catalunya i la seva gent.

El meu sofà ja no és tant còmode...

És que això és una experiència, i és el que volem oferir.  Busquem aquest client que vulgui ser un Robinson Crusoe i descobrir un territori verge. A altres llocs això no hi és.
 


Algun secret, alguna debilitat personal que ningú no sàpiga de la Terra Alta?

Hi ha coses molt senzilles i bàsiques. Per exemple, al meu celler faig una visita al poble vell de Batea. Una de les coses que m’encanta fer és anar a casa del capellà, agafar-li la clau de missa, que és molt gran, obrir la porta de missa i la gent es queda al·lucinant.

Amén...

Anem a veure un celler, a tastar vins però passem per l’església. I pels que no són catòlics, encara té més mèrit. És una manera d’arribar a la gent més pròxima. D’actius n’hi ha. Estem a la vora d’un poblat ibèric, on comença la història. A la vora d’un cementeri ibèric, també. Tenim paisatge, cultura, gastronomia, història, gent… bé, és magnífic! Es nota, pi, que sóc terraltí i m’estimo el territori?