"Alella vol ser una boutique com les de Passeig de Gràcia"

08 Gener 2019

ANDREU FRANCISCO, PRESIDENT DEL CONSORCI DE LA DO ALELLA I ALCALDE D'ALELLA

"Treballem per convertir la DO Alella en una veritable destinació enoturística"

El president del Consorci de la DO Alella flirteja amb les metàfores immobiliàries (immobiliàries a Alella!) i sap caure dret. "Mira, fa 10 anys Alella era un pis amb moltes possibilitats, cosa que en ple 'boom immobiliari' volia dir que calia reformar-lo de zero", assegura en una entrevista. Ara, en canvi, "el pis està fet i s'ha reformat la cuina i el bany. I ens falten els elements de decoració per aconseguir que la gent hi vulgui venir a viure. És a dir, per convertir Alella en una veritable destinació enoturística". Però Andreu Francisco no és un venedor de pisos: és l'alcalde d'Alella des del 2003. Actualment també presideix el Consorci de la DO. Si us ensenyèssin el pis de mostra, us el quedaríeu?

- Què ha passat aquests darrers anys a Alella?

- El 2006 demanem un Pla Estratègic de turisme per avaluar si tenim potencial. La conclusió que vaig treure és "un piso con muchas posibilidades". Avui hem avançat molt. Fa 10 anys vam entendre que calia treballar més enllà del municipi, amb els cellers i els ajuntaments perquè tinguessin consciència del potencial.

- I avui, què són?

- Ara el pis està fet i s'ha reformat la cuina i el bany. Ara falten els elements de decoració per convertir Alella en una veritable destinació enoturística. Són els detalls perquè quan veguis el pis diguis "aquí hi voldria viure!"

- Quin marge es dóna?

- Crec que entre dos i quatre anys podem convertir Alella en una destinació enoturística de qualitat. Al poble d'Alella abans hi havia un hotel amb 10 habitacions. Fa tres anys van rehabilitar una casa antiga i van fer-hi 34 habitacions. Ara hi ha dos propostes d'hotels que seran reals en cinc anys: un és de quatre estrelles i 12 habitacions, i l'altre de 5 estrelles i 80 habitacions. Això és fruit de regenerar l'imaginari i creure en el potencial d'Alella.

- I cap on s'imagina que aniran?

- Doncs penso que caldria portar-nos al concepte de 'boutique' de Passeig de Gràcia. Un lloc reduït però de molta qualitat. Això portarà més feina i caldria intentar-ho a mig termini. Portem 10 anys picant formigó armat. 

- M'encanten aquestes metàfores de constructor en un lloc tant assetjat immobiliàriament...

- Estem transformant un territori que es va convertir en una zona residencial i mica en mica anem recuperant la pertinença al vi per fer-ne una activitat de lleure. Hi ha molta gent que s'ho creu. La revista Papers de Vi ens ha ajudat molt a creure en el projecte. Tenim un horitzó i anem a poc a poc.

- Si m'hagués de vendre un pis, què diria?

- Hi ha tres valors que ens són identitaris. Primer, la proximitat amb Barcelona. Som la vinya de Barcelona. La ciutat es veu des dels turons. Segon, que tenim una varitetat pròpia, com la Pansa Blanca. I tercer, que estem treballant perquè tota la produccció de vi sigui ecològica.

- Això seria increïble...  
   
- Crec que seríem els únics de tot l'estat. Ara ja ho fan a la majoria de cellers. I podem fer-ho perquè ens movem amb més agilitat que altres vaixells més grans. Tenim recursos escassos. Som molt petits. Però si cal fer rectificacions, les podem fer ràpid.

Image
Andreu Francisco és alcalde d'Alella des del 2003. Actuament presideix el Consorci de la DO Alella, que agrupa prop d'una trentena de municipis.


- Com ho explicarà al món?

- Estem a 15 quilòmetres de Barcelona, que és un dels referents del turisme mundial. Però difondre aquesta idea és complicat. Ens caldrien més diners per fer anuncis a la televisió, per exemple. Sort en tenim de les Xarxes Socials! Nosaltres no podem competir en diners, però sí en agilitat i en ganes.

- Així doncs, la Gàl·lia d'Astèrix que deia fa uns anys per definir Alella, ara va a la una?

- Ara hi ha implicats al projecte vora 50 privats, entre restaurants, cellers, allotjaments i botigues que estan dins de la Ruta del Vi. Ja va pel tercer any. Som 30 municipis i Santa Coloma de Gramanet està en vies d'entrar. La DO podria anar des del Besòs fins al Tordera.

- Com veu els cellers d'implicats en el projecte?

- Estan fent propostes molt interessants en enoturisme. Hi ha coses que cadascú portava anys fent pel seu compte i ara han acabat entenent que no cal competir amb el del costat. Fa més de 10 anys que es va començar a treballar per promocionar el territori basat en el vi i la gastronomia. Hi ha hagut un procés de transformació, de canvi de mentalitat.

- Però a Alella es fa vi des de fa molts anys, què va passar?

- Aquí es fa vi des dels romans! Fa uns dies vam inaugurar una entrada a l'autopista directa al celler romà de Vallmora, a Teià. Pero ha calgut generar complicitat amb els privats, perquè els cellers s'obrissin i fessin propostes. Sembla una cosa que és òbvia, però no ho era.  Fa 10 anys anaves a un restaurant i et costava trobar vi d'Alella.

- I això s'ha fet amb la complicitat de l'administració?

- Al 2010 comencem a engrescar ajuntaments que havien perdut la identitat vinícola. Les vinyes, amb la presió urbanística van cedir. Però on hi va haver més resistència va ser al municipi d'Alella. Des de fa vuit i nou anys també hi ha un Cicle Formatiu de Grau Superior en Màrqueting i Publicitat en el sector vinícola a l'Institut d'Alella.

- I amb aquesta expansió creu que ajudaria a canviar el nom de la DO Alella per un de més ampli?

- Aquest nom es deu a dos moments històrics. Al 1906 quan es crea el sindicat agrícola Alella Vinícola. L'altre a meitat dels anys 50, que es creen tres DO: Rioja, Jerez i Alella. És cert que una part important de les vinyes estan a Alella. Ara hi ha més cellers a Alella que fora. És un aglutinador del territori.