“Alella està tan a prop que està massa lluny”

10 Desembre 2018
“Alella està tan a prop que està massa lluny”

QUIM BATLLE, PRESIDENT DE LA DO ALELLA

Alella s’ha de despullar de tòpics. Que siguin més o menys certs no vol dir que donin una imatge realista. Que si és la DO més petita de l’Estat... Que s’hi fan vins blancs fàcils de beure... Que està a tocar de Barcelona... Sí, però no. La imatge de la DO Alella s’ha d’explicar millor, amb un relat enoturístic consistent, perquè la gent que podria descobrir una destinació natural de primera no passi de llarg, com els trens o els cotxes de l’autopista. En parlem amb el president de la DO Alella, Quim Batlle.

Image

“Alella és una gran desconeguda”


La frase pot sonar recurrent, però en gran part és certa. Ho sap bé el president de la DO Alella. Des de la Plaça de les Glòries al primer celler de la DO Alella hi ha amb prou feines 12 minuts. La DO hauria de ser el destí més pròxim de milers, milions de turistes que aterren a Barcelona, però hi ha altres destins que s’emporten aquest premi. Destins que han construït un relat únic, diferencial del que ofereixen. Alella no l’ha desenvolupat encara, però ho té tot al seu favor menys els calers. El principal enemic és desmuntar la imatge d’Alella que proporciona veure-la des de l’autopista, la Nacional o les vies de tren de la Renfe. Alella s’ha de descobrir. Per què no comencem de la manera més senzilla: posant un enorme cartell que convidi. Visit Alella!

ImageNo és cap dibuix... són les vinyes d'Alella Vinícola


Vinyes verdes vora el mar


Què hi ha dins de la DO? D’entrada molt més del que es podria imaginar. “Som 28 municipis que en total tenen (només) 224 hectàrees”. La vinya que ha resistit a Alella ha lluitat contra l’urbanisme més ferotge. “Fa 40 anys només a Tiana hi havia 300 hectàrees”, recorda Quim Batlle. Ceps contra xalets. Boscos contra autopista. La vinya de la DO Alella s’amaga entre urbanitzacions, apareix del no-res com una sorpresa. El pla gegantí de vinya d’Alella és un miratge instagràmic. Les partides són petites, despentinades, amagades, pigades de cases i xalets, de piscines i garatges. D’aquí que no es facin grans produccions ni milions d’ampolles. Perquè Alella és la Gàl·lia d’Astèrix. Què voldries visitar tu? Roma o el poblet dels druïdes?

Image
El celler Can Roda està ubicat en una casa construïda per la família Bonaplata a Santa Maria de Martorelles


Atractius turístics


El Maresme té un enorme passat marítim, com encara avui en dia es veu als ports. A primers del segle passat, les fortunes d’ultramar van permetre construir palaus modernistes, que s’han conservat a prova de segles en els pobles i carrers de la comarca. La visita modernista culmina als cellers, alguns obra de Jeroni Martorell, una veritable catedral del vi. Altres són masos ben conservats, gràcies als patricis de Barcelona, com els Bonaplata, o cellers que s’han construït sobre antigues plantacions, com Can Boquet. I jaciments antics, que testimonien la relació mil·lenària del vi a la zona. El patrimoni és magnífic. En aquests pobles tot està obert, perquè hi ha molta gent que hi viu. El turista sempre hi trobarà activitats i opcions, per a tots els públics. I si s’avorreix de beure vi trobarà un cinema a menys de cinc minuts.

Image
L'EcoResort Mas Salagros està situat en indret privilegiat de Vallromanes


Immensament única


Sí, la DO Alella és una de les més petites de l’estat. Però això no la menuda. És un regne de mar i muntanya, que s’estén des de Badalona fins a Calella i des de Mataró fins a Granollers. A més, hi ha una grandiosa oferta turística, una enorme capacitat hotelera i restaurants d’una qualitat molt superior a la resta de destins enoturístics. Alella és un nom ancestral, històric i conegut, però redueix 28 municipis a un de sol. Quan en realitat la DO ha anat incorporant socis i cellers. Projectes joves, cellers antics que s’han rejovenit, d’altres molt nous encara, tant que no tenen ni un celler, però els seus vins tenen un futur brillant.  

Image
El Restaurant l'Era d'Arenys de Munt té una extensa carta de vins, la majoria de la DO Alella 


La Vall del Sauló


La DO Alella té un paisatge únic. El mar bressola els ceps de la primera línia de municipis. El vent refresca el raïm de la Serralada de Marina i s’escampa Vallès endins, des de Vallromanes fins a Granollers. Tota aquesta terra té un sól característic: el sauló. És una terra fina, sorrenca, amb capacitat de retenir la humitat, que pot aportar frescor als vins. El seu aliat natural és la Pansa Blanca (o el xarel·lo, al Penedès) que també té una gran capacitat de fer vins amb criança. Els vins blancs d’Alella, que tota la vida havien estat els vins de Barcelona, tenen ara una gran oportunitat per presentar-se com a diferents, exhuberants i únics.

ImageMiquel Aldana està al capdavant del restaurant 'tresmacarrons' d'El Masnou 


Encara hi ha molta feina per fer


“Als cellers els recomanaria que plantessin varietats adaptades. Tenim una gran Grenatxa, un sumoll preciós, un gran espai pel Picapoll, per exemple, que és ben diferent del que es fa al Bages”, va enumerant Quim Batlle. Si Alella es creu el seu potencial, si Alella aprofita bé aquest flux turístic perquè faci d’ambaixador dels seus vins, si Alella aconsegueix crear un relat senzill i definible per al turista... els seus vins aguantaran l’estrebada. No necessiten quantitat. No els caldrà fer només blancs: els negres i els escumosos són boníssims i els dolços, impressionants. Tot això ho sap el president de la DO, Quim Batlle. Qui no ho sabíem érem nosaltres.

Image
El restaurant Can Duran és una excel·lent parada i fonda si passeu per Alella