Sis propostes per descobrir la DO Alella més sorprenent

03 Desembre 2018
Sis propostes per descobrir la DO Alella més sorprenent
DO ALELLA


Alella, el paradís a quart d’hora de Barcelona

Tan a prop i tan lluny. Alella manté una distància prudent amb la capital catalana. Des de la rotonda de la Plaça de les Glòries, en direcció Badalona, anireu resseguint el camí del mar. El vell camí del primer ferrocarril de l’Estat. Badalona, Montgat, El Masnou, Premià, Vilassar de Mar i Mataró... Ja heu fet el camí del mar i de les vies. Però la DO Alella és molt més gran, tot i ser la DO més petita de l’Estat. Serralada de Marina amunt teniu Tiana, Alella, Teià, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera.  I carena enllà, dins del Vallès menys oriental sense ser, encara occidental, Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles i Vallromanes. Alella és un paradís, amb diferents espais, capes, carenes. És salvatge, urbanísticament i natural. Una terra de contrastos amb vins especials. De prop, juraríeu que és una espècie de Priorat amb mar i sauló.

Image

Les vinyes des de la DO Alella són de postal

L’Alella modernista i el celler “Alella Vinícola”

Una manera de començar a apamar la riquesa cultural de la DO és centrar-vos en la seva “capital”: Alella i en un moviment artístic concret, el modernisme. El creixement econòmic de finals del s.XIX i principis del XX van propiciar la burgesia desposseïda de palaus. Els grans arquitectes modernistes, els pares de l’Art Noveau, els van construir a mida per aquella aristocràcia nova, cruixent, comerciant. Alella té una fantàstica ruta modernista, que podeu consultar a l’Oficina de Turisme.

Image

El celler d'Alella Vinícola és una catedral del vi 


El final d’aquest viatge, si voleu, l’heu de culminar al celler Alella Vinícola. És el celler més antic d’Alella. La seva construcció data de 1907 i és obra del genial Jeroni Martorell, un dels deixebles d’Antoni Gaudí. Estem davant d’una de les catedrals del vi de Catalunya, la majoria de les quals es troben a Tarragona. L’edifici de la Societat Civil Cooperativa d’Alella manté intacte l’esperit pioner dels creadors del vi de Barcelona, famós arreu del món sota la marca “Marfil Alella”. Avui en dia han modernitzat l’espai i els vins reinterpreten el paisatge d’Alella: sauló, sol, vent i Mediterrani. Una visita indispensable, per tastar i comprar vins i perquè no, quedar-vos a dinar al restaurant.
 

Els Jardins de Can Jalpí d’Arenys de Munt i el Restaurant l’Era

L’enoturisme és perfectament compatible amb els menuts. També si les criatures figuren entre la llista dels 10 més buscats de l’FBI. Alella té plans per cansar-los a ells, mentre vosaltres descanseu. La ruta “children-friendly” comença als impressionants Jardins de Can Jalpí, a Arenys de Munt. Porteu pals d’escombra amb un mitjó ple de roba vella simulant un cavall, perquè realment és un lloc que crida la cavalleria. Hi ha un castell de pel•lícula, original del s.XII però perfectament restaurat en una casa residencial que va fer construir August Borràs. Hi ha un parc meravellós, que s’adapta a totes les edats i escales de trapelleria. Fins i tot hi ha un parc d’aventura. Ideal per cansar-los.

Image

Al recinte del restaurant, tot el que es veu és natura


Després us heu de donar un homenatge en un restaurant que concordi amb els vostres deliciosos angelets. A Arenys mateix, molt a prop, hi ha el Restaurant l’Era. És un parc natural camuflat a la part baixa d’Arenys. Heu d’entrar-hi per descobrir fins a quin punt descansareu asseguts amb vistes als jardins, mentre els nens s’esbraven en un espai interminable, a prova de dimoniets. L’Era és un restaurant que cuida a les famílies, als grans grups i també a la gent que va sense menors. Per ells té espais reservats. I és un espai que mima els vins i que ofereix una carta de vins d’Alella que us permet fer enoturisme de manera fàcil i pràctica, combinant plats variats amb vins irisats d’Alella.
 

Santa Maria de Martorelles i la Masia de Can Roda

La DO Alella és la més petita de l’Estat. Però això no la fa menuda. El seu territori inclou 30 municipis, des de Badalona fins a Granollers, des de Montgat fins a Cabrils. Un cop heu enfilat la part alta d’Alella, creuant la Serralada de Marina, el paisatge és torna nou. Del pi mediterrani passeu a l’alzina. És com fer un salt del mar a la muntanya. Un cop passeu Vallromanes, descobrireu una terra diferent, més rústica, més autèntica, menys turística encara, però altament atractiva, preciosa. Deixeu-vos encisar pel paisatge.

Image

És una masia preciosista, per fora i per dins


Els enoturistes no es poden perdre una parada al celler Masia Can Roda. L’espai és el d’una gran casa senyorial, antigament propietat de la família Bonaplata de Barcelona, ni més ni menys que els impulsors de la primera màquina de vapor a l’Estat. El casal conserva l’aire senyorial intacte, com una postal dels estius dels nostres avis gravada a sol, vinya i mestral. És una preciositat, gràcies al bon gust dels seus propietaris. Però no només és bonica per fora. S’elaboren vins fabulosos: des de blancs de Pansa Blanca fins a rosats deliciosos, escumosos de qualitat i fins i tot fantàstics aperitius, vins dolços i negres de llarg recorregut. Sense cap mena de dubte un celler perquè atureu el temps. Perquè us perdeu mentre us trobeu a vosaltres mateixos.
 

El Parc Natural de la Serralada del Litoral  i Mas Salagros

Pareu atenció si el que necessiteu és una desconnexió total i absoluta, a tocar de Barcelona, sí. Però prou lluny perquè un cop allà oblideu que portaveu mòbil, que rebeu correus, que us envien whatsapps. El Parc Protegit de la Serralada Litoral té una xarxa de camins divertits i assequibles. Com la Roca Foradada, la resta arqueològica més antiga de Vallromanes. Un gran bloc de pedra en què hi cap una persona asseguda des de l’any 2700 abans de Crist. Imagineu quanta gent haurà reposat els seus glutis! Passejos solitaris, agafats de les mans, amb nens, també per grups, amb l’objectiu de perdre-us en una terra antiga, ancestral, salpebrada de masies i cases rurals. Sabíeu que només a Vallromanes hi ha 36 fonts? És una Amazònia tranquil•la, moderada, suficient. Però no només d’aigua viu l’enoturista.

Image

Es pot anar a dormir, a dinar o fer una copa. Tot ajuda a desconnectar.


La DO Alella és prou gran per passar-hi més d’un dia. Si busqueu un lloc on fer parada i nit, un dels espais és el Mas Salagros, l’EcoResort de Vallromanes. S’ha pres molt seriosament que t’oblidis de tot allò que portaves a la motxilla. Així que t’ofereixen activitats com golf, passejades per la natura, ioga, classes d’estiraments per enfortir el cos i l’anima. No és un lloc ecològic d’etiqueta: és el primer ressort de l’Estat 100% ecològic. Té un circuït termal de pel•lícula, una oferta  gastronòmica d’alta qualitat feta amb productes mediterranis i una carta de vins d’Alella per robar-vos el cor. Ideal per regalar.
 

El Masnou, els pirates i el Restaurant Tresmacarrons

És normal visitar El Masnou i tenir ganes de quedar-te. Això ja ve d’antic. Els pirates la volien assetjar i el poble conserva encara alguna de les fortaleses per plantar-los cara. Des del port estant, amb un fàcil recorregut a peu, trobareu Can Teixidor, una masia fortificada a prova de pirates. Hi trobareu un celler que probablement dati del s.XIV. De seguida arribareu al Parc del Llac, on hi ha el palauet del primer Marquès d’El Masnou. Un passeig agradable, que podeu seguir fins a Can Targa i Can Xala, una antiga masia a tocar de la platja i una antiga fàbrica.

Image

És un restaurant petit i acollidor


Si busqueu un restaurant que enraoni amb el territori heu d’anar al Tres Macarrons. Hi fan una cuina comarcal i de temporada. La sala està abocada al mar i els peixos i mariscos són acabats de pescar, però el restaurant també està  ajocat sobte la Serralada del Litoral, d’on hi surten els horts i els productes de la terra. Terra, Mar i Restaurant, com un triangle en cap cas macarrònic, malgrat el nom. Escriurem els plats i semblarà que us ho xiuxiuegin a l’orella: Parmentier de patata amb ou a 63º, ceps i cansalada amb el Foranell Picapoll 2015 del celler Quim Batlle,... Hi ha menús degustació d’un gran nivell a preus que van des dels 59€ pel Tradició fins als 95€ pel de Temporada, amb maridatges de vins a banda. Sens dubte, un homenatge al Maresme i la DO Alella que té una estrella Michelin.
 

Els miradors d’Alella i el Restaurant Can Duran

La DO Alella és molt més gran del que sembla, evidentment sobrepassa el municipi Alella. Però no perdeu detall de la “capital” de la DO. De les moltes rutes que proposa l’Oficina de Turisme us recomanem la dels miradors. És un veritable passeig google-earthic per la DO. Alella és sobretot un miracle urbanístic. La seva bellesa ha permès que la sobrepoblessin, que hi arrenquessin els ceps i que hi plantessin xalets i cases d’indianos. Però els ceps que resisteixen aquesta lluita són preciosos, retallats contra l’horitzó de la terra i el mar. Són un miracle que cal observar des dels turons privilegiats del Mirador del Bosquet, amb un fàcil accés a peu des del centre urbà o el Mirador dels Nou Pins, que ofereix una mirada circular a Barcelona, el Parc del Montnegre, la Serralada del Litoral i el mar,... el mar. El mar que canta: “vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga...”

Image

Aquest restaurant d'Alella vol mantenir viva la seva història


Si us poseu en pla poètic, heu d’acabar al restaurant Can Duran d’Alella. Les seves parets han vist passar moltes històries d’Alella. Els retalls de diari que pengen curosament dels quadres, les rajoles de ceràmica, les vigues de fusta, les taules i cadires de fusta noble, a joc amb la barra del bar. És un espai modern, on no sembla que hagi passat el temps. On esperaríeu trobar un cau de poetes modernistes, o uns viticultors tastant un Pansa Blanca, o uns indianos vestits de color crema. Hi fan carta, un menú “sui generis”, tapes i entrepans, amb una senzilla carta de vins. Quedareu embadalits pels seus plats generosos o per la seva autenticitat.