Salustià Àlvarez: "Vigilant la massificació ens morirem de gana"

15 Octubre 2018
Salustià Àlvarez:

Fotografia de portada i del reportatatge de Rafael López-Monné cedides per la DOQ Priorat

Entrevista a SALUSTIÀ ÀLVAREZ, president de la DOQ Priorat

Els vins del Priorat són coneguts arreu del món. Quan l'enoturista arriba a la comarca atret per la qualitat i la peculiaritat dels seus vins es troba una zona que, turísticament, encara no ha decidit si vol fer el salt a la Primera Divisió. "Els cellers ja hem fet la feina per atraure els visitants", sentencia el president de la DOQ Priorat. "Falta que els actius turístics, comercials i culturals es posin al servei dels visitants: no pot ser que diumenge a la tarda estigui gairebé tot tancat". El model està a debat: "Cada vegada que des del territori sento a dir que anem amb compte amb l'overbooking, penso que vigilant això morirem de gana". Els nous operadors imiten els ceps: podrà ser dur el terreny, però amb esforç pujaran al cel amb escala.    

La duresa del Priorat

Image

El Priorat és un territori abrupte, de natura dura, amb costers que desafien la gravetat, amb cingles airejats i terrers lluminosos, que torren el raïm a l'estiu o glacen els ceps a l'hivern. El Priorat és un patchwork immens, impossible de simplificar. La DOQ és un estoig de microclimes, de corrents d'aigua, d'aire, amb solanes i obagues, vinyes verticals. Els ceps esprimatxats rebenten el sòl de pissarra amb una força inimaginada. El resultat són grans de raïm xics, tics, mics, camacurts i becarics, d'una pell assotada pel clima. El fruit és escàs, patit i petit. Però únic, complex, riquíssim. Si allò que no et mata et fa més fort, el Priorat és una fàbrica de màrtirs. "La comarca marca un caràcter fort", avisa Salustià Àlvarez, "Si per alguna cosa som coneguts no és precisament per a la nostra senzillesa".
 

L'encant de la complexitat

Image

El turista que visita el Priorat atret pel vi, descobreix que també hi ha un santuari vegetal. I això ho canviarà tot. "El turista descobrirà que la identitat dels nostres vins la dóna el territori, però la complexitat la interpreta diferent cada elaborador". És una sorpresa pel visitant anar tastant el Priorat i descobrir que no hi ha manera d'encasellar-los. Cada vi obre una nova gimcana: saber de quin horitzó ha nascut aquest vi. La DOQ està fent un enorme esforç per anar identificant cada terrer a l'etiqueta: Gratallops, Porrera, Bellmunt, El Lloar, etc. Però l'enoturista no ho tindrà fàcil per trepitjar la vinya. L'accès és complicat i moltes visites se centren en el tast o l'explicació des del celler.
 

La maduresa turística

Image

La qualitat dels vins permet entendre també per què els vins del Priorat són més cars que la resta. "Són molts anys de qualitat, identitat i persistència", diu Àlvarez. La missió de la marca col·lectiva Priorat és intentar que la "qualitat sigui cada vegada més elevada i que la identitat es mantingui fidel". Però el Priorat té una personalitat pròpia. És petit, autèntic i dur. Els establiments s'estan preparant per l'enoturisme de primera, però en aquesta transició hi combat la ruralitat, la tradició, la por. Per això, des de fa anys, hi ha un grup d'irreductibles que viu a la comarca i un exèrcit de gent que s'hi desplaça per donar servei als turistes. Això complica en gran mesura que els establiments obrin en diumenge a la tarda i tanquin els dilluns o els dimarts, per exemple, com passa a zones turísticament més madures, com la costa de Tarragona o Morella. Falset exerceix com una capital del vi, però si ja costa trobar forns de pa, pastisseries, museus o botigues obertes diumenge a la tarda, què es pot demanar a llocs com La Vilella Alta, Poboleda o Margalef? Hi ha un debat sobre l'overbooking, explica el president de la DOQ, però vigilem que això no ens acabi matant de gana.


Un pla integral per al Priorat

Image

Les iniciatives d'enoturisme més fluïdes són privades. El turista que visita un celler, passeja per la muntanya, es queda a dinar o vol quedar-se a dormir té una oferta increïble, però encara poc explicada. Els establiments que volen fer coses ben fetes són pocs i estan molt sols. Han de convèncer el forn de pa, la carnisseria, el bar, la botiga de vins o el taller mecànic. Fins i tot la Cartoixa d'Scala Dei, el gran punt d'atracció turística, té uns horaris limitats, igual que les (poques) oficines de turisme. El Priorat podria ser el gran pulmó de ciutats com Barcelona, Lleida i Tarragona, però algunes nits el visitant pot trobar els pobles una mica inhòspits, sense llocs on sortir, volent quedar-se a l'hotel, esperant que surti al sol i tot torni a obrir. I no només a les nits. Alguns migdies, si surts tard de visitar un celler, perquè has gaudit de la visita, has comprat vi i has begut de gust, pot costar trobar un lloc on dinar. "Si surto d'un celler i vaig a cinc restaurants i tots estan plens, i haig de marxar del Priorat, dubto que vulgui tornar", assenyala Salustià Àlvarez. "Encara que siguin dos llesques de pa ho haig de poder fer. Sinó és que no tenim vocació turística".
 

El pulmó verd 

Image
Des de fa anys el Priorat s'ha convertit en un lloc de peregrinatge de devots del vi. Els irreductibles que assenyalem en aquest article han entès que cal estar 24 hores de guàrdia els set dies a la setmana. Això us garantirà una estada fèrtil i generosa. Sinó, haureu de contractar paquets turístics a mida que us deixaran menys llibertat per fer la vostra. Passejar pel Priorat, capbussar-se en la natura, tastar vins, sortir a la vinya, menjar i combinar-ho amb productes de quilòmetres zero, quedar-vos a dormir i despertar convertits en habitants del País de la Calma, perquè l'endemà, com a la Rioja, com a Galícia, us tornin a rebre amb els braços oberts i les persianes apujades. Així ningú podrà dir mai: "És que els Priorats són molt forts. És que esteu molt lluny".