Sis rutes per descobrir el Priorat

08 Octubre 2018
Sis rutes per descobrir el Priorat

DOQ PRIORAT


El Priorat: l’espai on s’aturen els rellotges

 

El Priorat viu el pas dels segles sense urgència. Fins fa pocs anys la comarca tenia els mateixos semàfors que quan s’hi van instal·lar els monjos cartoixans el segle XII. Fins fa pocs anys tenia el mateix nombre de caixers automàtics que quan hi van arribar els Cinc Magnífics, a finals dels 70. Fins fa pocs anys, era la comarca pobra, agrest, dura i màgica que havia sigut des que els àngels van pujar al cel amb una escala interrompent el somni d’un pastor. Tot el que hagi canviat el Priorat és culpa o gràcies al vi. I en bona part, també a l’enoturisme. Intenteu no esberlar-ho tot. Us proposem sis destins per descobrir el Priorat sense que el vostre pas per la comarca remogui la llicorella. Ni el temps.

 


Visita la Cartoixa, que no et llegeixin la Cartilla


Tot va començar per una migdiada a la Morera de Montsant. Un pastor (no està escrit què va dinar, ni si havia begut) es va despertar sobresaltat perquè uns àngels pujaven al cel en una escala. Aquell somni va acabar convertint un paratge als peus del Montsant en Scala Dei. Era la primera cartoixa de l’estat. Finançada pel Rei. Farcida de monjos provençals de l’Ordre de Sant Bru. Ells són els ‘culpables’ de tot. Des que el nom de la comarca es degués a l’agrupació de pobles en els què el Prior tallava el bacallà, fins a la idea (molt boja, reconeguem-ho) de plantar vinyes en un sol de pissarra. Si algú vol donar la culpa a alguna cosa al Priorat, que la doni als monjos. La visita a l’interior de la Cartoixa costa 3,5€. Amb guia una mica menys del doble. Per fora és gratuïta i us feu una idea de com és mirant les fotos per internet.

La visita a la Cartoixa és un dels plats forts de la comarca. Podeu passejar-hi, retrobar-vos amb els edificis de l’església que encara queden a la placeta del poble i anant obrint la curiositat pel migdia. A mig matí, a deu minuts en cotxe, podeu visitar el celler Mas Doix, a Poboleda.

Image

A Mas Doix, trobareu vinyes centenàries molt valuoses 

El 1218 Poboleda ja era dels monjos, així que estareu com a casa i tastareu com és la casa. A Mas Doix fan vins amb un gran reconeixement: “Les Crestes”, el “Salanques”, el “Doix” i el “1902”. Ai, aquesta xifra! És l’any en què es van plantar els ceps, just després de la fil·loxera. Només per aquesta vista ja valdria la pena anar a fer el tafaner. Però el celler és una capbussada de Prioritat. Sols de pissarra, vinyes velles, vins complexos i paisatge de somni. Els preus de les visites van des dels 20 fins els 65 €.


Porrera i Marco Abella


El Priorat és una comarca de comarques. Un patchwork de vinya, muntanyes i cingles. Per entendre aquest caprici orogràfic heu de visitar el celler Marco Abella, a Porrera. Tenen algunes de les vinyes més altes del poble. Des de dalt de la vinya d’El Perer, l’explicació de l’Olivia Bayés (propietària) o en Ferran Casellas (sommelier i responsable d’enoturisme) us semblarà reveladora. Notareu la brisa del mar, el passadís natural que creua la Serra de Llaberia, sobrevola el Pradell i es nota en els ceps i en els vins. És el nou Priorat, el que fa vins sedosos, delicats i frescos. La visita va des dels 17€ fins als 60€.

Image

Fer un pícnic a Marco Abella és un regal pels sentits

Des del celler Marco Abella és recomanable visitar Porrera, un dels pobles amb més encant del Priorat, amb un riu sec que el travessa, amb porxades de pedra, placetes i carrerons amb cases calades i una curiosa col·lecció de rellotges de sol a les parets. Quina gran metàfora: el pas del temps es manté inalterable, com els cambrers. Si teniu pensat fer un mos millor que reserveu, sigueu puntuals i creueu els dits.   


Si aneu a Falset, feu Sport


La capital de la comarca és una ciutat disfressada de poble. És dolça, amable, amb una sola benzinera, grans aparadors de maquinària agrícola, de mobles artesans, amb un castell que la corona. El Castell de Falset, que alberga l’Arxiu Comarcal del Priorat i és (a l’hora) el Castell del vi. L’ascens és bonic. Hi ha una escala rodejada d’oliveres o un caminet que va serpentejant fins a les muralles. L’edifici es conserva bé, net i ben restaurat per fora. Senyorial, digne, històric. Si us fan mandra les anècdotes, mireu les vistes. Si sou més curiosos, podeu descobrir el lloc on van néixer dues de les dones més importants de la història de Catalunya: Elionor d’Aragó, que va ser Reina de Xipre i de Jerusalem i Margarida de Prades, Reina d’Aragó i última reina catalana.

Image

El bacallà amb mongetes del ganxet i tomàquet natural és un clàssic


Posats a fer història, heu d’atansar-vos fins a l’Hostal Sport Priorat, un establiment de llegenda. Allà us sentireu també com a reïetons. Podeu entaular-vos en menjadors de pau i fusta, d’estovalles de quadres i plats típics, de vins de la terra, curosament seleccionats. Podeu seure al bar o anar de restaurant. A l’Hostal tenen 28 habitacions perquè la visita al Priorat no sigui d’un sol dia. L’Sport és una de les referències pels enoturistes: punt de partida d’aventures, repòs del guerrer o stand by vinícola per qui vol descansar a les terrasses tastant una amplíssima selecció de vins a copes. 


Les Mines de Bellmunt i Solà Clàssic


El Museu de les Mines de Bellmunt és com la cova d’Alí Babà. De fora el visitant no endevina els tresors ocults sota terra. El castellet d’extracció de l’antiga mina, una torre vetusta i rovellada, és de les poques pistes que es conserven del passat miner de la comarca. Avui, l’esplanada té un aire de western. Al Museu s’hi celebren la ‘Nit de les Mines’ i el ‘Tast de les Mines’. Dos moments de l’any en què els 14 quilòmetres de galeries excavades a les mines se us fan presents. És el Bellmunt secret, ancestral, desconegut. Podeu descobrir-lo amb una copa de vi a les mans.

Si hi aneu en qualsevol altre moment de l’any, Bellmunt és un poble amb dues ànimes.
La part vella, amb cases de pedra. I la colònia, amb els apartaments construïts per encabir immigrants, on avui bona part de la gent parla en castellà. Molts venien de zones mineres, com Linares (Jaén). Un dels cellers més especials i recomanables és Sola Clàssic. Celler menut, familiar, que fa vins googlearthics, on es pot mesurar la terra càlida, rica, mineral, antiga i saborosa tastant els seus vins.

Image

A Solà Clàssic sabreu com és el dia a dia d'un celler petit del Priorat

La visita comença a Mas Hereu, una de les finques més grans i antigues de la comarca. Els seus vins estan fets amb Garnatxa Peluda (finíssima) i Carinyena. Hi fan vins d’artesà, cisellats d’amor i de terra. La visita al celler amb el tast de tres vins costa 8 € i l’oferta més variada, amb visita a les vinyes i esmorzar de forquilla (que podria ser dinar) surt per 23 €. Cal que inclogui les paraules “llangonissa” i “patates al caliu” o ja flipeu sols?


Gratallops com a excusa per l’oasi de Clos Figueras


El Priorat és una comarca dura, pissarrosa, lluminosa, com l’esquena d’un drac de pedra. Cada coster és una història d’amor, cada rafal és una excusa per plantar-hi un bosc. La natura creix sense condó i només en els pobles existeix una profilaxi anomenada ciment. Gratallops s’alça com un ‘alto’ a la natura, amb una torre de les hores que apunta el cel. Sembla un illot en un mar de vinyes. L’últim port franc abans de l’amfiteatre del Montsant, que s’aboca sobre el poble com una tempesta i un mur protector a l’hora. A l’entrada del poble, gairebé a tocar de la carretera, Clos Figueras s’estira com un oasi. 

Image

El pati de Clos Figueras és encantador, de dia i al vespre


El celler és edifici fabricat de pedra i somnis. Inicialment va ser una casa amb pati, on Cristopher Cannan va començar a fer vins, inspirat pel seu veí, un tal René Barbier. L’espai és just. No hi sobra lloc. Per això després van adquirir un antic celler soterrani. I finalment hi han afegit un restaurant i unes habitacions amb vistes fabuloses. El conjunt és humanista, perquè està fet a la mesura de persones i s’adapta a les necessitats del visitant. Hi podeu arribar a mig matí i fer una copa. Els vins de Clos Figueras són brutals! Podeu fer una visita ràpida al celler, que està vist en poca estona. Si us quedeu a dinar el menú de maridatge és excepcional per només 36€. Tastareu el Font de la Figuera blanc i els negres Serras del Priorat, Font de la Figuera i el mític Clos Figueras en un àpat de quilòmetre zero (abans haureu pogut veure l’hort). La migdiada està garantida a la gespa o a les cadires de la terrassa, però si us poseu romàntics hi ha habitacions on fer que la nit i el despertar (amb boniques vistes) també sigui inoblidable.


Els mercaders de Falset i el “2 Orígens”


Falset és també un bulevard de cellers, que fa olor de vi. En aquest trànsit de punt i principi de la DOQ Priorat i de la DO Montsant, bessones i diferents, també hi ha un anar i venir de mercaders i mercaderies. Un vaivé de tresors, aparadors, restaurants i bars. Si us heu de perdre serà fàcil que us cridi l’atenció el bar de vins “2 orígens”, que fa cas al binomi Montsant-Priorat. 

Image

Al "2 Orígens" teniu un centenar de referències i bona atenció

El “2 orígens” és un spin-off del restaurant “El celler de l’Aspic” d’en Toni Bru. Un espai de cuina innovadora vestida amb els ingredients més tradicionals, i amb una especial sensibilitat pels vins. Al wine-bar hi podreu trobar un abeurador en el sentit més útil de la paraula. El visitant que busca remullar els seus llavis hi trobarà una extensa carta de vins, amb referències a copes del Montsant i el Priorat, i amb ampolles per endur-vos a casa, del país i de foranes. S’hi pot picar, menjar i entaular-se sense perdre de vista el que en realitat és l’establiment: una consulta. Acudiu-hi amb algun mal, un problema, una dolència petita i us la sabran curar. Unes copes de vi, unes olives, ara una ampolla de vi que s’adapti a la butxaca, ara un caprici, ara una carícia. Ara un platillo. I si el Priorat també fos un centre mèdic on curar el metropolitanisme, l’asfalt i el renou. Què em passa, doctor? I per què se m’ha aturat el rellotge?