Sis destins enoturístics per conquerir Barcelona

17 Setembre 2018
Sis destins enoturístics per conquerir Barcelona

D.O. BARCELONA

Barcelona: la capital d'un gran país de vins

La DO Barcelona no existeix. És una Denominació d'Origen inventada. La capital de Catalunya no necessita que els seus productes tinguin una marca protegida, que certifiqui el seu origen, que avali els seus mètodes o que posi en valor un territori. A nivell gastronòmic, cultural, polític, econòmic... Barcelona té un renom mundial. Excepte, segurament, en el vinícola. Barcelona és la capital d'un dels grans països productors de vins del món, però encara cal molt d'esforç per posar en valor el turisme de vins a la ciutat. L'enoturisme no és (només) visitar cellers i trepitjar vinyes. Per això us proposem 6 destinacions enoturístiques.

Image
 

Santa Maria del Mar o Santa Maria del Bar?

Que Déu ens agafi confessats! La primera parada que us proposem és un passeig de matí o de tarda pel barri de La Ribera. Podeu començar per la Basílica de Santa Maria del Mar i acabar fent un vinet i marcant les vostres dents en un formatge de "La Teca", al costat de la botiga de Vila Viniteca del carrer Agullers. El barri té un encant guiri-friendly inexcusable. Podeu arribar-hi en Metro (parada Jaume I de la L4), que és la manera més natural de conquerir la zona: a peu. Baixeu pel carrer de l'Argenteria, deixant enrera la Via Laietana, plena de cotxes i de semàfors. Els embussos no els abandonareu, encara. Els carrers estan plens a vessar de gent que guipa coses boniques als aparadors. De seguida arribeu a la Basílica de Santa Maria del Mar, que és com un monument protector de la gentrificació del barri. Un gran "no passaran". La zona està plena d'homenatges a causes perdudes. A la vora hi ha el Fossar de les Moreres i un pél més enllà, baixant cap al mar, el restaurant d'El Passadís d'en Pep, un indret llegendari.
 

Image
Detall de l'interior de la botiga de Vila Viniteca. La porta del mig ens té intrigadíssims.


Seguint la costum de Josep Pla de badar, heu de perdre-us tafanejant pels carrers, sense destí fix. Fins que el GPS de la gola us marqui que heu de repostar. Els flaneurs trobareu a la botiga de Vila Viniteca un lloc on passar una estona mirant vins, com si fóssiu analfabets en una gran Biblioteca. Deixeu-vos aconsellar pel personal, en especial pel Jordi Arnal i si teniu sort pel Boss, Quim Vila. Una manera de rematar el passeig és bevent una copa de vi a La Teca, un spin-off de la botiga, que conserva l'aire original del colmado dels Vila, amb els plàtans madurant a la porta, com un penell, com una senyal també de "No passaran".


Del Passeig de Gràcia fins al Celler de Can Dani


El carrer més car de botigues de Barcelona també pot tenir final feliç, com si fos una perruqueria oriental. Des de Plaça Catalunya, aneu pujant l'antic passeig que separava la Vila de Gràcia de la Barcelona emmurallada. Avui les botigues més importants del món intenten enlluernar (sense èxit) els grans monuments de la burguesia catalana: des de la Casa Batlló fins a La Pedrera. Si us ve de gust, podeu sumar-vos amb una colla de turistes i pujar fins a les teulades.

Image
El Celler de Can Dani és una insula de vins al bell mig de Gràcia


Un cop fet el Passeig, superant els Jardinets de Gràcia, notareu que l'aire és diferent. Més suau, més relaxat. You are entering in Gracia. No us caldrà passaport per anar pujant Gran de Gràcia, una artèria petita comparada amb l'autopista de Passeig de Gràcia. Allà, a mà esquerra, quan el carrer besa Travessera de Gràcia, hi trobareu el Celler de Can Dani. Un espai de vins pels amants dels llocs concrets, precisos, honrats i honestos. En Dani sap més del que diu. Però us deixarà tafanejar, remenar, abans de demanar-vos si necessiteu consell. Demaneu-li encara que aneu sobrats. Sempre hi ha sorpreses per descobrir

        

Posa una vinya a la teva vida de Barcelonauta


Collserola és un Parc Natural a prova de bombes. Entremig de cases modernistes poblades per amos de gossos sorollosos, d'arquitectures dignes de faveles, de camins plens de corredors i (ai!) de ciclistes que baixen a tota castanya, de refugis d'animals i de granges amagades, també hi ha l'únic celler productor de Barcelona: la Masia de Can Calopa de Dalt.

ImageA Can Calopa s'hi pot recitar "Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga"


El celler és una obra d'enginyeria social, des que se'n fa càrrec de la Cooperativa l'Olivera. Allà hi viuen i treballen una quinzena de persones amb discapacitat, que donen sentit a la paraula solidaritat. Amb la mateixa filosofia amb que elaboren vins a la DO Costers de Segre, a Can Calopa s'hi fan visites, s'hi poden tastar els vins i fins i tot comprar-los. L'Ajuntament de Barcelona i la Diputació s'han esforçat a plantar un pany de vinya a la falda de Collserola. És un celler a tocar de la ciutat, on tocar vinya. Les visites són molt recomanables.


Casa Mariol: un bar tan autèntic que no cal pàtina 

A la Sagrada Família, a redòs del ramats de turistes que volen consagrar la catedral, hi ha un bar d'aquells bars de tota la vida. Com que tota la vida hem tingut set s'han fet experts en abeurar el personal: vermuts, cerveses i vins. Els vins són menció a part, perquè Casa Mariol és en realitat un apèndix de la Terra Alta més vinícola: Batea. Si un dia de passejos per la Sagrada Família, l'entorn, les botigues de souvenirs, els restaurants de menjar ràpid, les cues, les presses, els busos,... necessiteu un botó d'escapament sempre trobareu un local agradable. Dels que haurien de posar "Rómpase en caso de incendio".

Image
Desafiant la Sagrada Família, hi ha una altra catedral de vins i vermuts al barri 


Casa Mariol és un local preparat per tots els incendis, des de les presses matinals per fer una cervesa entre setmana, fins a la disfressa de vermut que ens posem els dissabtes i diumenges. Però hi ha un a part que heu de descobrir. Els seus vins i les seves etiquetes. Els elaboren a la Terra Alta, a Batea, terra de frontera i de vinya, de camins de pedra i memòria medieval. Però les etiquetes semblen sortides d'una passarela de moda italiana: barroques, coloristes, úniques. Salten els ulls de les conques si les veieu en un prestatge.
 

Walking the wild side al carrer Verdi


Al Salvatge és bonic arribar-s'hi fugint d'alguna cosa. Per exemple, de la tranquil·litat. Si preneu Verdi com un carrer colorista, polièdric, que fa de bon passejar us heu de prendre el Bar Salvatge com una cabina de telèfons en una pel·lícula de Superman. Descordeu-vos la brusa, deixeu-vos anar el nus de la corbata. Ha arribat el moment de treure el Lou Reed que tots porteu dins. HI ha unes llums vermelloses que us conviden a revelar-vos tal com sou, com en una sala de fotografies antiga. 

Image
Al Salvatge hi ha una pissarra per posar a prova la teva capacitat de beure i no menjar

Perquè un dels arguments del Salvatge és descobrir la follia terrenal en plena jungla d'asfalt. La proposta és endinsar-vos en el món dels vins naturals. Una tendència cada vegada més a l'alça, en un univers que ha valorat els vins amb químics, amb llevats artificials, amb mètodes més industrials. Els vins són igual de bons que els altres però estranys, sexis. Cal passar una tarda amorrat a la copa, veient com les aixetes brollen, oblidant que és el Barri de Gràcia i no l'Amazonia.


La vinya del Born que mirava el Montsant


El Born s'adapta als somnis, com pocs barris de Barcelona. S'hi ha d'anar gairebé sempre amb un o dos desitjos a la butxaca. A la zona, maltractada pels especuladors immobiliaris, el turisme de cucurutxo, i els ciclistes que es passen el Codi de Bones Conductes pel final de l'espatlla, també hi ha flors de primavera. Lliris entre cards. Un d'ells és la Sala de Tastos de Josep Grau Viticultor. Una sorpresa que podries esperar si recorres els 148 quilòmetres que separen Barcelona de Marçà. Però que pots conèixer a la ciutat de Barcelona.

ImageL'espai de la sala de tastos dóna per muntar una bona festa, adaptada a cada necessitat


Si la muntanya no va a Mahoma, Josep Grau te la porta al Born. El local és una ambaixada per tastar els vins del celler sense haver d'anar al Montsant. Un hub. Un port franc. Una llotja on hi arriben les novetats fresques del Montsant, com si cada matí un grup d'estibadors tatuats les descarregués plenes de gel i a la Marta Carbonell li donés temps de dir "Són tan frescos que encara es mouen". És un lloc petit destinat a fer grans coses. Perquè la filosofia no és limitar-se a parlar dels seus vins, un estil Paco Umbral que cada vegada es porta menys, sinó d'enraonar de tots els vins que es poden descobrir i aprendre, al costat dels seus.