Entrevista a Valentí Llagostera, director del celler Mas Doix de Poboleda, que explica com és l’enoturisme al Priorat amb una conversa amb ENOTURISTA. "No és venir a tastar vins, és entendre el paisatge".
ENTREVISTA VALENTÍ LLAGOSTERA
Com és l'enoturisme de Mas Doix?
Un enoturisme immersiu. Volem que vinguis, i estant aquí on estem nosaltres, entenguis què és el Priorat, on el vi és el vehicle per expressar aquest Priorat, per entendre aquest context: Montsant, llicorella, garnatxes, carinyenes. El nostre enoturisme no és venir a tastar un vi sinó venir a entendre i contemplar el nostre entorn i paisatge.
El nou celler està construït sobre una muntanya de llicorella, a redòs de la Serralada del Montsant, amb vistes a Poboleda, i a la Morera de Montsant... Com definiries aquestes vistes?
El lloc, evidentment, és privilegiat. Estem sobre el barranc de les Foreses, un petit barranc que dóna al riu Siurana. Al darrera hi tenim la muntanya del Montsant, que marca el nord amb el poble de la Morera del Montsant. Davant nostre tenim el nostre poble, Poboleda, on vam iniciar el nostre projecte.
Com ajuda aquest mirador al visitant que ve a Mas Doix?
El fet d’haver trobat aquest espai amb una mica d’alçada ens permet tenir aquest gran mirador. Moltes vegades el Priorat el coneixem més des de les valls. Anem pels camins que hi ha sota les valls, per les carreteres. Quan entrem als pobles, són pobles relativament tancats. Aquí hem tingut la sort de poder pujar. M’agrada dir que l’espai ens dona aire, l’espai ens convida a respirar aquest entorn i és el que pretenem fer a través dels vins.
El paisatge des del mirador de Mas Doix és una mirada al Priorat més ancestral?
Aquest és el paisatge ancestral de Poboleda de sempre. Ens hem d’imaginar tot aquest espai abans de la fil·loxera (estem parlant abans del 1895) plantat al 100% amb vinya. Amb un poble de Poboleda on podien arribar a haver 2.000 habitants. Quan arriba la fil·loxera, arrasa i queda tot absolutament pelat. Bona part de la població va emigrar a treballar fora del Priorat. I llavors com a poc a poc, aquest paisatge ens mostra... diria que el 75% de l’espai és el que ha crescut després de la fil·loxera: pins, matolls, bosc mediterrani. I després vinyes que ens indiquen els diferents moments en que s’han anat plantant.
Quines vinyes treballeu a Mas Doix?
Tenim vinyes velles de coster, que són les primeres que es van plantar després de la fil·loxera a principis del segle XX. I tenim vinyes plantades als anys 60, i vinyes més joves plantades en els darrers 5 o 6 anys. També vinyes en terrasses, en emparrats, donant a conèixer les diferents formes en que s’ha anat treballant aquest espai. Dit això, m’agrada dir que el Priorat està aturat en el segle XIX. Aquest paisatge és el que hi havia en el segle XIX.
Com és gestionar aquest paisatge?
El nostre deure fonamental és preservar al paisatge, mantenir-lo així com el tenim ara. Tenim la sort que les característiques de l’espai ens han permès que això sigui així. I és també una de les raons per les quals fem el raïm i les vinyes que tenim: quan plou, l’aigua drena pel sòl i no es pot emmagatzemar cap tipus d’aigua en cap moment. NO hi tens cap casa, ningú ha pogut viure mai en els darrers 200 o 300 anys perquè no tens aigua.
Això és el que fa diferent el Priorat de cap altre lloc del món?
A qualsevol altre zona vitivinícola del món (Empordà, Penedès, Bordeus, Borgonya) la gent ha anat a viure a peu de vinya. El Priorat és dels pocs llocs on la gent no ha pogut viure a peu de vinya perquè no hi ha aigua. Aquí tenim aquestes petites parcel·les i la gent ha hagut de veremar el raïm i portar-lo sempre cap el poble, on hi havia estris per elaborar vi.
Aquest fet de que no hi hagués aigua, inclús fent pous de 150 metres com hem fet nosaltres aquí en aquest celler, ha permès preservar aquest espai amb vinya i bosc.
La falta d'aigua és el que ha mantingut el Priorat tal com està...
La tipologia del sòl, aquesta llicorella, fa que no hi pugui haver cap altre tipus de conreu: ni cereal, ni fruita, no hi ha aigua, ni herba per tant no hi ha bestiar. Al Priorat estem davant del que jo dic ‘inhabitabilitat’. Aquí al Priorat o plantem vinya i fem bon vi o el nostre context no ens permet fer altres coses. I jo crec que hem de tenir-ho molt en compte
A Mas Doix expliqueu molt bé la geologia, o la pluviometria, a les vostres comunicacions. Per què?
Per què és determinant entendre la nostra climatologia, el nostre sòl, les nostres varietats i les diferències de temperatura entre el dia i la nit per entendre els perquè els vins són com són. Quan diem que fem vins de terrer, el concepte francès ‘terroir’ , és perquè els nostres vins responen a la climatologia, orografia, tipus de sòl i de varietat i el treball de la gent al voltant de les vinyes.
Quines són aquestes característiques?
El sòl. Aquest sòl de llicorella, aquesta pissarra... això és una pissarra d’entre 320 i 340 milions d’anys. Plantem trencant aquesta pissarra. Això fa que les característiques de la vinya i del raïm que ens dona, siguin diferents. Quan un pot venir i pot entendre això, pot entendre millor els nostres vins i també aprendre que els vins han de respondre als diferents espais. És per això (deixar-m’ho dir) que no competim amb un altre zona. Aquí cadascú té la possibilitat d’oferir els vins de les seves vinyes i els seus espais. Tants vins, tantes vinyes, tants espais. No hi ha un altre.
A Mas Doix treballeu vinyes del 1902 i del 1903. Com són aquestes plantacions centenàries, avui?
Hem tingut la fortuna de ser guardians de vinyes plantades des d’inicis del segle XX. Una d’elles és el Tossal d’en Bou, d’on elaborem aquest vi que és el Tossal d’en Bou 1902, una carinyena 100%, que ha estat considerat una Gran Vinya Classificada per a la DOQ Priorat. A través de les denominacions de "Els noms de la terra", estem donant nom als vins a partir de les vinyes d’on traiem aquests raïms. Les grans vinyes classificades són aquests espais tan especials on la vinya ha de tenir més de 80 anys, garnatxa i carinyena... En aquest sentit, nosaltres som guardians d’aquestes vinyes tan antigues. I per nosaltres és un privilegi poder disposar del raïm d’aquestes vinyes.
A les visites a Mas Doix es poden tastar entre cinc i set vins, al final d'un passeig per les vinyes, amb les explicacions de clima, terrer i paisatge, que ara ens descrivies. Com és el tast?
Tenim vinyes plantades el 1902 i 1903, que ens donen raïms i un cop elaborats ens donen vins que permeten percebre les diferències del que és una vinya plantada fa 15 anys i una vinya plantada fa 120 anys. Al Priorat, com més vella és la vinya, més llarga és aquesta arrel. Això dona rendiments més baixos però raïms de més qualitat. Si són garnatxes i carinyenes, també fa que les característiques d’aquests raïms siguin diferents. El tast dels 5 vins que fem et permet tastar tres vins negres i dos blancs, de vinyes que van dels 20 fins els 100 anys. En el tast dels 7 vins, incorpora tastar el 1902 Tossal d’en Bou i el 1903 Coma de Cases, que serien els dos vins que venen d’aquestes vinyes tan especials. Un d’ells pura carinyena i l’altre pura garnatxa. I que ens donen vins diferents. Es tracta poder entendre i copsar les diferències entre els vins.
Com t’imagines el Priorat del futur?
El Priorat del futur me l’imagino amb més gent més activa en el Priorat. S’ha desenvolupat. En els darrers 30 anys, hi ha 110 cellers, que és un nombre molt important. Molts són petits, però són 110. A Poboleda ja hi ha 14 cellers. M’imagino aquests cellers amb una producció consistent, establerta, amb més gent coneixent les característiques d’aquest Priorat i un Priorat que poc a poc, es vagi consolidant com un destí enoturístic.
Com serà l'enoturisme del futur al Priorat?
El que estem veient amb altres zones vitivinícoles, com el Penedès o l’Empordà , aquí tenim els elements per poder desenvolupar un enoturisme de qualitat i de gent que vingui a entendre les característiques tan especials d’aquest indret. No serà mai un enoturisme de molta gent perquè les carreteres, els espais, la mobilitat fa que tot ens acompanyi a grups petits. Però jo hi veig tot el futur en aquest espai, per la ubicació, per la qualitat dels vins que fan els cellers, per la tasca que s’està fent, i pel reconeixement que estan agafant els cellers.
Tens ganes de veure el video de l'entrevista a Valentí Llagostera? Consulta l'Instagram d'Enoturista.