La comarca de Les Garrigues és una de les set subzones amb què es divideix la DO Costers del Segre. En aquest article us proposem quatre sortides amb diferents cellers de protagonistes per descobrir els encants de la comarca més al sud de la major DO de Catalunya. En cadascuna de les escapades hi ha un dels set cellers de la comarca. Les Garrigues es reivindica com una destinació enogastronòmica autèntica per submergir-vos en els encants de la vida rural, dels vins amb personalitat pròpia i de les històries de novel·la que hi ha darrera de cada celler.
Les Garrigues deu el seu nom a un tipus de sotabosc poblat d’arbustos. A vista d’ocell la comarca és verda i marró, majoritàriament plana. El verd esclata a les fulles perennes del arbrets de pessebre, prenyades de glans i fulles aspres. Al bosc notareu les olors de romaní, fonoll i timó, que salpebren els vins de la comarca. El marró s’escampa menys, en cultius d’oliveres, ametllers o vinyes, com una minoria silenciosa. A la comarca hi ha prop de 600 hectàrees de ceps, amagadetes entre boscos, turonets, tossals, barrancs, cingleres, serretes i rierols. És una comarca de carícia, menuda en la seva grandesa: la modestíssima bellesa de la vida rural. Si vols descobrir-ne més, et proposem set itineraris de la mà dels cellers de la comarca.
La fortalesa dels Vilars amb una autocaravana
Imatge: Celler Vinya els Vilars
Fa 2.700 anys els ibers ja plantaven vinya a Arbeca. A la fabulosa fortalesa d’Els Vilars s’hi han trobat restes de llavors de raïm i de figues, a més de cereals i llegums. A pocs quilòmetres d’un dels jaciments arqueològics més ben conservats d’Europa hi ha el celler familiar Vinya Els Vilars. L’Antonio Aldomà i la Maria José Pérez hi han tornat a plantar vinya, homenatjant els pioners que van iniciar el cultiu fa gairebé 3.000 anys.
El celler beu d’aquesta tradició. Els vins tenen etiquetes basades en caràcters i símbols dels ibers, que també es poden veure a les parets del celler. A Vinya Els Vilars tenen especial cura de l’enoturisme, com explica María José Pérez. “Nosaltres recomanem que vingueu amb una autocaravana. Tenim una àrea on hi trobareu de tot: llum, aigua i possibilitat de carregar i descarregar”. Molts turistes de Catalunya, Espanya i Europa hi arriben atrets per la triple combinació de vins del celler de la DO Costers, oli d’oliva de la Cooperativa (visca l’arbequina!) i els misteris que encara avui en dia envolten el jaciment d’Els Vilars.
El jaciment dels Vilars d'Arbeca, considerada una mini-Troya (Foto de Lleida.com)
Els arqueòlegs encara no s’expliquen algunes de les meravelles que amaga el jaciment. Per què fa 2.800 anys algú voldria construir una fortalesa inexpugnable d’unes característiques arquitectòniques tan insòlites? Hi havia murs de cinc metres d’amplada per cinc d’alçada, fossars amb més de 20 metres d’amplada i uns quants de fondària, camps plens de temibles trampes com els ‘cavalls frisis’. A dins s’hi amagava una ciutadella increïble, on s’hi ha trobat un entramat urbà de cases, carrers i clavegueram increïble per una població de l’Edat del Ferro, al voltant del 750 abans de la nostra era. Els experts estan intentant entendre per què hi havia tombes amb fetus de cavalls.
Històries de monjos desterrats i àngels que s’enduien el vi
El celler Purgatori està envoltat de vinyes
Tot i que el celler Purgatori, de Família Torres (Juneda) no es pot visitar actualment, la seva història mereix una menció. Per què es diu Purgatori? Al voltant del 1770, l’orde de monjos benedictins de Montserrat van adquirir la finca, coneguda com El Mas de l’Aranyó. És un tros de terra immens de gairebé 900 hectàrees. A l’hivern hi fa un fred terrible, amb pluja i boira abundant. Per contra, a l’estiu les temperatures arriben a ser infernals, amb un contrast tèrmic molt marcat entre el dia i la nit. Treballar aquí havia de ser un veritable sacrifici. Per això l’Abat de Montserrat hi enviava els monjos que havien comès certs pecats. Els vilatans aviat van batejar-la com “El purgatori”.
La història havia pràcticament desaparegut quan Família Torres va adquirir les terres el 1999. El sol molt, molt pobre i les difícils condicions climàtiques la convertien en un suplici pels monjos, però podrien ser unes vinyes on hi nasquessin excel·lents vins, va pensar Miquel Torres Maczassek, cinquena generació de la família. Durant anys aquest clima ha servit de laboratori per plantar varietats tradicionals, adaptades al territori, com la garnatxa, la carinyena, i també la gonfaus, un raïm de varietat ancestral que s’ha adaptat a Juneda com un monjo desterrat. Aquest raïm desplega els seus encants en un percentatge petit en les darreres edicions del vi “Purgatori”. Si visiteu la finca trobareu que ara hi ha plantades prop de 200 hectàrees, algunes en vas, a la manera antiga. Són plantes petites, donada la pobresa del terrer, com les oliveres antiquíssimes, que donen una producció molt baixa, però una qualitat molt alta.
David Barriche, enòleg del celler Purgatori amb una de les ampolles del celler
Això ho sabien els monjos: els de Montserrat i els que havien de purgar els seus pecats. De fet, “la llegenda diu que el vi era tan bo que desapareixia misteriosament”, reconeix Miquel Torres. “Els monjos en culpaven els àngels”, precisa. Històries com aquesta les explica Joan Farré, responsable de les vinyes. En Joan va néixer al Mas, perquè els seus pares eren els masovers. El celler va ser un punt neuràlgic per a la DO Costers abans de la seva creació, als anys 80. El nou celler es va construir el 2007 al costat de l’antic. A dins trobeu l’escut d’armes de l’Abadia de Montserrat als panys de les portes i en pedres picades al llindar de les portes. A la part subterrània es mantenen les cel·les on els monjos hi guardaven el vi en bótes que després acabarien al cel. Les anyades de Purgatori estan elaborades amb garnatxa, carinyena i syrah. Si el tasteu entendreu per què els àngels podran no tenir sexe, però sí intel·ligència.
Obres d’art en un museu a l’aire lliure, que podeu seguir a mòbil
La Sargantaneta, la barca de Carlos Santos que penja de dalt d'un arbre és una de les obres més simbòliques
A la Pobla de Cérvoles hi ha un celler que s’ha fet famós per les seves obres d’art. I no parlem (només) dels seus vins, de la DO Costers del Segre. Entremig de les vinyes del celler Mas Blanch i Jové hi ha obres d’artistes com Josep Guinovart, Carles Santos, Gregorio Iglesias, Frederic Amat o Eva Lootz. La història és bonica, i més encara si us l’expliquen en Joan Jové, la Sara Balasch o la Sara Jové, la filla dels dos fundadors. El més impressionant és que la vida a pagès es fa art a Mas Blanch i Jové.
La família Jové va adquirir les terres per construir-hi un somni: tenir una finca on escapar-se d’Agramunt. Treballaven en un taller artesà de ferro. Després va venir el celler. L’amor per la terra i per l’art va incentivar una relació d’amistat amb l’artista Josep Guinovart. “En una d’aquestes trobades va anar prenent forma la idea de fer ‘La vinya dels artistes’”, explica Sara Balasch. La idea d’en Guinovart va prendre forma després de la seva mort, quan la família va comprar un antic camp d’ametllers i van començar a col·locar les escultures de l’artista a l’aire lliure. A poc a poc cada any hi havia una nova escultura, de Carles Santos, d’Evru,... que anaven poblant la vinya i convertint-la en el què és actualment: un museu a l’aire lliure.
La visita és molt recomanable perquè és molt empàtica. S’adapta a tots els públics. Des d’una parella sola que vulgui passejar tranquil·lament per les vinyes fins a famílies amb canalla. Hi ha molt d’espai per badar i un parc infantil. Al celler podeu descarregar-vos una aplicació de mòbil que us permet descobrir la dotzena d’obres d’art que hi ha exposades en diferents idiomes. El passeig és un tresor. En acabat podeu tastar els vins del celler. I si voleu, també es pot agafar un cistell amb vi, embotit, pa de poble i dolços per cruspir-se’l sense pressa sota una obra d’art. 'La vinya dels artistes' resumeix la dignitat de treballar la terra: paisatge, ecologisme i família. Tres idees que mereixen estar en un museu. Però només ho estan al seu, que és una vinya: tan senzill i a l'hora tan profund.
La ruta de les cabanes de volta i el Vilosell
A la DO Costers del Segre, amb set subzones, més de quaranta cellers i prop de 250 referències de vins hi trobareu pobles de tot tipus. Pobles per descordar-vos un punt el trau del cinturó, pobles per deixar-vos acaronar pel sol d’hivern reflectit a la neu, pobles per oblidar que veníeu de la ciutat i sentir-vos que sou habitants de petites colònies agrícoles i pobles per fer-se vells. Aquest últim és El Vilosell. Un pessebre. Un tossal en plena plana de Les Garrigues, on no hi arriba la boira. Sempre que hi hem anat (més d’una desena de vegades) hi fa sol. És bonic buscar una cadira i asseure’s al sol amb una copa de vi, sentint que l’univers s’ha aturat, tot d’una, i que no us fareu vells ni un instant més.
“La demarcació de Lleida és eminentment rural, formada per pagesos”, explica Tomàs Cusiné, president de la DO Costers. La sensació de desconnexió metropolitana és complerta. Al Vilosell, Cusiné hi va fundar el celler que porta el seu nom, el celler Tomàs Cusiné. En total té quatre cellers: Castell del Remei, Cérvoles i Cara Nord, a la DO Conca de Barberà. Aquest és el seu projecte més personal. A més del celler, que es pot visitar, hi ha un Wine hotel memorable, amb llar de foc i vistes a la rambleta del poble. Les Garrigues es poden beure, tastar i somniar en un llit de sis pams i mig.
Gemma Plazas, Joel Díaz i Tomàs Cusiné, en una de les vinyes del celler
L’orografia de la comarca s’entén quan visites les vinyes d’aquest celler. La major part dels boscos estan formats per matolls, de menys de dos metres, l’alçada d’una persona, amb pocs pins i ombres escasses. Enmig d’una clariana hi apareix una vinya, com una festa sorpresa. En una d’elles hi descobrim una cabana de volta, una construcció contemporània de pedra seca. N’hi ha unes quantes i s’han conservat molt bé. Fins i tot es poden resseguir en una ruta on us explicaran la seva història. Arquitectura pagesa feta per guardar-hi eines i bestiar, amb un sostre de volta catalana inequívoc.
Les Garrigues, a través dels seus vins
Celler Clos Pons en una imatge de la seva web
Hi ha viticultors de Les Garrigues que defineixen els seus vins com a “viticultura extrema”. És el cas de Clos Pons, a l’Albagés. L’altitud marca caràcter. “Les vinyes estan a uns 500 metres sobre el nivell del mar, amb hiverns molt freds i estius molt càlids, on el cep pateix perquè rep molt fort. Sumat a sòls molt pobres i amb una producció molt baixa. Sí que són extrems”, explica Eduard Pons. El seu celler fa alguns dels vins més reconeguts de la comarca, molts dels quals són de gamma alta, evidenciant la dificultat de producció. La seva aposta per l’enoturisme també és molt interessant: podeu visitar el celler i gaudir d’un esmorzar llegendari.
A diferència d’altres subzones de la DO Costers, a Les Garrigues les varietats predominants de raïm són tradicionals. La més plantada en negre és la Garnatxa i en blanc el Macabeu. Però hi ha fins a 22 varietats diferents, entre tradicionals i foranes, de les 29 que accepta la DO. A Les Garrigues hi ha prop de 600 hectàrees plantades, de les quals prop de 400 són negres i unes 200 són de varietats blanques.
Una altra de les grans apostes de la DO és la conversió cap a l’ecologia. Els pagesos saben millor que ningú el valor de treballar la terra amb la mínima intervenció. És el cas del celler Matallonga, a Fulleda, on la Rosa Xifré i en Joan Penella han aprofitat aquest 2020 per fer la conversió total cap a vins biodinàmics. “Des del primer moment teníem molt clar com volíem treballar i vam anar reconvertint les nostres vinyes en ecològiques, però amb això no en vam tindre prou, som persones inquietes i vam fer un pas més, començar a treballar part de les nostres finques amb agricultura regenerativa”, explica aquesta família a la seva pàgina web. El projecte va començar el 2010 i 10 anys després (en un any molt difícil per la pandèmia i molt complicat a la vinya pels fongs) han fet un pas valent i combatiu. Són un celler familiar, que elabora vins naturals, d’edicions limitades.
Les Garrigues a Barcelona
Una altra de les propostes per descobrir la comarca sense moure-us de Barcelona és visitar la botiga “Les Garrigues, colors i emocions”, al Mercat de la Concepció de Barcelona. L’Erika Budria Becker us atendrà amb un enorme somriure. A la parada del mercat hi ha protagonisme pels vins, vermuts, alguns destil·lats, olis extra verge, els fruits secs, i fins i tot sabons ecològics. La iniciativa parteix del Consell Comarcal i d’algunes empreses de la zona, que volen promoure el producte de qualitat i ecològic de la zona. “Sobretot hi tenim elaboracions artesanes de petits productors de la comarca”, assegura Budria. A la botiga també es treballa molt i bé la promoció turística. És com una agència de viatges. Podeu comprar qualsevol producte, emportar-vos-el a casa i decidir si la seva etiqueta és pràcticament un bitllet per anar a visitar la comarca.
Aquest article es va publicar originàriament al blog de la DO Costers del Segre el 3 de desembre de 2020