LA TARDOR AL PRIORAT
Les noves qualificacions dels vins del Priorat han obligat a la DOQ a multiplicar els esforços per garantir l'origen dels vins. L'ambiciosa presentació del programa 'Els noms de la terra' ha vingut acompanyada d'un ampli pla per garantir la traçabilitat de cada vinya i de cada finca per certificar que van a parar a les ampolles que finalment portaran les noves etiquetes. ENOTURISTA ha viscut en primera línia com és un matí de treball dels veedors (un nom que es refereix als inspectors que donen fe de l'origen del raïm). Us ho expliquem en un vídeo i un article.
De Gratallops al cel
Quedem a les vuit del matí en un restaurant de Gratallops. Les taules estan plenes de veremadors. Se sap perquè tenen mans escorxades, pantalons Quechua i entrepà mida XXL. Alguns esmorzen amb cervesa, com si el vi es comencés a beure més tard. O com si durant la verema el suc de raïm fermentat s'apartés voluntàriament de la dieta mediterrània. Demanem dos cafès amb llet, perquè se'ns noti d'una hora lluny que som de Barcelona. La terrassa és un formiguer. Mentre esperem el president de la DOQ Priorat, Salustià Àlvarez ("és que avui ha començat la verema") observem un aparcament ple de vehicles tot terreny i ens anem fent petits, mirant el nostre Nissan Micra. "Ja us portaré amb el meu cotxe", ens salva la Sandra Rico, tècnica ADV de la DOQ Priorat. Volem fer un matí amb els veedors. L'ambiciosa presentació d'Els noms de la terra va suscitar alguns dubtes de si la DOQ Priorat realment seria capaç de certificar l'origen de tot el raïm. Veurem. Arriben els entrepans.
La paraula és 'verificar'
Gairebé un minut després també arriba el president de la DOQ. "No heu demanat vi?", pregunta? Tots fem cara de pòquer. "Bé, no hi fa res, estem en verema". Nota mental: la verema és com un ramadà. Entre queixalades d'esmorzar anem fent preguntes. S'ha ampliat l'equip de veedors? Sí, de tres persones que hi havia la campanya passada a set aquesta. Quina feina fan? Garantir que el raïm té l'origen que asseguren els cellers. Només certifiquen, donen fe, del que cada celler ha demanat que garanteixin. Per això no els agrada pensar que són examinadors, ni perdona-vides. Ells VE-RI-FI-QUEN. En altres veremes ja havien de verificar els vins de finca i els vins de Vila. Quan els preguntem pels fraus ens miren amb cara estranyada. "És que no té sentit. Són els cellers qui ens ho demanen", explica el president. El Priorat té uns rendiments molt ajustats. Ens matisen que en vinyes velles, en costers, seria molt difícil produir per sobre de les mitjanes que es demanen per cada vi qualificat. Veurem com s'ho fan ara, amb els canvis i les noves qualificacions.
La tecnologia de Mission impossible
Pugem al tot terreny de la Sandra Rico, acompanyats d'un equip de veedors. Mentre ella condueix la seva companya encèn la APP del mòbil. Saben a temps real quins cellers veremen i a on. A més, hi ha un mapa que els mostra els camins per arribar fins a la vinya en cotxe. Abans de tres minuts ja sabem a quina vinya anirem, on està i què veremen avui: Syrah. Com ja deveu imaginar, el Priorat no és l'AP-7, així que cada camí, caminet i trialera ha d'estar ben indicada. El sistema no falla. Apareixem a la vinya que estan veremant: torres de caixes plenes de raïm ho desvelen. Arribem quan estan a punt d'acabar. És un grup d'unes 12 persones, la majoria experimentades, que cullen el raïm a mà amb molta cura i el posen en caixes de plàstic d'uns 15-20 quilos. Una part de l'equip recull les caixes en un remolc i les remunta fins a dalt d'una vinya que es va enroscant com un cargol. Al fons de la vinya hi ha en Josep Pujol. És el cap de vinya del celler Mas Alta.
"Ostres, ja tornen a ser aquí!"
En Josep Pujol és del Priorat. Se li nota per l'accent i per l'amor que desprèn parlant de la vinya i de la feina. Estan veremant el syrah a la finca de La Basseta. "Aquest ha estat un any extrem -ens avisa- Mai ni els meus pares ni els meus avis havien vist temperatures al juny per sobre dels 42 o dels 43 graus". Els ceps han patit calorades de rècord, i a més, ha plogut poc. Pels registres quedarà com un any boig. Mentre parlem, mirant la vetusta serralada del Montsant, la Sandra i el seu equip de veedors han agafat entre 50 i 100 ceps i han collit el raïm. No és solidaritat. És el que s'anomena un aforament. Cullen el raïm, el pesen i extrapolen la producció d'aquests ceps a la informació que els ha donat el celler. Per què serveix? "Observem que estan dins dels rendiments legislats per la DOQ, verifiquem l'origen del raïm". En Josep ja hi està acostumat. "Hi ha vegades que dius, 'ostres, ja torna a estar aquí la veedora!' Però l'objectiu és fer les coses bé. La gent ha d'entendre que si es fan les coses bé, podem arribar molt lluny".
El Priorat vol continuar sent el Priorat
Les veedores han acabat l'aforament. Passen les dades a en Josep, que les ha de signar. Com si haguessin aixecat un acte notarial, verifiquen que la finca de La Basseta tingui la quantitat de raïm per hectàrea que el celler va calcular, de manera que la DOQ els pugui donar l'etiqueta amb les garanties que han complert amb tots els estàndards de qualitat. Marxem de la vinya. Al cotxe li demanen a la tècnica ADV si han enxampat mai algú fent trampes. "Mai. Bé sí, una vegada, un pobre celler es va equivocar amb els rendiments. Aquell vi no es va poder etiquetar com a Vi de Vila, i el van acabar embotellant com a vi apte per a la DOQ". Els controls són molt alts, però els cellers volen que aquest nivell de certificació ho sigui. "Realment si el celler i el viticultor volen que ho verifiquem és perquè a ells no els resulta difícil fer-ho", assegura Sandra Rico, ja camí de Gratallops. El Priorat és el que és. I ho vol continuar sent. Amb les majors garanties possibles pels cellers i pels consumidors.
Un contingut d'ENOTURISTA amb el suport de la DOQ Priorat.
També n'hem parlat a Instagram, Facebook, Twitter i Youtube.