Natàlia Duran és l'enòloga del celler cooperatiu de Garriguella, a l'Alt Empordà. A ENOTURISTA conversem del paper de la dona, i del futur de les cooperatives de vins, claus en el passat de la comarca.
entrevista natàlia duran
Com és l’enoturisme a la Cooperativa Agrícola de Garriguella?
Obrint les portes de la cooperativa realment busquem que la gent tingui una visió completament diferent de la que es tenia fa un temps. Antigament semblava que a les cooperatives obríssim les portes i entrés el raïm de qualsevol manera, o que es feia el vi de qualsevol manera. I no és així!
Com és realment la feina d’una cooperativa?
Les cooperatives ens hem més que professionalitzat. Tenim enginyers, enòlegs, llicenciats,... A més som gent que estem preocupats pel territori, i per la terra.
el paper de les cooperatives
Quina diferència hi ha entre els cellers no cooperatius?
A les cooperatives estem recuperant vinyes velles. On són les vinyes velles? Amb la gent gran. I on està la gent gran? A les cooperatives! Nosaltres formem part de la història, vinícola, vitícola, enològica, del nostre país.
A la Cooperativa de Garriguella heu mantingut la memòria vinícola de l’Empordà?
Si poguéssim revisar tots els documents, els llibres d’història de la Cooperativa, veuríem que no només és una empresa elaboradora de vins. Aquí viuen, i han viscut 85 famílies des que es va fundar. 85 famílies vivien de la Cooperativa!
enoturisme a garriguella
A dia d’avui quants associats sou?
Ens aquests moments som 50 famílies. Pare, mare, fills, que viuen de la Cooperativa i per a la Cooperativa. Hi ha la seva història. No és només una cosa de produir vins. Cada soci i cada treballador de la Cooperativa està dins de cada ampolla.
Sou com una gran família?
Fins i tot gent que ens ve a visitar pregunten: “què s’ha de fer per ser soci”? A mi em va passar! Jo vaig començar com a enòloga i ara sóc sòcia, i tinc vinya. Aquest món enganxa, i és molt important. Nosaltres som història, som patrimoni... i això no es pot perdre.
la dona al món rural
Quan tu vas començar a la Cooperativa hi havia 5 sòcies i 45 socis. Com has vist l’evolució del paper de la dona dins de les cooperatives?
Pas a pas. Piano, piano. Al principi hi havia molta gent que dubtava. “Una dona portant el celler amb ? tant d’home? És una feina dura”. Això s’ha demostrat que no.
Com s’ha demostrat?
No importa si ets home o dona. La qüestió és l’excel·lència. S’ha de ser excel·lent en allò que fas. És intentar cada vegada millorar, superar-te. Les dones estem trencant fronteres.
el vi en clau femenina
Quina lectura en fas com a enòloga del celler?
La dona ha de perdre els tabús. Ens hem d’obrir. No existeix res impossible. Hem d’intentar abastar, i fer. Sí que és veritat que avui en dia encara hi ha sectors, o gent, o empreses, que no volen dones. Però tothom ha tingut una mare, no?
Hi ha més dones al celler?
A la Cooperativa som moltes dones. Al celler som dues. A l’oficina tot són dones. N’hi ha per tot arreu. Cada vegada som més. La dona cada cop abasta més llocs de feina i més responsabilitats. Hem evolucionat molt.
enoturisme a l'empordà
I a nivell personal, com és aquest retorn a casa?
La terra sempre tira. Has de conèixer la gent, i el lloc. Sobretot has de ser sincer, molt sincer. Les coses s’han de fer per amor. Pensant en què vols ser, què vols oferir.
Durant el festival Vívid 2024, t’han destacat com una de les “10 dones 10 de l’Empordà” en una acte conduït per l’arqueòloga i historiadora Romina Ribera, on has escollit el vi dolç “Somnis de Gerisena”. Com és per a tu?
Cada any pareixo molts vins i cada any és diferent. Hi ha moltes problemàtiques. Quan veus que després de la lluita, de l’esforç, de problemes que poden sortir, acabes amb aquest producte m’omple de joia i d’orgull. M’encanta.
els joves i les cooperatives
Tens dues filles: la Martina, i la Júlia. Quina relació té la gent jove amb les cooperatives?
Això ha canviat molt. La gent jove ha tornat a la terra. S’estan recuperant vinyes de socis vells que les cedeixen, o les treballen els fills i néts. Està havent-hi un canvi generacional.
Abans de Garriguella treballaves d’enòloga al Penedès. Un passeig per les vinyes velles de Garriguella et va acabar robant el cor i vas decidir apostar per tornar a l’Empordà?
Jo sóc filla d’aquí però vaig marxar al Penedès. Hi vaig estar molt de temps. Estava acostumada a cellers petits, familiars. De cop, passar a treballar per una cooperativa, on tenies tants caps, tanta gent a qui constantment havies de donar explicacions... Vaig pensar “Jo aquí no m’hi embarco”.
del penedès a l'empordà
Però t’hi vas embarcar...
Fins al capdamunt! Després de l’entrevista vam quedar com a amics. Jo els vaig dir que em quedava al Penedès, que m’encantava el Penedès, però anava pensant en les quatre hores que vaig passar voltant per les vinyes de l’Empordà. Em van enamorar.
Quatre hores...
Conèixer la cooperativa em va emocionar. Sentir el pagès com viu la terra... Buf! Enamorada.