El Mas de la Rosa és una de les vinyes més llegendàries del Priorat. Família Torres Priorat elabora un dels Vins d'Antologia, el més exclusiu del celler. Qui era la Rosa, i quina és la seva història?
HISTÒRIA DE PORRERA
El vi Mas de la Rosa de Família Torres no es diu així per la flor del roser. És el nom d’una dona de la que s'en sap ben poc. Qui era la Rosa? I per què dos dels vins més desitjats del Priorat porten el seu nom? Segons l’historiador Josep Simó i Serres, autor de ‘Crònica de Porrera’ (1865), la Rosa va ser la dona del propietari, de la família Montané, probablement nascuda a Riudoms, que a mitjans del S.XVIII va calar foc a la casa “i la va reduir a cendres”. Per què ho va fer no se sap del cert. La Rosa va incendiar el Mas que portaria per sempre més el seu nom un matí en què els homes havia anat a caçar. Al poble l'havien qualificada de boja. En paraules de Miquel Torres, “deien que la Rosa era una dona que no obeïa" (al seu marit). Els homes van buscar el cos entre les cendres, però diuen que no el van trobar mai.
la llegenda de MAS DE LA ROSA
La llegenda té nom de vi: Mas de la Rosa. No és un vi qualsevol. És un vi que dóna nom a la finca de Porrera, d’on surten dos vins: un de Vall Llach, Vi de Finca (90€) i un altre de Família Torres (370€). És el vi més exclusiu que elabora el celler del Penedès, del qual només se n’elaboren 2.059 ampolles. És un vi que dóna valor al paisatge Per què hi ha com un embruix que envolta les parets de la casa?
UN PARATGE INDÒMIT DE PORRERA
La finca del Mas de la Rosa és de les més antigues del Priorat on s’hi té constància de ceps plantats. Als baixos del Mas s’hi conserven dues tines de pedra per fermentar el vi i una minúscula menjadora per animals de càrrega. Les parets van sobreviure a l’incendi. S'hi arriba en vehicles tot terreny. “Aquí no hi ha arribat res –diu Miquel Torres- Per no arribar no hi ha arribat ni el progrés”. Al Mas no hi ha electricitat. Per això el vi de Mas de la Rosa es vinifica al celler de Família Torres Priorat El Lloar.
MANOLO DEL ÀGUILA
Les barricades invisibles que fiten els terrenys de la família Torres estan marcades per una filera d’ametllers. Fa 50 anys, quan el Manolo del Águila collia ametlles amb la seva nòvia, li va dir “algun dia compraré aquesta finca, perquè n’estic enamorat”. 50 anys després la va vendre a Miquel Torres, a canvi de continuar-la cuidant ell. Mig segle d’amor es demostra mirant com el Manolo arrenca les males herbes de la vinya, pocs dies abans de la verema. És un home afable, de dentadura impol·luta, i mans robustes. “La vinya és com el meu jardí. Ha d’estar net”. És una finca dreta, costeruda, desordenada, pobre... i en canvi dóna el segon vi més car del Priorat. “Si algú la visita donarà valor al preu de les ampolles”, assegura. “Jo fa tants anys que la treballo que tinc una cama més llarga que l’altra”, fa broma.
CEPS MOLT VELLS
Els ceps creixen esprimatxats, sota un metre escàs de llicorella. La resta, arrel contra pedra mare. Fermí Ferré, responsable de les finques Família Torres al Priorat i el Montsant, té cura de les plantes. La vinya és un conjunt de costers, allotjats en un amfiteatre amb ceps de Carinyena i Garnatxa, plantats abans de la Segona Guerra Mundial. Són ceps menuts, raquítics, dels que en surten uns gotims xics-tics-mics-camacurts-i-becarics. I per acabar de complicar la feina, els ceps estan barrejats entre varietats, mesclats amb algun cep de Picapoll negre i salpebrat amb algun cep de raïm blanc. "Els veremadors s'aturaven estratègicament per menjar-ne, els refrescava la boca i els deixava la mel als llavis".
L'ENÒLEG JORDI FORASTER
El Mas de la Rosa és una casa menuda i rehabilitada. El foc va devorar el sostre, que ara és tot nou. L’enòleg, Jordi Foraster, és un amant de l’art i de Picasso. Fa anys que elabora els vins de Família Torres al Priorat. “Ara que no em sent el Miquel, fer d’enòleg aquí és molt més fàcil que a qualsevol altre indret, perquè el Priorat s’expressa en cada finca de manera clara. Si de cas, haig de procurar no espatllar-ho”. Al tast hi ha Perpetual 2017, Mas de la Rosa 2016 i 2017. Picasso va excel·lir en la tècnica de pintura quan era molt jove i es va passar la resta de la seva vida intentant tornar als orígens: a reduir a la mínima expressió el traç, el dibuix, l’art. A desapendre. La nova revolta del Priorat és així: oblidar els vins enfustats, de presencia altiva, de fruita hipermusculada, per fer vins delicats, frescos i singulars. “Abans tastàvem les botes per decidir què aportaven al vi i ara tastem els foudres en funció de com no maquillen els vins”, asseguren Jordi Foraster i Miquel Torres.
CANVI DE PARADIGMA
Els joves enòlegs han anat cremant etapes fins que el foc ha arribat a la teulada de la DOQ Priorat. Què se n'ha fet d'aquell passat de vins del Priorat que es tallaven amb forquilla i ganivet? Miquel Torres elabora alguns dels vins més sofisticats del Priorat, amb “Vinyes velles” identificat a l’etiqueta. Una cosa tant cabdal i en canvi fins fa poc, encara no hi era.. El Priorat no és el paisatge sobre cendres, que va deixar la Rosa i que van heretar una generació de viticultors que van canviar la història fa 20 anys. Però continua sent un paisatge en perill d'extinció. I el Mas de la Rosa, mirant el pas dels dies. Menys de dues hectàrees de vinya (1,9), plantades abans del 1939, conservades en vas, collides a mà, vinificades amb el mateix amor que el Manolo del Águila va dedicar a les vinyes. El mateix amor que la dona que va calar foc a la casa. El mateix amor que ara porten tatuat les etiquetes amb els noms de la terra, que saluden el teu esguard allà on siguis, Rosa.