Josefina Piñol, dona pionera elaborant vins a la Terra Alta i propietària de Cellers Piñol, conversa amb ENOTURISTA després de rebre el guardó ‘Dona i Vi’ de la DO Terra Alta.
Asseguda al seu xalet de Castelldefels, on passa part de l'any, i amb ulleres de sol per evitar els raigs de contrallum. Així és Josefina Piñol, la matriarca de Cellers Piñol. Als seus 76 anys, recorda la crisi familiar que va provocar a la seva família la decisió de deixar de vendre vins a granel i apostar per embotellar vins de qualitat. Un camí que després han donat molts altres cellers de la Terra Alta. El seu pare, de 106 anys, encara viu a principis de 2024.
GUARDÓ 'DONA I VI'
Com ha rebut aquest guardó?
Un guardó sempre és il·lusió. Però aquest és molt especial. Primer, perquè com a dona t’omple més. A la meva època, les dones estàvem més al marge. Venint de la DO, encara més. Ha estat un orgull i una satisfacció.
Creu que el seu paper pot aportar justícia al paper que històricament han tingut les dones en el món del vi?
Crec que és una referència per algú. En aquell moment, les dones estaven més a casa. Jo tinc 76 anys, i llavors al món del vi hi havia més homes. Va ser una locura, o atreviment, o emprenedoria, el que vaig començar. Volia canviar una empresa que s’havia dedicat sempre a granel (i ens anava molt bé!) per fer vins de qualitat, i anar a un segment de mercat mig-alt. Calia començar per un bon embotellat i una bona recollida del raïm.
Fer-ho a la Terra Alta ho posava més difícil?
Sí, era més difícil. La Terra Alta era terra de cooperatives, i també de cellers que feien vi en grans quantitats. Era arriscat. Però per a mi era un repte a superar. A la vida m’ha agradat posar-me reptes per superar-los. Alguns els he superat, i d’altres no. Les dificultats no m’han empetitit mai.
DONA A LA TERRA ALTA
Aquest atreviment la va fer plantejar a la família embotellar els seus vins?
Volia pagar un preu just pel raïm. Llavors es pagava tot molt barat i es recollia tot al mateix temps. Buscar la qualitat, ha estat un repte. Volia que l’agricultor estés content. Quan el nostre raïm no tenia prou qualitat, el volíem donar a altres persones. I buscar raïm de bona qualitat per fer les nostres ampolles. En aquell moment, això era una mica atrevit. Inclús el meu pare em va llençar les claus al carrer i em va dir que m’arruinaria.
Com va ser aquell moment?
El meu pare em diu que és una aberració, que nosaltres ja teníem un mercat fent vi a granel. Teníem dos o tres camions que repartien vins per tota Espanya. Jo considerava que era una manera de treballar tan respectuosa com qualsevol altre però per a mi estava ja desfassada. Tenia dos fills que estaven estudiant i volien que l'empreseta familiar tingués qualitat i perspectives de futur. Lo futur no el vèiem als granels sinó en fer una cosa ben feta. El primer vi ecològic (Sacra Natura) el van fer nosaltres i es va vendre força a EUA i Suïssa. Era canviar-ho tot i invertit sense saber si sortirien els números.
EMBOTELLAR VI DE QUALITAT
Què recorda d'aquella conversa amb el seu pare?
Tenia 48 anys. Vam discutir una mica. Em va tirar les claus al mig del carrer. Pels veïns, va ser un espectacle desagradable perquè als pobles tot es veu i tot s’escolta. Nosaltres dèiem que si havíem de seguir a l’empresa i a Batea, havia de ser així. Inclús jo pensava que potser així algun dels fills es quedaria a l’empresa. Vèiem que el mercat demanava vins de qualitat i d’empreses familiars. El meu pare no ho volia. Al principi va tenir raó. Els dos primers anys van ser terribles.
I què va fer?
Ell volia plegar, ja era gran. Nosaltres veníem les ampolles a 300 pessetes però hi havia ampolles de la Terra Alta que es venien per 20,30 o 40 pessetes. Ell ho veia com una locura. Jo creia que aquesta locura arribaria a bon fi i gràcies a Déu, ha arribat.
Va convertir aquell episodi negatiu en una cosa bona?
No havia fet grans estudis econòmics per a poder dir si anàvem bé. Era arriscat. Ara hagués fet un estudi econòmic, però llavors em vaig tirar a la piscina.
DONES ELABORADORES DE VI
Per què hi havia tan poques dones a la Terra Alta?
A mi m’ha agradat sempre estar al negoci. He aprés molt al costat del meu pare. Jo treballava més hores que un ventilador, i a fer el que sigui. Feia també les feines de casa, però una mica més ràpid. Lo meu era comprar, vendre i forma’m una mica.
Ara ens perspectiva, veient el canvi a la Terra Alta, creu que va fer bé?
Crec que sí. Permeti’m la inmodèstia: crec que he ajudat a molta gent a decidir-se. Alguna gent no tenia enòlegs, ni equips de fred, es preocupaven només fer un vi peleón. Ara tothom ho fa bé, han buscat el seu segment de mercat i el necessari per fer un gran vi. De dones, no n’hi ha gaires. Jo crec que per ser dona no m’han de donar cap preferència, me l’haig de guanyar. Crec que la dona i l’home hauríem de ser iguals, i la dona és capaç de pensar i fer un negoci. Ni t’han d’encaixonar per ser dona ni t’han de donar un lloc que no t’has guanyat. Jo me l’haig de guanyar com a persona vàlida.
Veu que la seva trajectòria mereix ser reconeguda?
Potser ho hauria de dir algú altre. Vaig lluitar molt i he obert una mica el món del vi. Havíem de fer un bon vi però havíem de vendre’l i necessitàvem que l’empresa tingués beneficis. Tot això crec que ha sigut un exemple que ha obert camí a molta gent. Cal veure els vins que es feien abans i els que es fan ara. La qualitat té un camí. Molta gent potser es pensa que hem lligat els gossos amb llangonisses. Les hores de treball, no me les pregunti. Jo feia el dinar per la nit, ho deixava tot preparat i em passava 10 hores a l’oficina. Veníem a Barcelona a vendre i no veníem i vam haver de començar a anar a l’estranger. Els encantava el vi però no el preu. Van ser tres anys molt difícils. Sort que ens vam estrènyer el cinturó i que teníem altres coses. Interiorment, li vaig donar la raó al meu pare i vaig pensar que potser ens havíem equivocat.
L'ÈXIT DE CELLERS PIÑOL
Què va passar el dia que les coses van començar a canviar?
Vaig donar gràcies a Déu i vaig intentar fer-ho cada dia millor. No vaig veure-ho com un triomf. M’obligava a anar a algunes vinyes a vigilar i controlar els productes que hi tiraven. M’havien dit: quina dona més sargento! Ho sento, ho havia de fer perquè era bo per nosaltres, i per a tots.
Al començar a exportar, com explicava què era la Terra Alta?
La primera fira a Suècia o Suïssa, em van posar una traductora al veure que tenia molta ganes d’explicar-me. M’havia trobat en algun mapa que no estava la Terra Alta. I recordo una anècdota d'una fira Alimentària a Barcelona. Jo havia llegit que els estrangers no anaven a dinar, o anaven molt prompte. Jo i el meu fill ens menjàvem un bocadillet per tenir l’estand sempre atés. Recordo que van passar uns polítics a l'hora de dinar (era Jordi Pujol) i ens van dir que tots havien marxat, excepte nosaltres. Vam contestar que havíem de fer rentable i ells em van dir: "vostè vendrà gelats al Pol Nord".
Com veu ara la Terra Alta?
Meravellosa. És un lloc natural, per descansar, hi ha bon ambient. Cada dia l’agricultura està millor. El món del vi està millor. Però no ens podem dormir, ni podem permetre tants molins de vent. Estan deteriorant el paisatge. No tot passa pel vi. El futur està en l’alimentació. Tenim terra i possibilitats de fer coses bones.
MÉS INFORMACIÓ
Visita al celler Piñol de Batea.
Casa Piñol: allotjament del Celler Piñol.