Lluís Llach i Enric Costa van fundar el celler Vall Llach a finals dels 90 per ajudar el poble de Porrera, augmentant el preu del raïm, i donant a la pagesia autonomia per fer vi al Priorat. L'Albert Costa i la seva dona, Isa Serra, han convertit les visites al celler en una manera de mantenir viva la revolució social de Lluís Llach, fill de Porrera per part de mare, i Enric Costa, notari i pare de l'Albert.
la història de vall llach
PREGUNTA: Com és l’enoturisme a Vall Llach?
ALBERT COSTA: (Riu) És un enoturisme pensat perquè la gent que ens ve a veure entengui per què carai un cantant i un notari es van posar a fer vi, i per què van fer-ho a Porrera.
Un cantant, Lluís Llach, i un notari, Enric Costa, que, a més, eren abstemis...
Sí, cap dels dos bevia.
Llach i el teu pare van fundar el celler a finals dels anys 90. Per què?
Fer vi al celler no va ser l’objectiu, sinó el medi per aconseguir l’objectiu. L’objectiu dels dos fundadors era totalment social: intentar que el poble de Porrera sortís d’una economia que no era gaire bona en aquella època, i que fos un poble que tingués molta vida, com la que tenim ara.
Creus que la gent entén que un celler que porta el nom de Lluís Llach i de la casa de la seva mare (la Maria de Cal Vall) sigui un projecte social, o pensen que és només un negoci per vendre vins?
Intentem fer un producte amb molta qualitat, però darrera de les nostres etiquetes hi ha aquesta filosofia social que el meu pare i en Lluís van començar. Això és el que ens fa més feliços d’entrar al celler, tant a mi com a la meva dona, com als nostres fills, a qui intentem traspassar les mateixes conviccions que tenien el meu pare i en Lluís. Intentar fer un producte de molta qualitat, i que tot això reverteixi en el poble. Jo crec que és el que ens fa seguir endavant.
EL PAPER DE LLUÍS LLACH
El teu pare va morir sobtadament el 2013, que és quan tu prens el relleu al celler. Quin paper té Lluís Llach en el celler actualment?
En Lluís és com el meu tiet. És una persona a qui encara truco per demanar consell. Ara té un 20% de les accions del celler Vall Llach, i la família Costa Serra tenim un 80%. En Lluís és el president honorífic, i qui aporta tota la filosofia social del celler. És una persona amb qui parlem gairebé diàriament, i és una persona que segueix sent molt important pel celler Vall Llach.
Com valora Llach el que s’ha fet des del celler?
Sempre que li pregunten quina és la cosa més maca que ha fet a la seva vida, ell podria dir perfectament omplir el Camp Nou, no? I sempre parla del projecte que va fer a Porrera. Això diu molt d’ell, no?
Com és per la teva dona, Isa Serra, i per tu seguir endavant amb el projecte que van pensar el teu pare i Lluís Llach a finals dels 90?
Hi ha dies de tot, la veritat, però em fa molt feliç treballar en un espai, en un celler, on el més important és el què hi ha al darrera.
Albert Costa, enòleg de Vall Llach, a Porrera, al Priorat
REVOLUCIÓ SOCIAL A PORRERA
Amb el pas dels anys creus que s’han acomplert els seus objectius socials?
Sí, i tant! Crec que encara l’estan aconseguint. En un poble on vam començar sent potser tres cellers i ara en som 25. Quan vam començar no hi havia hotels, ni restaurants, i ara hi ha tres restaurants i 80 llits turístics.
Ara hi ha més vida que abans?
A les tardes, a la plaça, veus nens jugant i corrent. Potser fa 25 anys no els veies, o no pensaves que jovent amb nens podrien viure aquí.
Com reverteixen els beneficis del celler a Porrera?
Reverteix en què un celler gran com nosaltres, que elabora unes 140.000 ampolles anuals, ho fa al mig d’un poble. Això té les seves dificultats. Vam rehabilitar dos edificis emblemàtics de Porrera, que potser no s’haurien arreglat sinó hagués estat pel celler.
Un edifici és ‘La Final’, una casa gran al mig del poble que es va esfondrar a causa d’un temporal de neu, i que ja està totalment rehabilitat. Hi ha més beneficis?
També comprem raïm a famílies de Porrera. Tenim treballadors que viuen al poble. Igual que nosaltres, que vivim a Porrera. Això és molt important, no?
VIURE AL PRIORAT
Per què és tan important per vosaltres viure al Priorat?
La nostra família ha arrelat aquí. Jo sóc d’Osona, i la meva dona és del Vallès, però hem arrelat a Porrera i ens sentim del poble. Volem que Porrera funcioni.
Què més li caldria a Porrera per funcionar?
Intentar que les dones grans del poble tinguin el final de la seva vida que es mereixen. Per això tenim un projecte dins del celler Vall Llach.
Què passa amb les dones grans, i quina relació tenen amb les vinyes del Priorat?
Als anys 80 al Priorat, quan el preu del raïm era molt baix i hi va haver el boom de la construcció, sobretot a Vandellòs, a Miami Platja, o a Salou, va fer que molts homes de Porrera anessin a treballar de la construcció en aquestes zones.
LES DONES GRANS DEL PRIORAT
Les dones es quedaven a Porrera...
Sí, i les dones treballaven les vinyes. Cada dia feien molts quilòmetres a peu per conservar les vinyes que ara, per exemple, tenim al celler. És gràcies a aquestes dones grans que ara tenim les vinyes velles que tenim avui en dia.
Sense elles no s’haurien conservat les vinyes més antigues de Porrera?
Si no arriba a ser per elles, aquestes vinyes estarien abandonades. Per tant, nosaltres els hem fet un homenatge en forma de vi, però aquestes dones es mereixerien una escultura al bell mig de la plaça, perquè el que van fer elles va ser una veritable funció d’amor, esforç i perseverança, que ara nosaltres podem gaudir.
Com les heu homenatjat des del celler?
Amb una gamma de vins que porten les seves imatges a les etiquetes. La finca del Mas de la Rosa va ser una vinya cuidada per la Matilde i la Carmen. O la Catalina, que cuidava unes altres vinyes velles, i que ara gaudim nosaltres.
A la dreta, Isa Serra i Albert Costa, a la terrassa de l'edifici de La Final
ELS VINS DE LES DONES
Fins a quin punt la Catalina us va marcar profundament?
Nosaltres vam tenir una relació molt important amb la Catalina, que era una dona de gran de Porrera que va morir amb 106 anys. Era una dona que jo m’estimava molt. Vivia al costat del celler, i em va traspassar molts valors d’esforç i de perseverança, com una àvia quan vaig arribar aquí.
Què li va passar?
Els últims mesos de vida, gairebé un any, el va passar en un centre socio-sanitari. La meva dona i jo anàvem cada dia a donar-li el sopar. Allà vam entendre moltes coses. Per exemple, que nosaltres no valoràvem prou el que la gent gran, els nostres avis i besavis, havien fet per nosaltres.
Així va ser com se us va acudir destinar una part del celler Vall Llach a fer un centre de dia per a persones grans de Porrera?
Creiem que havíem de retornar una part de la cura que ells havien tingut abans amb nosaltres. No podia ser que els deixéssim mig abandonat en un socio-sanitari. Això li va passar a la Catalina, però també a altres dones, que estaven en altres habitacions.
CENTRE DE DIA A PORRERA
És curiós que aquesta iniciativa neixi d’un celler elaborador de vins, i no d’una altra administració...
A Porrera i al Priorat tenim molta gent gran. Volíem que els seus últims anys fossin de molta qualitat. Per això al celler vam decidir fer un Centre de dia, perquè aquesta gent gran pogués tenir un final amb qualitat de vida.
Com serà aquest centre de dia?
Un espai on la gent gran pogués venir a dinar, i a sopar, on hi hagués fisioterapeutes i psicòlegs, i tinguessin un espai on passar els seus últims dies.
Com està resultant?
La veritat és que no està sent fàcil. Som una empresa privada, i buscar subvencions per tot això és difícil. Hem trobat que la manera més fàcil de fer-ho és vehicular-ho a través de la fundació Lluís Llach, i és com ho farem.
La sala Miquel Martí i Pol a l'edifici de Cal Baldrich de Vall Llach
MIQUEL MARTÍ I POL I PORRERA
Un altre dels aspectes desconeguts de visitar Vall Llach és el paper que va tenir en la fundació del celler el poeta Miquel Martí i Pol.
És una sort i un privilegi. Quina sort haver tingut en Miquel Martí i Pol vivint a Porrera durant uns anys, i quina sort que hagués escrit poemes dedicats al poble. Crec que com a celler ho hem de potenciar.
Els escrits del poeta de Roda de Ter estan per tot el celler.
Fem un vi que es diu ‘Aigua de llum’ que està dedicat a Miquel Martí i Pol, i que té el seu origen en el poema ‘Solstici’. També tenim una sala dedicada a en ell. Crec que s’han de fer moltes més coses dedicades a ell, i a la seva obra. Ens ha deixat un llegat impressionant.
A la sala dedicada a Miquel Martí i Pol, a l’edifici de Cal Baldrich, hi ha la reproducció d’un fax on el poeta preguntava al teu pare i en Lluís per uns ceps de Cabernet Sauvingon que s’havien d’encabir en una vinya...
El meu pare, en Lluís i en Miquel Martí i Pol van viure la fundació del celler amb molta il·lusió. Ell va estar present a totes les reunions que feien. És molt bonic, perquè en els faxos que s’enviaven es parla dels ceps de cabernet que cabien a La peixera, no?
Què és La Peixera?
És la primera vinya que es va plantar a Vall Llach, a banda de les vinyes velles que tenim. La vam plantar amb molta il·lusió. En aquell moment pensàvem que el Cabernet ens faria coneguts al món com a zona vinícola.
La Marjorie i en Joan Mogas llaurant unes vinyes de Vall Llach
EL PRIORAT D'ALBERT COSTA
Ara és diferent...
Sí, però segurament és aquell Cabernet que ens costarà més arrencar o de canviar perquè per ells era molt important. Era la seva il·lusió, i jo me l’estimo molt. És una cosa molt emocional, i suposo que la mantindrem.
Quin paper tenen ara varietats tradicionals, com la Carinyena?
Crec que el Priorat va cap a el que nosaltres estem fent. Al principi elaboràvem tres vins, i ara en fem 11. Anem a creure més en les nostres vinyes. Creure més el que fem. Creure més les nostres varietats, la carinyena i la garnatxa, i creure més que podem fer blancs molt bons al Priorat. Crec que anem cap a això, a vinificar vinyes, parcel·les, varietats, enlloc de fer tants cupatges internacionals com fèiem al principi.
Com veus el Priorat com a enòleg?
El Priorat que pensaven el meu pare i en Lluís era el Priorat que tenim avui en dia, amb molts viticultors que s’han espavilat per fer el seu propi projecte. Per tant, de projectes petits, que crec que són molt importants.
Per què creus que ha passat aquest canvi de tendència?
Perquè som més francs amb el que tenim aquí, amb el què teníem, i amb la història del Priorat. Jo crec que anem cap aquí: a intentar posar en valor el territori, i no tant els cellers, o els enòlegs, sinó posar en valor les vinyes que tenim, i el territori que tenim.