La Fira del Vimblanc de Vinebre reivindica aquest vi dolç, que elaboren els escolars, les persones grans i tres cellers del poble. La fira del 5 d'octubre, recomanada per ENOTURISTA, és de les poques ocasions per tastar un vi dolç genuí: el vimblanc.
el vimblanc d'avis a nets
Vinebre és un poble de la Ribera d'Ebre (Tarragona) de poc més de 400 habitants. Des del 2016 s'ha consolidat com la capital del vimblanc, gràcies a una fira que cada any reivindica aquest vi dolç. El vimblanc és memòria líquida, però en els darrers anys s'havia estat a punt d'oblidar, tot i que se'n seguia fent. Un grup de vinebrans i l'ajuntament van idear la manera de fer-lo renèixer. El més curiós és que va ser connectant els darrers elaboradors, la majoria gent gran del poble que el feia al garatge, amb els alumnes de l'escola rural ZER Les Eres. El 5 d'octubre de 2024 la Fira del Vimblanc celebra la setena edició. La prova que el vimblanc reviu a Vinebre.
VINEBRE i el vimblanc
"El vimblanc és Vinebre" -assegura l'alcaldessa, Sandra Rico- "però el vimblanc es perdia". El 2016 aquest vi dolç estava en perill d'extinció i només se n'elaborava en algunes cases. "Hi ha diversos motius, però el més important és segurament que no és un vi fàcil d'elaborar", opina Rico. Xavier Miró, de Ca Butxaques, és un dels pocs que en va seguir fent a casa quan la Cooperativa del poble en va deixar de fer. Miró creu que "la tradició d'elaborar vimblanc s'hauria perdut quan la gent gran ja no hi fos". L'Ajuntament de Vinebre va creure que podien ensenyar-ne als poc més de 30 alumnes de l'escola rural del poble, supervisats per viticultors, enòlegs, mestres i gent gran. Des de llavors els nens i nenes s'han sumat a la causa.
L'alcaldessa de Vinebre, Sandra Rico, durant un tast de vins
UN VI DOLÇ DE PANSES
El primer pas per elaborar vimblanc és assecar el raïm. Els grans es panseixen sobre un canyís, a sol i serena. Un cop a la setmana els alumnes donen la volta als grans. El raïm s'ha de tapar de la pluja, i protegir dels insectes. Els escolars el custodien fins el dia de la Fira. Aquell dia, al matí, al mig de la Plaça 1 d'Octubre, l'Ajuntament instal·la una premsa manual, on s'aboquen els grans. Els menuts premsen el raïm, que posteriorment fermentarà en bótes de roure amb diferents soleres antigues. Abans de cada edició s'embotella el vi de l'any anterior, amb l'etiqueta guanyadora dissenyada pels propis alumnes.
EL VIMBLANC DE GARATGE
El vimblanc ha passat dels avis als nets. Algunes generacions intermitges van tirar endavant deixant la pagesia, o marxant a treballar fora. El vimblanc també és aquesta història. Els pocs que van seguir reomplint la bota del racó van mantenir viu el vimblanc com un "vi de garatge", segons Sandra Rico. Entre ells, les famílies de Joan Maria Servelló, Xavier Miró, o Robert Muntané. Aquest grup d'amics en va començar a fer el 2010, i es van reunir el 2015 i van demanar a l'Ajuntament un cop de mà. "Allò va ser com un contagi" -recorda Miró- "no va caldre demanar res: tothom s'hi va posar". Així és com va nèixer la Fira del vimblanc, que arriba a la setena edició.
D'esquerra a dreta, Joan Maria Servelló, Xavier Miró i Robert Muntané
L'IMPORTANT PAPER DELS CELLERS
Els cellers de Vinebre també han tingut un paper cabdal en la renaixença del vimblanc. Segurament el celler Molí de Rué elabora la marca més coneguda, el Sol i serena. "El meu iaio ja feia vimblanc amb pansal -explica l'enòloga del celler, Noemí Poquet- i nosaltres el fem amb macabeu". Sense els cellers el vimblanc no hauria trencat el sostre de les cases particulars. Ara Molí de Rué elabora unes 600 ampolles, i Cellers Unió prop de 300 de 375 ml. Un altre celler de Vinebre, Vins Desantesos, també col·labora en la promoció del vimblanc, en un projecte molt jove, que combina l'elaboració de vins amb la ramaderia.
VIMBLANC D'EDICIÓ LIMITADA
Tot i que la data és incerta, als anys 90 el celler cooperatiu de Vinebre va deixar de vendre vimblanc. Ara bé, un dels treballadors, Josep Cavaller, hauria seguit reomplint les bótes originals de vimblanc perquè les soleres no es perdessin. Se n'elaborava, però molt poc, i amb la varietat Macabeu. El 2013 Cellers Unió adquireix la cooperativa, i sembla ser que el mateix Cavaller els explica que les bótes han seguit guardant vimblanc. Unió aposta per seguir amb l'elaboració de vimblanc, però enlloc de fer-lo amb Macabeu, l'elabora amb la varietat Pedro Ximénez. Aquest vi no es posarà a la venda fins a la década del 2020. El vimblanc actual és encara un vi dolç de les soleres originals que hauria mantingut Josep Cavaller. "El nostre és un vimblanc de Pedro Ximénez, amb soleres, que envelleix uns tres anys", diu Àngel Teixidó, cellerer de Cellers Unió. Teixidó creu que "els vins dolços s'estan perdent, això és una tendència generalitzada, però especialment al Priorat el vimblanc està en perill d'extinció". "Si no és per l'Ajuntament de Vinebre seria molt difícil que tinguéssim vimblanc", assegura.
Àngel Teixidó, cellerer de Cellers Unió, a la Fira del vimblanc
RESTAURANTS I VIMBLANC
"La major part de la venda de vimblanc és directa al celler, a l'agrobotiga i l'enoturisme", detalla Noemí Poquet. Però des de fa uns anys "una part va a parar a restaurants de la zona, o de gamma alta". Una part de la restauració està interessada a recuperar els vins dolços, com el Bresca de Cambrils, el Motel de Figueres, o l'AQ de Tarragona. Tot i així, els vins dolços han anat perdent interès amb el pas dels anys, especialment pels joves, com reconeixen els entrevistats. Vinebre és un exemple de connexió entre generacions. Els escolars de Vinebre elaboren cada any una auca on expliquen tots els processos de l'elaboració del vimblanc.
VIMBLANC GASTRONÒMIC
El vimblanc és un vi dolç, que combina bé amb les postres. "La tradició era que els dies de festa les dones feien dolços i pastissets i els homes baixaven a la bota de racó i omplien una ampolla de vimblanc", recorda Noemí Poquet. Sandra Rico, que també és enòloga, el recomana amb postres de músic. Xavier Miró creu que combina bé amb fruits secs. Mentre que Àngel Teixidó considera que també es pot degustar amb foies, o formatges. El vimblanc sol tenir color castany daurat, amb llàgrima densa. Al nas evoca records de mel, torrats, o vainilla. A la boca és untuós amb records de panses, orellanes, o figues.
Jordi Riera i Noemí Poquet, del celler Molí de Rué
FIRA DEL VIMBLANC DE VINEBRE
Tota aquesta renaixença convergirà dissabte, 5 d'octubre a Vinebre. La fira obre portes a les 12:00 del migdia i s'allarga fins a la nit, amb concerts i música en viu a la plaça. Els cellers del poble (Molí de Rué, Unió i Vins Desantesos) oferiran degustacions dels seus vins (també de Vimblanc), així com cerveses artesanes de LAnjub, paradetes de menjar i del restaurant Lo Casino. També hi ha parades d'artesania. Com a colofó a Ca Don Joan, el palau renaixentista del segle XVI de Vinebre s'hi faran tastos de vimblancs de garatge. L'entrada és lliure i es paga per a cada consumició. Hi ha taules, cadires, i espais a l'ombra.
el futur DEL VIMBLANC
El vimblanc està més viu que mai a Vinebre, també gràcies a una xarxa de complicitats, com explica Sandra Rico. La DO Tarragona va adaptar els seus estauts per reconèixer aquest vi dolç licorós i pansificat. L'INCAVI ha ajudat amb la promoció de la fira, aportant copes. En els darrers anys prescriptors com Ramon Francàs, Anna Casabona, o Ruth Troyano han aportat continguts de valor als lectors i aficionats al vi. El vimblanc ha obert bretxa, sobretot gràcies a l'empenta de la gent del poble, de l'escola, i dels cellers. Gràcies a tot això es podria dir que el futur del vimblanc és més dolç que mai.
ARTICLES RELACIONATS
El vimblanc, el vi dolç renascut de l'oblit.
Enoturisme a la zona de la DO Tarragona.
Les imatges de l'article són d'Auberge digital.
Un article elaborat per ENOTURISTA amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vinebre.